Joan Marí Tur: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 14: Línia 14:
| partit_politic = [[Partido Popular]]
| partit_politic = [[Partido Popular]]
}}
}}
'''Joan Marí Tur''', també conegut com a ''Botja'' ([[Sant Josep de sa Talaia]], [[1941]]) és un polític [[Illa d'Eivissa|eivissenc]] del [[Partit Popular de Balears]], diputat al [[Parlament de les Illes Balears]] en la IV i V legislatures.
'''Joan Marí Tur''', també conegut com a ''Botja'' ([[Sant Josep de sa Talaia]], [[1941]]) és un polític [[Illa d'Eivissa|eivissenc]] del [[Partit Popular de Balears]], diputat al [[Parlament de les Illes Balears]] en la IV i V legislatures.
== Biografia ==
== Biografia ==
El 1965 es llicencià en filologia romànica a la [[Universitat de Barcelona]]. El 1967 inicià la seva carrera docent a l'Institut Santa Maria d'Eivissa, del que en fou cap d'estudis en 1972. Alhora, el 1971, participà en el reviscolament de l'[[Institut d'Estudis Eivissencs]], del que en dirigí la revista ''[[Eivissa (revista)|Eivissa]]''. De 1976 a 1978 fou nomenat delegat insular del Consell Superior d'Esports, i de 1978 a 1982 delegat insular del [[Ministeri de Cultura d'Espanya]], càrrec des del que organitzà el [[Congrés de Cultura Pitiüsa]] (5 d'agost de 1980 al 5 d’agost de 1981).<ref>[http://www.eeif.es/significados/m-volum%20VIII/MariTurJoanBotja.html Joan Marí Tur] a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera</ref> De 1990 a 1991 fou delegat episcopal del Patrimoni de la diòcesi d'Eivissa i Formentera.
El 1965 es llicencià en filologia romànica a la [[Universitat de Barcelona]]. El 1967 inicià la seva carrera docent a l'Institut Santa Maria d'Eivissa, del que en fou cap d'estudis en 1972. Alhora, el 1971, participà en el reviscolament de l'[[Institut d'Estudis Eivissencs]], del que en dirigí la revista ''[[Eivissa (revista)|Eivissa]]''. De 1976 a 1978 fou nomenat delegat insular del Consell Superior d'Esports, i de 1978 a 1982 delegat insular del [[Ministeri de Cultura d'Espanya]], càrrec des del que organitzà el [[Congrés de Cultura Pitiüsa]] (5 d'agost de 1980 al 5 d’agost de 1981).<ref>[http://www.eeif.es/significados/m-volum%20VIII/MariTurJoanBotja.html Joan Marí Tur] a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera</ref> De 1990 a 1991 fou delegat episcopal del Patrimoni de la diòcesi d'Eivissa i Formentera.

Revisió del 12:21, 14 jul 2020

Infotaula de personaJoan Marí Tur
Biografia
Naixement23 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Parlament de les Illes Balears
21 de juny de 1995 – 31 de març de 2003
← -
- →
CircumscripcióEivissa

19 de juny de 2003 – 2 d'abril de 2007
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia romànica (–1965) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartido Popular
Membre de

Joan Marí Tur, també conegut com a Botja (Sant Josep de sa Talaia, 1941) és un polític eivissenc del Partit Popular de Balears, diputat al Parlament de les Illes Balears en la IV i V legislatures.

Biografia

El 1965 es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona. El 1967 inicià la seva carrera docent a l'Institut Santa Maria d'Eivissa, del que en fou cap d'estudis en 1972. Alhora, el 1971, participà en el reviscolament de l'Institut d'Estudis Eivissencs, del que en dirigí la revista Eivissa. De 1976 a 1978 fou nomenat delegat insular del Consell Superior d'Esports, i de 1978 a 1982 delegat insular del Ministeri de Cultura d'Espanya, càrrec des del que organitzà el Congrés de Cultura Pitiüsa (5 d'agost de 1980 al 5 d’agost de 1981).[1] De 1990 a 1991 fou delegat episcopal del Patrimoni de la diòcesi d'Eivissa i Formentera.

Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995 i 1999. El nomenaren conseller de cultura i portaveu del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Des d'aquest càrrec fou president de la Comissió de Patrimoni Historicoartístic d'Eivissa i Formentera i primer director de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, alhora que patrocinà exposicions, excavacions arqueològiques i publicacions culturals i creà el Museu d'Etnografia d'Eivissa i el Museu d'Etnografia de Formentera. El 1997 inaugurà a Eivissa l'extensió universitària de la Universitat de les Illes Balears.

Estigué a punt de ser conseller d'Educació i Cultura del Govern Balear en la remodelació del Govern que intentà fer Cristòfol Soler el 27 de maig de 1996, just abans de ser obligat a dimitir pel seu propi grup parlamentari. A les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003 va substituir com a diputat Enric Fajarnés Ribas i fou nomenat vicepresident primer de la Mesa del Parlament de les Illes Balears,[2] portaveu de govern del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i conseller de Patrimoni Historicoartístic.

En 2004 el Grup Progressista el denuncià per haver fet obres d'ampliació il·legals a la seva casa de Sant Josep.[3] Fou dut a judici el juny de 2015, però la jutgessa va declarar prescrits els possibles delictes.[4]

Obres

  • Terminologia marina d’Eivissa (1966, publicat en 1991)
  • Quatre capelles de devoció popular (1974)
  • Nacer y morir en Ibiza (1977), guió d'un documental patrocinat pel Foment d'Eivissa i Formentera.
  • Calendari de balls a pous i fonts d’Eivissa i Formentera (1978)
  • Llibre del Roser (1986)
  • Tardes de ballades a pous i fonts (1987)
  • Temps ha... (1989)

Referències