Diferència entre revisions de la pàgina «Georg Wilhelm Friedrich Hegel»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla)
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula persona}}
'''Georg Wilhelm Friedrich Hegel''' ([[Stuttgart]], [[Württemberg]], [[27 d'agost]] del [[1770]] - [[Berlín]], [[Prússia]], [[14 de novembre]] del [[1831]]) va ser un [[filòsof]] [[alemanys|alemany]] pertanyent a l'[[idealisme]].
 
Va rebre la seva formació en el [[Tübinger Stift]] (seminari [[Luteranisme|luterà]] adscrit a la [[Universitat de Tübingen]]), on va fer amistat amb el futur filòsof [[Friedrich Schelling]] i el poeta [[Friedrich Hölderlin]]. Posteriorment, va treballar com a [[professor]] en diverses universitats del món alemany, com ara les de [[Universitat Friedrich Schiller de Jena|Jena]], [[Universitat de Heidelberg|Heidelberg]] o [[Universitat Humboldt de Berlín|Berlín]].
 
== Pensament ==
Intentarà crear una ciència filosòfica construint el darrer dels grans sistemes filosòfics creats per un sol individu (possiblement el més complex de tots). La raó és essencialment acció i, per això, la filosofia no consistirà en res més que no sigui qüestionar-se per la raó. La raó s'ha convertit així en l'objecte d'estudi (a més a més de subjecte que coneix). L'ésser té un procés d'evolució constant, seguint el mètode dialèctic, i és aquesta evolució la història de l'absolut. La filosofia és el darrer estadi de l'evolució. És la raó que es comprèn a si mateixa.
En aquesta troba l'autoconsciència, la racionalitat i el coneixement en plenitud. Les diverses filosofies són fases de la filosofia fins a arribar al seu moment culminant: la filosofia de Hegel.
 
Després de Hegel, la [[filosofia]] perdrà la seva raó de ser i el filòsof es convertirà en historiador de la filosofia. Hegel és el darrer dels filòsofs sistemàtics, i esdevingué certa, en part, la seva darrera afirmació: <<''I després de mi... el caos''>>.
 
A partir del seu pensament, es van crear dues escoles diferenciades: la dreta hegeliana (poc important i gens innovadora) i l'esquerra hegeliana, crítica amb l'obra de Hegel, però inspirada en aquesta, amb [[Feuerbach]] i [[Karl Marx]] com a màxims exponents.
* [https://docs.google.com/uc?export=download&id=0B5lQCgSMJP9qRDkzTFItX0ZSeXM La crítica de Schelling a l'idealisme i a la filosofia de Hegel: la distinció entre filosofia positiva i filosofia negativa], de Roberto Augusto.
* [https://docs.google.com/uc?export=download&id=0B5lQCgSMJP9qelh0RDRYb3BGZkU La intersubjectivitat en Schelling i Hegel], de Roberto Augusto.
* [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/ELE.htm ''Entre lògica i empíria. Claus de la filosofia hegeliana de la història'' i ''Marxa i sentit especulatius de la història. Comentari a Hegel'', dos llibres] i [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/hegel2.htm diversos articles], de Gonçal Mayos (UB).
 
{{Autoritat}}
2.195.858

modificacions

Menú de navegació