Castell de Roqueta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{duplicat|Castell de la Roqueta}}
{{Infotaula edifici
{{Infotaula edifici
| nom = Castell de Roqueta
| mapa_nom = Espanya Catalunya
| lat_dec = 41.528629
| long_dec = 1.484798
| localitzacio = Camí de Cal Maginet, sortint de Tous. [[Sant Martí de Tous]] (Anoia)
| localitzacio = Camí de Cal Maginet, sortint de Tous. [[Sant Martí de Tous]] (Anoia)
| designacio1 = BCIN
| designacio1_id = BCIN: 1503-MH<br />BIC: RI-51-0005657<br />[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1699 1699]
}}
}}
[[Fitxer:Castell de la Roqueta IMG 0038.JPG|miniatura|miniatura| Castell de la Roqueta. Dos arcs de mig punt adovellats en una imatge del novembre de 2013.]]
El '''castell de Roqueta''' és un edifici de [[Sant Martí de Tous]] (Anoia) declarat [[bé cultural d'interès nacional]].
El '''castell de Roqueta''' és un edifici de [[Sant Martí de Tous]] (Anoia) declarat [[bé cultural d'interès nacional]]. Es troba dalt d'un turó, entre l'església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-oest del terme, enfront de la [[Serra de Queralt (Bellprat)|serra de Queralt]].


== Descripció ==
== Descripció ==
El topònim "Ipsa Rocheta" del 960, és expressiu, d'antuvi, del caràcter muntanyenc i estratègic d'aquest castell. Situat a un sector de "la Marca", fou bastit contra els sarraïns. Dista una hora i mitja del nucli del poblat de Sant Martí de Tous.<ref name="patmapa"/>
El topònim "Ipsa Rocheta" del 960, és expressiu, d'antuvi, del caràcter muntanyenc i estratègic d'aquest castell. Situat a un sector de "la Marca", fou bastit contra els sarraïns. Dista una hora i mitja del nucli del poblat de Sant Martí de Tous.<ref name="patmapa"/> No se'n conserva quasi res, excepte restes de la base, bastit sobre roca i un mur comú al de les escasses restes de la [[capella (arquitectura)|capella]] del castell de la qual es conserven l'esmentat mur i algunes arcades de mig punt. Aquesta darrera part, denota un treball regular de pedra, no gaire gran i desigual. Roman qualque [[arc de mig punt]].<ref name="patmapa"/> De totes maneres, per poder arribar a les poques runes que en queden, hi ha dificultats, ja que la vegetació cobreix el recinte molt bé.<ref name="patmapa"/>


La part més vistent de les ruïnes la forma un llenç de paret de considerables dimensions orientat a migdia. Fa 3,3 m d'alt, una longitud de 8,2 m i un gruix de 90 cm. Reforçat interiorment amb una paret on s'obren dues arcades amb [[arcs de mig punt]] [[dovella|adovellats]]. Pertanyia a una sala de si fa o no fa la longitud del mur sud i una amplada de 4 m. Sembla que podria correspondre a la sala principal, o bé a la capella del castell, dedicada a sant Miquel. El mur oest és mig ensorrat i no resta res dels murs est i nord. Era cobert per una volta de pedra ara esfondrada. A la paret sud hi ha dues [[espitlleres]] situades a dos nivells. Al punt més alt del turó hi ha algunes restes del que havia estat una torre, segurament la part més antiga del castell. L'aparell és de petits blocs de pedra d'uns 12 cm d'alt per 25 cm de llarg disposats en filades horitzontals i units amb morter de sorra i calç.
No se'n conserva quasi res, excepte restes de la base, bastit sobre roca i un mur comú al de les escasses restes de la [[capella (arquitectura)|capella]] del castell de la qual es conserven l'esmentat mur i algunes arcades de mig punt. Aquesta darrera part, denota un treball regular de pedra, no gaire gran i desigual. Roman qualque [[arc de mig punt]].<ref name="patmapa"/>

De totes maneres, per poder arribar a les poques runes que en queden, hi ha dificultats, ja que la vegetació cobreix el recinte molt bé.<ref name="patmapa"/>


== Història ==
== Història ==
Documentat des del 960, també surt esmentat com a senyal dels límits del [[castell de Queralt]] el 976.<ref name="patmapa"/>
Documentat des del 960 en l'acta de confirmació feta pel [[comtat de Barcelona|comte de Barcelona i Osona]] [[Borrell II]] al seu [[vassall]] Isarn, fill de Sal·la, també surt esmentat com a senyal dels límits del [[castell de Queralt]] el 976.<ref name="patmapa"/>


El 1018, Hug, fill d'Ansulf - ja mort-, testà el "Castrum meum Rocheta" a favor del fill Alamany encara que no és segur que aleshores ja hagués estat conquerit el castell. Fou, doncs, del llinatge dels [[Cervelló (llinatge)|Cervelló]] -malgrat que el 1029, un cert cavaller, dit Humbert, el senyorejà també-. També sabem que un nebot d'Hug de Cervelló, el Bernat Sendred, estava en litigi amb l'església de Vic per causa de la delimitació del territori de Tous el 1030.<ref name="patmapa"/>
El 1018, Hug, fill d'Ansulf - ja mort-, testà el "Castrum meum Rocheta" a favor del fill Alamany encara que no és segur que aleshores ja hagués estat conquerit el castell. Fou, doncs, del llinatge dels [[Cervelló (llinatge)|Cervelló]] -malgrat que el 1029, un cert cavaller, dit Humbert, el senyorejà també-. També sabem que un nebot d'Hug de Cervelló, el Bernat Sendred, estava en litigi amb l'església de Vic per causa de la delimitació del territori de Tous el 1030.<ref name="patmapa"/> El litigi acabà amb una sentència de la comtessa [[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]] i del seu fill [[Berenguer Ramon I]] a favor de la mitra vigatana. Un litigi posterior en la definició dels termes entre Bernat Sendred de Gurb-Queralt i Umbert de Cervelló es resolgué l'any 1030.


El 1043, el senyor d'aquest castell era l'Alemany de Cervelló i, de fet, l'església dedicada a Sant Miquel, va ser consagrada aquell any per l'[[Abat Oliba]]. Vers 1168 sembla que la castlania va recaure en Guillem de Montagut encara que la senyoria continuava en mans dels Alamany. Guerau Alamany, el 1193, el passà al fill Guillem de Cervelló.<ref name="patmapa"/>
El 1043, el senyor d'aquest castell era l'Alemany de Cervelló i, de fet, l'església dedicada a Sant Miquel, va ser consagrada aquell any per l'[[Abat Oliba]]. Vers 1168 sembla que la castlania va recaure en Guillem de Montagut encara que la senyoria continuava en mans dels Alamany. Guerau Alamany, el 1193, el passà al fill Guillem de Cervelló.<ref name="patmapa"/>
Línia 34: Línia 26:
}}
}}


== Bibliografia ==
* {{ref-llibre| títol=Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L'Anoia |editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1992 |pàgines=p. 494 |isbn=84-7739-402-4}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-la-roqueta-sant-marti-de-tous-anoia/ Castell de la Roqueta a Catalunya Medieval]
* [http://castellscatalans.cat/castells.html Castell de la Roqueta a Castells Catalans]

{{ORDENA:Castell De La Roqueta}}
[[Categoria:Patrimoni monumental de Sant Martí de Tous]]
[[Categoria:Patrimoni monumental de Sant Martí de Tous]]
[[Categoria:Edificis de Sant Martí de Tous]]
[[Categoria:Edificis de Sant Martí de Tous]]

Revisió del 09:59, 13 jul 2020

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Roqueta
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita960 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud720 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Martí de Tous (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de Cal Maginet, sortint de Tous. Sant Martí de Tous (Anoia)
Map
 41° 32′ N, 1° 29′ E / 41.53°N,1.48°E / 41.53; 1.48
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1503-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005657 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1699 Modifica el valor a Wikidata
Castell de la Roqueta. Dos arcs de mig punt adovellats en una imatge del novembre de 2013.

El castell de Roqueta és un edifici de Sant Martí de Tous (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional. Es troba dalt d'un turó, entre l'església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-oest del terme, enfront de la serra de Queralt.

Descripció

El topònim "Ipsa Rocheta" del 960, és expressiu, d'antuvi, del caràcter muntanyenc i estratègic d'aquest castell. Situat a un sector de "la Marca", fou bastit contra els sarraïns. Dista una hora i mitja del nucli del poblat de Sant Martí de Tous.[1] No se'n conserva quasi res, excepte restes de la base, bastit sobre roca i un mur comú al de les escasses restes de la capella del castell de la qual es conserven l'esmentat mur i algunes arcades de mig punt. Aquesta darrera part, denota un treball regular de pedra, no gaire gran i desigual. Roman qualque arc de mig punt.[1] De totes maneres, per poder arribar a les poques runes que en queden, hi ha dificultats, ja que la vegetació cobreix el recinte molt bé.[1]

La part més vistent de les ruïnes la forma un llenç de paret de considerables dimensions orientat a migdia. Fa 3,3 m d'alt, una longitud de 8,2 m i un gruix de 90 cm. Reforçat interiorment amb una paret on s'obren dues arcades amb arcs de mig punt adovellats. Pertanyia a una sala de si fa o no fa la longitud del mur sud i una amplada de 4 m. Sembla que podria correspondre a la sala principal, o bé a la capella del castell, dedicada a sant Miquel. El mur oest és mig ensorrat i no resta res dels murs est i nord. Era cobert per una volta de pedra ara esfondrada. A la paret sud hi ha dues espitlleres situades a dos nivells. Al punt més alt del turó hi ha algunes restes del que havia estat una torre, segurament la part més antiga del castell. L'aparell és de petits blocs de pedra d'uns 12 cm d'alt per 25 cm de llarg disposats en filades horitzontals i units amb morter de sorra i calç.

Història

Documentat des del 960 en l'acta de confirmació feta pel comte de Barcelona i Osona Borrell II al seu vassall Isarn, fill de Sal·la, també surt esmentat com a senyal dels límits del castell de Queralt el 976.[1]

El 1018, Hug, fill d'Ansulf - ja mort-, testà el "Castrum meum Rocheta" a favor del fill Alamany encara que no és segur que aleshores ja hagués estat conquerit el castell. Fou, doncs, del llinatge dels Cervelló -malgrat que el 1029, un cert cavaller, dit Humbert, el senyorejà també-. També sabem que un nebot d'Hug de Cervelló, el Bernat Sendred, estava en litigi amb l'església de Vic per causa de la delimitació del territori de Tous el 1030.[1] El litigi acabà amb una sentència de la comtessa Ermessenda i del seu fill Berenguer Ramon I a favor de la mitra vigatana. Un litigi posterior en la definició dels termes entre Bernat Sendred de Gurb-Queralt i Umbert de Cervelló es resolgué l'any 1030.

El 1043, el senyor d'aquest castell era l'Alemany de Cervelló i, de fet, l'església dedicada a Sant Miquel, va ser consagrada aquell any per l'Abat Oliba. Vers 1168 sembla que la castlania va recaure en Guillem de Montagut encara que la senyoria continuava en mans dels Alamany. Guerau Alamany, el 1193, el passà al fill Guillem de Cervelló.[1]

El 1226, per llegat de Guerau Alemany de Cervelló passà al domini del monestir de Santes Creus quedant sots el seu control -el 1311 fou signat un conveni entre l'Abat i Pere de Tous per definir els límits dels respectius castells-. El 1358, Pere el Cerimoniós transferí el lloc de la Roqueta, que llavors pertanyia a la vegueria de Cervera, a la vegueria de Vilafranca del Penedès. El fogatjament del 1365-70 assignà 10 focs al "castell de Roqueta" pertanyents a l'Abat de Santes Creus i dins la vegueria de Vilafranca. Vers el 1381 aquesta xifra ja ha caigut a 5 llars.[1]

A finals del segle xix, hom escrivia d'aquest castell: "Sols ne queden un pany de paret i algun tros de mina, que surt al cim de la serra per la part de casa Caselles".[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Castell de Roqueta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2014].

Bibliografia

  • Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 494. ISBN 84-7739-402-4. 

Enllaços externs