Ino: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: el:Ινώ |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Ino''', d'acord amb la [[mitologia grega]], fou una [[heroi grec|heroïna]], [[fill]]a de [[Cadme]] i d'[[Harmonia (filla d'Ares)|Harmonia]]. |
|||
Es casà amb [[Atamant]] i fou [[mare]] de [[Learc]] i de [[Melicertes]]. |
Es casà amb [[Atamant]] i fou [[mare]] de [[Learc]] i de [[Melicertes]]. |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
Per haver estat una de les nodrisses de [[Dionís]], [[nebot]] seu, va patir la còlera d'[[Hera]], que la va tornar boja juntament amb [[Atamant]]. Perseguida per aquest, es va llançar al [[mar]] amb [[Melicertes]] en [[braç]]os. Els [[déus]], apiadats, els transformaren en [[divinitats]] [[mar]]ines i li imposaren el [[nom]] de [[Leucòtea]]. |
Per haver estat una de les nodrisses de [[Dionís]], [[nebot]] seu, va patir la còlera d'[[Hera]], que la va tornar boja juntament amb [[Atamant]]. Perseguida per aquest, es va llançar al [[mar]] amb [[Melicertes]] en [[braç]]os. Els [[déus]], apiadats, els transformaren en [[divinitats]] [[mar]]ines i li imposaren el [[nom]] de [[Leucòtea]]. |
||
''Vegeu també [[Inoa]] |
|||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1997]]. ISBN 84-297-4146-1, plana 124. |
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. [[Barcelona]], [[octubre]] del [[1997]]. ISBN 84-297-4146-1, plana 124. |
||
==Articles relacionats== |
|||
* [[Inoa]] |
|||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
| Línia 16: | Línia 17: | ||
{{Commonscat|Ino}} |
{{Commonscat|Ino}} |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
[[br:Ino]] |
[[br:Ino]] |
||
Revisió del 22:17, 27 jul 2008
Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.
Es casà amb Atamant i fou mare de Learc i de Melicertes.
Gelosa dels dos fills grans del seu marit, Frixos i Hel·le, intentà que els sacrifiqués fent creure que era un manament de l'oracle, però la seua conspiració fou descoberta i els dos joves aconseguiren escapar.
Per haver estat una de les nodrisses de Dionís, nebot seu, va patir la còlera d'Hera, que la va tornar boja juntament amb Atamant. Perseguida per aquest, es va llançar al mar amb Melicertes en braços. Els déus, apiadats, els transformaren en divinitats marines i li imposaren el nom de Leucòtea.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 124.
Articles relacionats
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ino |