Fortissimo: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Music-fortissimo.png|130px|miniatura|Abreviatura de ''fortissimo''.]]
[[Fitxer:Music-fortissimo.png|130px|miniatura|Abreviatura de ''fortissimo''.]]
'''''Fortissimo''''' és un terme utilitzat en [[música]] per a indicar una determinada intensitat en el [[so]], és a dir, un determinat [[matís]]. És una paraula italiana que significa ''molt forta'' i la seva abreviatura és '''''ff'''''.
'''''Fortissimo''''' és un terme utilitzat en [[música]] per a indicar una determinada intensitat en el [[so]], és a dir, un determinat [[matís]]. És una paraula italiana que significa ''molt forta'' i la seva abreviatura és '''''ff'''''.


La intensitat que indica ''fortissimo'' és major que la que indica ''[[forte]]''. En algunes ocasions s'usen tres efes que indiquen que el so ha de ser ''més fort que fortissimo''. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sota el [[pentagrama]] i precisament sota la [[nota musical]] on comença aquesta [[dinàmica]]. L'obra se segueix tocant ''fortissimo'' des d'aquest punt fins que aparegui un nou indicador de dinàmica.
La intensitat que indica ''fortissimo'' és major que la que indica ''[[forte]]''. En algunes ocasions s'usen tres efes que indiquen que el so ha de ser ''més fort que fortissimo''. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sota el [[pentagrama]] i precisament sota la [[nota musical]] on comença aquesta [[dinàmica]]. L'obra se segueix tocant ''fortissimo'' des d'aquest punt fins que aparegui un nou indicador de dinàmica.

Revisió del 04:47, 8 jul 2020

Abreviatura de fortissimo.

Fortissimo és un terme utilitzat en música per a indicar una determinada intensitat en el so, és a dir, un determinat matís. És una paraula italiana que significa molt forta i la seva abreviatura és ff.

La intensitat que indica fortissimo és major que la que indica forte. En algunes ocasions s'usen tres efes que indiquen que el so ha de ser més fort que fortissimo. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sota el pentagrama i precisament sota la nota musical on comença aquesta dinàmica. L'obra se segueix tocant fortissimo des d'aquest punt fins que aparegui un nou indicador de dinàmica.