Frisis: diferència entre les revisions
m Enllaços a Google Llibres en català |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Grup humà}} |
{{Grup humà}} |
||
Els '''frisis''' eren un dels pobles [[germànics]] que vivien vora del riu Rin, entre els [[Països Baixos]] i [[Dinamarca]]. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatí ''frisii''). Foren una branca dels [[ingevons]]. Vivien a la regió del Llac ''Flevo'' i altres llacs entre el [[Rin]] i l'[[Ems]] i tenien al sud als [[brúcters]] i a l'est als [[caucis]], amb què aviat van fusionar-se. [[Tàcit]] esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius ''Flevus'' i ''Amisa'' a la regió encara anomenada [[Frísia]]. Aquests segons són identificats per alguns com els [[frisiabons]] de [[Plini el Vell]] però no hi ha cap seguretat.<ref name="sapiens137">{{citar ref | cognom1=Mata | nom1 =Jordi | enllaçautor1 = Jordi Mata | cognom2 =Garrido | nom2 =David | enllaçautor2 =David Garrido | títol =Carlemany, el pare d'Europa | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.137 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Desembre 2013 | pàgines = p.24-32 | issn =1695-2014 }}</ref> |
Els '''frisis''' eren un dels pobles [[germànics]] que vivien vora del riu Rin, entre els [[Països Baixos]] i [[Dinamarca]]. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatí ''frisii''). Foren una branca dels [[ingevons]]. Vivien a la regió del Llac ''Flevo'' i altres llacs entre el [[Rin]] i l'[[Ems]] i tenien al sud als [[brúcters]] i a l'est als [[caucis]], amb què aviat van fusionar-se. [[Tàcit]] esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius ''Flevus'' i ''Amisa'' a la regió encara anomenada [[Frísia]]. Aquests segons són identificats per alguns com els [[frisiabons]] de [[Plini el Vell]] però no hi ha cap seguretat.<ref name="sapiens137">{{citar ref | cognom1=Mata | nom1 =Jordi | enllaçautor1 = Jordi Mata | cognom2 =Garrido | nom2 =David | enllaçautor2 =David Garrido | títol =Carlemany, el pare d'Europa | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.137 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Desembre 2013 | pàgines = p.24-32 | issn =1695-2014 }}</ref> |
||
Els frisis es van unir als romans després de la campanya de [[Drus el Jove|Drus]] però l'any [[28]], irritats per l'opressió del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victòries com la [[batalla del bosc de Baduhenna]] i [[Cruptoricis Villa]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mascov |nom=Johann Jakob |títol=The History of the Ancient Germans |url=https://books.google.cat/books?id=1GRUAAAAYAAJ&pg=PA124&dq=Cruptoricis+Olennius&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiboJPv_P_XAhUIrRQKHR3XAOsQ6AEILzAB#v=onepage&q=Cruptoricis%20Olennius&f=false |llengua=anglès |editorial=James Mechell |data=1738 |pàgines=124 |isbn=}}</ref> i van expulsar a les guarnicions romanes. [[Corbuló]] va intentar sotmetre'ls l'any [[47]] però va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de [[Neró]] van envair les terres romanes del Rin però foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al {{segle|IV|s}} es van aliar als [[saxons]] als que romanien aliats el segle V, i amb ells van passar a les [[illes Britàniques]] i van participar en la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacífica a [[Bèlgica]] i [[Països Baixos]], on encara es parla el [[frisó]] o frisi, el seu idioma nadiu. |
Els frisis es van unir als romans després de la campanya de [[Drus el Jove|Drus]] però l'any [[28]], irritats per l'opressió del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victòries com la [[batalla del bosc de Baduhenna]] i [[Cruptoricis Villa]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mascov |nom=Johann Jakob |títol=The History of the Ancient Germans |url=https://books.google.cat/books?id=1GRUAAAAYAAJ&pg=PA124&dq=Cruptoricis+Olennius&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiboJPv_P_XAhUIrRQKHR3XAOsQ6AEILzAB#v=onepage&q=Cruptoricis%20Olennius&f=false |llengua=anglès |editorial=James Mechell |data=1738 |pàgines=124 |isbn=}}</ref> i van expulsar a les guarnicions romanes. [[Corbuló]] va intentar sotmetre'ls l'any [[47]] però va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de [[Neró]] van envair les terres romanes del Rin però foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al {{segle|IV|s}} es van aliar als [[saxons]] als que romanien aliats el segle V, i amb ells van passar a les [[illes Britàniques]] i van participar en la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacífica a [[Bèlgica]] i [[Països Baixos]], on encara es parla el [[frisó]] o frisi, el seu idioma nadiu. |
||
Revisió del 09:04, 18 jul 2020
  | |
| Tipus | poble |
|---|---|
| Població total | 646.317 |
| Religió | calvinisme, catolicisme i luteranisme |
| Geografia | |
| Estat | Països Baixos i Alemanya |
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatí frisii). Foren una branca dels ingevons. Vivien a la regió del Llac Flevo i altres llacs entre el Rin i l'Ems i tenien al sud als brúcters i a l'est als caucis, amb què aviat van fusionar-se. Tàcit esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius Flevus i Amisa a la regió encara anomenada Frísia. Aquests segons són identificats per alguns com els frisiabons de Plini el Vell però no hi ha cap seguretat.[1]
Els frisis es van unir als romans després de la campanya de Drus però l'any 28, irritats per l'opressió del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victòries com la batalla del bosc de Baduhenna i Cruptoricis Villa[2] i van expulsar a les guarnicions romanes. Corbuló va intentar sotmetre'ls l'any 47 però va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de Neró van envair les terres romanes del Rin però foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al segle iv es van aliar als saxons als que romanien aliats el segle V, i amb ells van passar a les illes Britàniques i van participar en la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacífica a Bèlgica i Països Baixos, on encara es parla el frisó o frisi, el seu idioma nadiu.
Molts dels frisis originals haurien emigrat cap a Anglaterra durant les invasions bàrbares dels segles IV a VI. Els frisis de l'època romana que van romandre formen el substrat d'un grup ètnic nou que va prendre el mateix nom, i que va surtir del mestissatge dels Frisi amb els Cananefats, els Angles i els Saxons des del segle iv, i és aleshores que la llengua frisona va crear-se. Els frisons han conservat fins avui dia la seva identitat especialment en parts dels Països Baixos, on el frisó és co-oficial a la província de Frísia. Frisons són també els habitants de l'illa d'Helgoland on es parla el frisó septentrional que també es parla a la costa del Slesvig i a les illes frisones; també romanen alguns nuclis a Alemanya, al territori conegut per Oldenburg (on es parla el frisó oriental).
Els frisons neerlandesos disposen de bandera identitària, i els d'Alemanya disposen d'una bandera regional (separada de la bandera d'Helgoland, tot i que l'illa també l'assumeix). Els frisons de Dinamarca no utilitzen bandera identitària o regional. No existeix un símbol unificat per a tots el frisons repartits entre tres estats.
Referències
- ↑ Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.137, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Mascov, Johann Jakob. The History of the Ancient Germans (en anglès). James Mechell, 1738, p. 124.