Gólem: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
* [http://books.google.cat/books?id=Zm_DJHTtW7MC&printsec=frontcover&dq=El+Golem&ei=3yoCSoDfLJvuzQT26dj3Cg&hl=ca#PPA9,M1 El Gólem] de [[Gustav Meyrink]]. Prólogo de Guillermo Samperio. Ciudad de México: Editorial Lectorum, 2006². 262 pàgines. {{es}} {{ISBN|968-5270-60-0|978-968-5270-60-1}} |
* [http://books.google.cat/books?id=Zm_DJHTtW7MC&printsec=frontcover&dq=El+Golem&ei=3yoCSoDfLJvuzQT26dj3Cg&hl=ca#PPA9,M1 El Gólem] de [[Gustav Meyrink]]. Prólogo de Guillermo Samperio. Ciudad de México: Editorial Lectorum, 2006². 262 pàgines. {{es}} {{ISBN|968-5270-60-0|978-968-5270-60-1}} |
||
* ''El gólem'' de [[Gustav Meyrink]]. Prólogo y traducción de María Isabel Hernández González. Madrid: Editorial Cátedra, 2013. 360 págines. {{es}} {{ISBN|978-84-376-3180-6}} |
* ''El gólem'' de [[Gustav Meyrink]]. Prólogo y traducción de María Isabel Hernández González. Madrid: Editorial Cátedra, 2013. 360 págines. {{es}} {{ISBN|978-84-376-3180-6}} |
||
* ''El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga'' de Yudl Rosenberg. Traducció de Manuel Forcano. Adesiara Editorial, 2013. 190 pàgines. {{ca}} {{ISBN|978-84-92405-69-5}} |
* ''El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga'' de Yudl Rosenberg. Traducció de Manuel Forcano. Adesiara Editorial, 2013. 190 pàgines. {{ca}} {{ISBN|978-84-92405-69-5}} |
||
* ''El Gòlem'' d'Isaac Bashevis Singer. Traducció de Ferran Toutain Gibert. Editorial Empúries, 1986 (Col·lecció l'Odissea) 72 pàgines. {{ca}} {{ISBN|978-84-7596-097-5}} |
* ''El Gòlem'' d'Isaac Bashevis Singer. Traducció de Ferran Toutain Gibert. Editorial Empúries, 1986 (Col·lecció l'Odissea) 72 pàgines. {{ca}} {{ISBN|978-84-7596-097-5}} |
||
Revisió del 05:17, 20 jul 2020
  | |
| Altres | |
|---|---|
| Part de | folklore jueu |
El gòlem, plural gòlems o guelamim (hebreu: גֹּלֶם; plural:גְּלָמִים), és una estàtua de pedra, d'uns dos metres d'alçada, plena de màgia. Té la propietat de transformar-se en la forma física de qui vulgui. Només els grans mags saben com fabricar-ne, perquè neixen de la pedra, que és el seu element. També poden néixer a partir del fang però els feerics, que són qui millor dominen la terra els troben desagradables. Es diu que als temps remots alguns mags van poder crear gòlems o guelamim de fang. El terme gòlem apareix a la Bíblia volent dir una substància embrionària o incompleta: al salm 139:16 de la Bíblia hi trobem l'únic passatge de la Bíblia on hi ha la paraula גלמי,[1] traduït a l'anglès com a my unshaped form. La Mixnà la diu per a una persona inculta ("Set característiques es troben en una persona inculta, i unes altres set a l'entès", Pirké Avot 5:7). També es diu gòlems o guelamim com a metàfora, o com a entitats que serveixen algú sota condicions controlades, però hostils a ell o a uns altres. En jiddisch, és un insult per dir que algú és, més aviat, curt de gambals.
A la versió clàssica del mite, el gòlem adquireix vida escrivint-li al front la paraula ʔĕˈmεθ (אֱמֶת) ‘veritat’. I torna a convertir-se en un ésser inert, quan, se li esborra l'àlef, la primera lletra del mot, i la paraula hebrea es converteix en el participi mēθ (מֵת) ‘mort’.
També s'ha de fer referència a "l'autoria" jueva del mite del gòlem, a la Càbala, i especialment a Praga, on gairebé és una figura turística de la Praga jueva dels segles XV-XVI, gràcies no només a la novel·la de Gustav Meyrink, sinó també de la novel·la d'Isaac Bashevis Singer, de la qual hi ha una versió en català a l'editorial Empúries, ISBN 84-7596-097-9.
Referències
- ↑ גָּלְמִי, רָאוּ עֵינֶיךָ, וְעַל-סִפְרְךָ, כֻּלָּם יִכָּתֵבוּ יָמִים יֻצָּרוּ; וְלֹא [וְלוֹ] אֶחָד בָּהֶם. “Els vostres ulls ja veien els meus actes, tots eren inscrits al vostre llibre; ja us afiguràveu els meus dies abans que existís el primer.” (Bíblia de Montserrat); “Els teus ulls em veien abans d'estar format, i els anys que em destinaves eren tots escrits en el teu llibre, abans que n'existís un de sol” (Bíblia interconfessional).
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gólem |
- El Gólem de Gustav Meyrink. Prólogo de Guillermo Samperio. Ciudad de México: Editorial Lectorum, 2006². 262 pàgines. (castellà) ISBN 968-5270-60-0 i ISBN 978-968-5270-60-1
- El gólem de Gustav Meyrink. Prólogo y traducción de María Isabel Hernández González. Madrid: Editorial Cátedra, 2013. 360 págines. (castellà) ISBN 978-84-376-3180-6
- El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga de Yudl Rosenberg. Traducció de Manuel Forcano. Adesiara Editorial, 2013. 190 pàgines. (català) ISBN 978-84-92405-69-5
- El Gòlem d'Isaac Bashevis Singer. Traducció de Ferran Toutain Gibert. Editorial Empúries, 1986 (Col·lecció l'Odissea) 72 pàgines. (català) ISBN 978-84-7596-097-5