Katmandú: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
gallery added
m neteja i estandardització de codi
Línia 11: Línia 11:
* Sector Oriental : barris 6, 7, 8, 9, 10, 34 i 35.
* Sector Oriental : barris 6, 7, 8, 9, 10, 34 i 35.
* Sector Nord : barris 2, 3, 4, 16 i 29.
* Sector Nord : barris 2, 3, 4, 16 i 29.
* Cor de la vila: barris 17, 18, 19, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 12, 20, 21, 22 i 23.
* Cor de la vila: barris 17, 18, 19, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 12, 20, 21, 22 i 23.
* Sector Occidental : barris 13, 14 i 15.
* Sector Occidental : barris 13, 14 i 15.


Línia 28: Línia 28:


== Història ==
== Història ==
La vall hauria estat habitada probablement tot el primer mil·lenni abans de Crist. [[Siddharta Gautama|Buda]] i els seus deixebles haurien viscut un temps a la vall al segle VI aC. Quatre stupes a l'entorn de Patan haurien estat construïdes per Charumati, filla d'[[Asoka]], al segle III aC, però no passa de ser una tradició tot i que les stupes podrien ser molt antigues. El cert és que els objectes més antics trobats fins ara són del segle I aC i la primera inscripció és del 185 dC. La tradició diu que fou fundada pel mític Manjusri però no té cap fonament. La fundació hauria estat obra de raja Gunakdmadeva vers [[723]]. El primer edifici que es pot datar és de vers l'any 1000.
La vall hauria estat habitada probablement tot el primer mil·lenni abans de Crist. [[Siddharta Gautama|Buda]] i els seus deixebles haurien viscut un temps a la vall al segle VI aC. Quatre stupes a l'entorn de Patan haurien estat construïdes per Charumati, filla d'[[Asoka]], al segle III aC, però no passa de ser una tradició tot i que les stupes podrien ser molt antigues. El cert és que els objectes més antics trobats fins ara són del segle I aC i la primera inscripció és del 185 dC. La tradició diu que fou fundada pel mític Manjusri però no té cap fonament. La fundació hauria estat obra de raja Gunakdmadeva vers [[723]]. El primer edifici que es pot datar és de vers l'any 1000.


Els primers sobirans coneguts que van governar a la vall són els [[kirat]]s que haurien deixat com a rastre el palau de Patan prop de Hiranyavarna Mahavihara (anomenat «Patukodon»). La dinastia [[Licchavi]] (vers 300-879), de la que hi ha constància certa almenys des del [[464]], que foren aliats dels [[guptes]] de l'Índia, va regnar a la vall al darrere dels kirats. La [[dinastia Malla]] va regnar després del {{segle|XII}} fins al {{segle|XVII}} quan la dinastia [[xa]] de Prithvi Narayan Shah, va conquerir la vall i va formar el Nepal modern. La major part dels edificis antics existents a la ciutat daten de l'època Malla.
Els primers sobirans coneguts que van governar a la vall són els [[kirat]]s que haurien deixat com a rastre el palau de Patan prop de Hiranyavarna Mahavihara (anomenat «Patukodon»). La dinastia [[Licchavi]] (vers 300-879), de la que hi ha constància certa almenys des del [[464]], que foren aliats dels [[guptes]] de l'Índia, va regnar a la vall al darrere dels kirats. La [[dinastia Malla]] va regnar després del {{segle|XII}} fins al {{segle|XVII}} quan la dinastia [[xa]] de Prithvi Narayan Shah, va conquerir la vall i va formar el Nepal modern. La major part dels edificis antics existents a la ciutat daten de l'època Malla.

Revisió del 12:43, 16 jul 2020

Plantilla:Infotaula geografia políticaKatmandú
काठमांडौ (hi) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Vista aèria
Fotomuntatge
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 27° 43′ N, 85° 19′ E / 27.71°N,85.32°E / 27.71; 85.32
Estat sense litoralNepal
Provínciaprovíncia de Bagmati
DistricteKatmandú Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població845.767 (2021) Modifica el valor a Wikidata (17.103,48 hab./km²)
Geografia
Superfície49.450.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perBishnumati (oc) Tradueix i Riu Baghmati Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.400 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataBalendra Shah (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic01 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webkathmandu.gov.np Modifica el valor a Wikidata

Katmandú, també anomenada Kàtmandu[1] (en nepalès काठमांडौ) és la capital del Nepal i la seva principal ciutat metropolitana. La població és incerta, ja que apareixen xifres entre 450.000 i més d'1.800.000 habitants el que cal atribuir a maneres diferents de considerar el que és la ciutat. Segons una pàgina de les Nacions Unides[2] i la segona és la dels tres districtes de la vall (que té tres districtes i en total 5 municipalitats). Segons la pàgina de la ciutat metropolitana a[3] la població el 2001 era de 671.846 amb una projecció per 2006 de 777.795 i pel 2011 de 915.000.

A partir dels anys 1960, Katmandú es convertí en un lloc molt visitat per turistes d'arreu del món, impulsats pel moviment hippie, i avui dia és una ciutat turística afavorida per les altes muntanyes, els palaus i temples i els parcs naturals. Una bona part dels habitants són de l'ètnia newar, seguits dels gurkhes, però totes les ètnies del país hi són representades. Rep també els noms de Kantipur o de Yen, especialment per part dels newars.

El nom derivaria d'un temple encara existent a Durbar Square anomenat Kasthamandap que derivaria del sànscrit Kaasth (काष्ठ), "fusta" i Mandap (मंडप/मण्डप), "refugi protegit". També s'anomena Maru Satal i fou construït l'any 1596 pel rei Laxmi Narsingh Malla. L'edifici no té ni un clau ni cap element metàl·lic ni suport, i està fet íntegrament de fusta (segons la llegenda, tota la fusta procedent d'un sol arbre).

Geografia

És al peu del mont Nagarjun, a la vall anomenada de Kathmandu, al Nepal central, prop del riu Vishnumati a la seva unió amb el riu Baghmati. La vall està formada de fet per tres entitats principals: Katmandú, Patan i Bhaktapur. Patan i Katmandou estan de costat, separades únicament pel riu Baghmati, mentre que Bhaktapur està una mica cap a l'est. Katmandú és la seu dels ministeris, ambaixades, grans companyies, i del palau reial (ara palau del poble). El palau és a la Thamel, centre turístic del país, format per dues avingudes paral·leles amb nombroses residències de personalitats; el palau dóna pas al Durbar Mag, un carrer ple de magatzems i centres comercials. La ciutat vella o Durbar Square és notable per la gran quantitat de temples i palaus budistes i hinduistes, la majoria del segle xvii. Molts d'aquests monuments han estat afectats per terratrèmols i per la contaminació. Està dividida en 5 sectors i 35 barris:

  • Sector Central : barris (wards) 1, 5, 11, 31, 32 i 33.
  • Sector Oriental : barris 6, 7, 8, 9, 10, 34 i 35.
  • Sector Nord : barris 2, 3, 4, 16 i 29.
  • Cor de la vila: barris 17, 18, 19, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 12, 20, 21, 22 i 23.
  • Sector Occidental : barris 13, 14 i 15.

A la vall de Katmandú hi ha set llocs classificats per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat:

Des de 2003 ha estat classificat com Patrimoni en perill.

L'aeroport de Tribhuvan és a uns 6 km del centre.

Història

La vall hauria estat habitada probablement tot el primer mil·lenni abans de Crist. Buda i els seus deixebles haurien viscut un temps a la vall al segle VI aC. Quatre stupes a l'entorn de Patan haurien estat construïdes per Charumati, filla d'Asoka, al segle III aC, però no passa de ser una tradició tot i que les stupes podrien ser molt antigues. El cert és que els objectes més antics trobats fins ara són del segle I aC i la primera inscripció és del 185 dC. La tradició diu que fou fundada pel mític Manjusri però no té cap fonament. La fundació hauria estat obra de raja Gunakdmadeva vers 723. El primer edifici que es pot datar és de vers l'any 1000.

Els primers sobirans coneguts que van governar a la vall són els kirats que haurien deixat com a rastre el palau de Patan prop de Hiranyavarna Mahavihara (anomenat «Patukodon»). La dinastia Licchavi (vers 300-879), de la que hi ha constància certa almenys des del 464, que foren aliats dels guptes de l'Índia, va regnar a la vall al darrere dels kirats. La dinastia Malla va regnar després del segle xii fins al segle xvii quan la dinastia xa de Prithvi Narayan Shah, va conquerir la vall i va formar el Nepal modern. La major part dels edificis antics existents a la ciutat daten de l'època Malla.


  • Katmandú

Vegeu també

Notes

  1. ↑ «Katmandú». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.unep.org/Documents.Multilingual/Default.asp?DocumentID=498&ArticleID=5500&l=en
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.kathmandu.gov.np/index.php?cid=6&pr_id=6

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Katmandú
Guia de viatges de Katmandú a Wikivoyage.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Katmandú&oldid=24112430»