Llista de reis d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:05, 13 jul 2020

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya. Els Ordinals dels reis d'Aragó serveixen per ordenar-los cronològicament.

Comtes francs

?-809: Oriol d'Aragó
809 - 820: Asnar I Galí, comte de Cerdanya i comte d'Urgell
820- 833: Garcia I, gendre de l'anterior
833- 844: Galí I Garcés, fill de l'anterior
844- 867: Galí II, fill d'Asnar I Galí
867- 893: Asnar II Galí, fill de l'anterior
893- 922: Galí III, fill de l'anterior
922- 925: Andregot Galindes, filla de l'anterior, casada el 925 amb Garcia II Sanxes I de Navarra

Reis de Pamplona de la dinastia Ximena

925 - 970: Garcia Sanxes I de Pamplona, rei de Pamplona, espòs de l'anterior.
970- 994: Sanç Garcés II de Pamplona,rei de Pamplona, fill de l'anterior.
994- 1000: Garcia Sanxes II de Pamplona,rei de Pamplona, fill de l'anterior.
1000- 1035: Sanç Garcés III de Pamplona, rei de Pamplona i rei de Lleó, fill de l'anterior.

Comtes d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona

1035 - 1063: Ramir I d'Aragó, comte d'Aragó, fill de l'anterior.
1063- 1094: Sanç I d'Aragó i Pamplona, comte d'Aragó, fill de l'anterior.

1076: Sanç Ramires esdevé rei de Pamplona i es proclama, també, rei d'Aragó

Reis d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona

1076 - 1094: Sanç I d'Aragó i Pamplona,rei d'Aragó i rei de Pamplona, l'anterior.
1094- 1104: Pere I d'Aragó i Pamplona, rei d'Aragó i rei de Pamplona, fill de l'anterior.
1104- 1134: Alfons I d'Aragó i Pamplona,rei d'Aragó i rei de Pamplona, germà de l'anterior.

1134 :el regne d'Aragó es donat als ordres religiosos militars, i el regne de Pamplona s'independitza proclamant rei a Garcia Ramires de Pamplona. La noblesa aragonesa proclama rei a:

1134 - 1137: Ramir II d'Aragó, rei d'Aragó, germà de l'anterior.

1137: donació del regne d'Aragó al comte de Barcelona.

Casal d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona

1137 - 1162: Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep sobirà d'Aragó, gendre de l'anterior, casat des de 1150 amb Peronella d'Aragó, filla de l'anterior.

1162: unió dinàstica en la mateixa persona.

1162- 1196: Alfons II d'Aragó (Alfons I el Cast o el Trobador), fill de Ramon Berenguer IV
1196- 1213: Pere II d'Aragó (Pere I el Catòlic), fill de l'anterior
1213- 1276: Jaume I d'Aragó (Jaume I el Conqueridor), fill de l'anterior
1276- 1285: Pere III d'Aragó (Pere II el Gran), fill de l'anterior
1285- 1291: Alfons III d'Aragó (Alfons II el Franc o el Liberal), fill de l'anterior
1291- 1327: Jaume II d'Aragó (Jaume II el Just), germà de l'anterior
1327- 1336: Alfons IV d'Aragó (Alfons III el Benigne), fill de l'anterior
1336- 1387: Pere IV d'Aragó (Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet), fill de l'anterior
1387- 1396: Joan I d'Aragó (Joan I el Caçador o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa), fill de l'anterior
1396- 1410: Martí I d'Aragó (Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic), germà de l'anterior

Interregne

1410 - 1412, que acaba amb el Compromís de Casp

Dinastia d'Aragó del llinatge del comte de Trastàmara

1412 - 1416: Ferran I d'Aragó (Ferran I el d'Antequera), nebot de l'anterior
1416- 1458: Alfons V d'Aragó (Alfons IV el Magnànim), fill de l'anterior
1458- 1479: Joan II d'Aragó (Joan II el Sense Fe), germà de l'anterior
1479- 1516: Ferran II d'Aragó (Ferran II el Catòlic), fill de l'anterior

1516: unió dinàstica amb els reis de Castella

Dinastia d'Habsburg del llinatge de l'arxiduc d'Àustria

1516 - 1556: Joana I de Castella amb el seu fill Carles I d'Aragó (Emperador Carles V), nét de l'anterior
1556- 1598: Felip I d'Aragó (Felip II de Castella), fill de l'anterior
1598- 1621: Felip II d'Aragó (Felip III de Castella), fill de l'anterior
1621- 1665: Felip III d'Aragó (Felip IV de Castella), fill de l'anterior
1665- 1700: Carles II d'Aragó (Carles II de Castella), fill de l'anterior
1705- 1714: Carles III d'Aragó (Emperador Carles VI), de la dinastia Habsburg (cal no confondre'l amb Carles III de Borbó)

Dinastia de Borbó del llinatge del rei França

1700 - 1724: Felip IV d'Aragó (Felip V de Castella)

Amb els Decrets de Nova Planta desapareix el regne d'Aragó i tots els títols reverteixen en el de monarca d'Espanya. I puix que amb els decrets de Nova Planta va desaparèixer la Corona d'Aragó, de fet, l'única entitat política que va sobreviure, i ho féu fins al segle XIX, a aquell decret, fou el Consell General de la Vall d'Aran. Els reis d'Espanya posteriors a aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, així com d'altres possessions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya fins a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, títol utilitzat des d'aquell moment pels seus descendents coronats.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis d'Aragó

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al [[comtat d'Aragó]] des de la seva creació vers l'any [[800]], passant per la seva constitució en [[regne d'Aragó]] i la posterior [[Corona d'Aragó]] per passar a formar part finalment del [[regne d'Espanya]]. Els [[Ordinals dels reis d'Aragó]] serveixen per ordenar-los cronològicament.
-{{fusió des de|Ordinals dels reis d'Aragó|data=2014}}
-Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al [[comtat d'Aragó]] des de la seva creació vers l'any [[800]], passant per la seva constitució en [[regne d'Aragó]] i la posterior [[Corona d'Aragó]] per passar a formar part finalment del [[regne d'Espanya]].
 == Comtes francs ==