Heròdic de Selímbria: diferència entre les revisions
referència |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Heròdic''' (en llatí ''Herodicus'', en [[Grec antic|grec]] {{polytonic|Ἡρόδικος}}) fou un metge grec de [[Selímbria]] a [[Regne de Tràcia|Tràcia]] del [[segle V aC]]. |
'''Heròdic''' (en llatí ''Herodicus'', en [[Grec antic|grec]] {{polytonic|Ἡρόδικος}}) fou un metge grec de [[Selímbria]] a [[Regne de Tràcia|Tràcia]] del [[segle V aC]]. |
||
Fou un dels tutors d'[[Hipòcrates]], segons diuen ''[[Suides]]'' i [[Sorà d'Efes el Jove]]. Juntament amb l'atleta [[Iccos|Iccos de Tàrent]] es menciona com un dels primers que va aplicar la [[gimnàstica]] al tractament de les malalties i el manteniment de la salut. No només era metge sinó també παιδοτρίβης (professor de gimnàstica per als nens), fisioterapeuta i orador. |
Fou un dels tutors d'[[Hipòcrates]], segons diuen ''[[Suides]]'' i [[Sorà d'Efes el Jove]]. Juntament amb l'atleta [[Iccos|Iccos de Tàrent]] es menciona com un dels primers que va aplicar la [[gimnàstica]] al tractament de les malalties i el manteniment de la salut. No només era metge sinó també παιδοτρίβης (professor de gimnàstica per als nens), fisioterapeuta i orador. |
||
D'un passatge de [[Plató]] al ''[[Fedre (diàleg)|Fedre]]'', s'ha deduït que aconsellava als seus pacients de caminar d'[[Atenes]] a [[Mègara]] i tornar tan bon punt havien arribat a les muralles de la ciutat, però per la distància, que supera els setanta kilòmetres, això era impossible de fer en una sola jornada. Les paraules de Plató no indiquen amb certesa que recomanés això. S'ha utilitzat un passatge del sisè llibre d'[[Hipòcrates]], ''De morbis vulgaribus'' per acusar-lo de matar els seus pacients per esgotament. L'esmenten també [[Plutarc]], [[Aristòtil]], [[Eustaci d'Epifania]] i [[Celi Aurelià]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/440?rgn=full+text;view=image Herodicus] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 930</ref> |
D'un passatge de [[Plató]] al ''[[Fedre (diàleg)|Fedre]]'', s'ha deduït que aconsellava als seus pacients de caminar d'[[Atenes]] a [[Mègara]] i tornar tan bon punt havien arribat a les muralles de la ciutat, però per la distància, que supera els setanta kilòmetres, això era impossible de fer en una sola jornada. Les paraules de Plató no indiquen amb certesa que recomanés això. S'ha utilitzat un passatge del sisè llibre d'[[Hipòcrates]], ''De morbis vulgaribus'' per acusar-lo de matar els seus pacients per esgotament. L'esmenten també [[Plutarc]], [[Aristòtil]], [[Eustaci d'Epifania]] i [[Celi Aurelià]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/440?rgn=full+text;view=image Herodicus] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 930</ref> |
Revisió del 15:15, 10 jul 2020
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle V aC Selymbria (en) |
Mort | segle V aC |
Activitat | |
Ocupació | nutricionista, metge |
Període | Antiguitat clàssica |
Alumnes | Hipòcrates |
Heròdic (en llatí Herodicus, en grec Ἡρόδικος) fou un metge grec de Selímbria a Tràcia del segle V aC.
Fou un dels tutors d'Hipòcrates, segons diuen Suides i Sorà d'Efes el Jove. Juntament amb l'atleta Iccos de Tàrent es menciona com un dels primers que va aplicar la gimnàstica al tractament de les malalties i el manteniment de la salut. No només era metge sinó també παιδοτρίβης (professor de gimnàstica per als nens), fisioterapeuta i orador.
D'un passatge de Plató al Fedre, s'ha deduït que aconsellava als seus pacients de caminar d'Atenes a Mègara i tornar tan bon punt havien arribat a les muralles de la ciutat, però per la distància, que supera els setanta kilòmetres, això era impossible de fer en una sola jornada. Les paraules de Plató no indiquen amb certesa que recomanés això. S'ha utilitzat un passatge del sisè llibre d'Hipòcrates, De morbis vulgaribus per acusar-lo de matar els seus pacients per esgotament. L'esmenten també Plutarc, Aristòtil, Eustaci d'Epifania i Celi Aurelià.[1]
Referències
- ↑ Herodicus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 930