García Álvarez de Toledo y Mendoza: diferència entre les revisions
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
Fill de [[Pedro Álvarez de Toledo y Colonna]], 5è marquès de Villafranca, i Elvira de Mendoza. Fou un Tretze de l'[[Orde de Sant Jaume]], duc de Fernandina i príncep de Montalbán. Es va casar a [[Madrid]] el [[18 d'agost]] de [[1609]] amb Maria de Mendoza, filla de Rodrigo de Mendoza i Ana de Mendoza, 6a duquessa de l'Infantat, morint sense descendència. |
Fill de [[Pedro Álvarez de Toledo y Colonna]], 5è marquès de Villafranca, i Elvira de Mendoza. Fou un Tretze de l'[[Orde de Sant Jaume]], duc de Fernandina i príncep de Montalbán. Es va casar a [[Madrid]] el [[18 d'agost]] de [[1609]] amb Maria de Mendoza, filla de Rodrigo de Mendoza i Ana de Mendoza, 6a duquessa de l'Infantat, morint sense descendència. |
||
Va començar a servir el [[1606]] a [[galera|galeres]] a les ordres del seu pare i el [[1623]] fou nomenat capità general de les galeres espanyoles, participant en la [[Batalla de Cadis (1625)|defensa de Cadis]] de [[1625]] contra la flota [[Regne d'Anglaterra|anglesa]] d'[[Edward Cecil]], vescomte de Wimbledon, i el [[1636]] ocupa les illes de [[Santa Margarida (illa)|Santa Margarida]] i [[Honorat (illa)|Honorat]] ([[1636]]). |
Va començar a servir el [[1606]] a [[galera|galeres]] a les ordres del seu pare i el [[1623]] fou nomenat capità general de les galeres espanyoles, participant en la [[Batalla de Cadis (1625)|defensa de Cadis]] de [[1625]] contra la flota [[Regne d'Anglaterra|anglesa]] d'[[Edward Cecil]], vescomte de Wimbledon, i el [[1636]] ocupa les illes de [[Santa Margarida (illa)|Santa Margarida]] i [[Honorat (illa)|Honorat]] ([[1636]]). |
||
A la [[Guerra dels Segadors]], durant el [[Setge de Tarragona (1641)|setge de Tarragona]] de l'any [[1641]] va comandar la flota que s'enfrontà a l'estol [[Regne de França|francès]] d'[[Henri d'Escoubleau de Sourdis]] a la [[primera batalla naval de Tarragona]] i setmanes més tard, amb les restes de l'estol que van sobreviure a la batalla i els reforços que havia rebut, va aconseguir aixecar definitivament el setge de la ciutat a la [[segona batalla naval de Tarragona]]. |
A la [[Guerra dels Segadors]], durant el [[Setge de Tarragona (1641)|setge de Tarragona]] de l'any [[1641]] va comandar la flota que s'enfrontà a l'estol [[Regne de França|francès]] d'[[Henri d'Escoubleau de Sourdis]] a la [[primera batalla naval de Tarragona]] i setmanes més tard, amb les restes de l'estol que van sobreviure a la batalla i els reforços que havia rebut, va aconseguir aixecar definitivament el setge de la ciutat a la [[segona batalla naval de Tarragona]]. |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
Fou capità general del Consell d'Estat i del Consell de Guerra de [[Felip IV d'Espanya]], convertint-se en home de confiança del rei. El [[Comte-Duc d'Olivares]], el va deposar dels seus càrrecs i el va tancar al castell de [[Villaviciosa de Odón]], però fou reposat a la caiguda del valid, i recompensat per haver estat castigat sense formació de causa. |
Fou capità general del Consell d'Estat i del Consell de Guerra de [[Felip IV d'Espanya]], convertint-se en home de confiança del rei. El [[Comte-Duc d'Olivares]], el va deposar dels seus càrrecs i el va tancar al castell de [[Villaviciosa de Odón]], però fou reposat a la caiguda del valid, i recompensat per haver estat castigat sense formació de causa. |
||
A la seva mort, va deixar el seu patrimoni al seu nebot [[Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León]]. |
A la seva mort, va deixar el seu patrimoni al seu nebot [[Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 17:58, 8 jul 2020
Nom original | (es) García de Toledo Osorio |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 25 abril 1579 Nàpols (Itàlia) |
Mort | 21 gener 1649 (69 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, militar, polític |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Altres | |
Títol | Duc |
Pare | Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna |
García Álvarez de Toledo y Mendoza, 6è marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya, (Nàpols, 25 d'abril de 1579 - Madrid, 21 de gener de 1649) fou militar i polític del Regne de Nàpols, a les ordres de Felip IV d'Espanya.[1]
Fill de Pedro Álvarez de Toledo y Colonna, 5è marquès de Villafranca, i Elvira de Mendoza. Fou un Tretze de l'Orde de Sant Jaume, duc de Fernandina i príncep de Montalbán. Es va casar a Madrid el 18 d'agost de 1609 amb Maria de Mendoza, filla de Rodrigo de Mendoza i Ana de Mendoza, 6a duquessa de l'Infantat, morint sense descendència.
Va començar a servir el 1606 a galeres a les ordres del seu pare i el 1623 fou nomenat capità general de les galeres espanyoles, participant en la defensa de Cadis de 1625 contra la flota anglesa d'Edward Cecil, vescomte de Wimbledon, i el 1636 ocupa les illes de Santa Margarida i Honorat (1636).
A la Guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de l'any 1641 va comandar la flota que s'enfrontà a l'estol francès d'Henri d'Escoubleau de Sourdis a la primera batalla naval de Tarragona i setmanes més tard, amb les restes de l'estol que van sobreviure a la batalla i els reforços que havia rebut, va aconseguir aixecar definitivament el setge de la ciutat a la segona batalla naval de Tarragona.
Fou capità general del Consell d'Estat i del Consell de Guerra de Felip IV d'Espanya, convertint-se en home de confiança del rei. El Comte-Duc d'Olivares, el va deposar dels seus càrrecs i el va tancar al castell de Villaviciosa de Odón, però fou reposat a la caiguda del valid, i recompensat per haver estat castigat sense formació de causa.
A la seva mort, va deixar el seu patrimoni al seu nebot Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León.