Diferència entre revisions de la pàgina «Maria Salomé»

Salta a la navegació Salta a la cerca
3 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
neteja i estandardització de codi
(Robot normalitza infotaula persona)
m (neteja i estandardització de codi)
 
 
== Salomé als [[evangelis apòcrifs]] ==
El [[gnòstic]] ''[[Evangeli de Tomàs]]'' de [[Nag Hammadi]] esmenta entre els deixebles de Crist (no fa servir mai el terme "apòstols") dues dones, Salomé i [[Maria Magdalena]].<ref>{{Ref-web|url=http://escrituras.tripod.com/Textos/EvTomasGn.htm|títol=Evangelio (gnóstico) de Tomás|consulta=2018-11-25}}</ref>
 
L'''Evangeli secret de Marc'', atribuït per alguns a [[Climent d'Alexandria]], esmenta Salomé: "Llavors ell anà a [[Jericó]]. I la germana del jove que Jesús havia estimat hi era amb la mare d'ell i Salomé, però Jesús no els rebé."<ref>{{Ref-web|url=http://www.gnosis.org/library/secm.htm|títol=The Secret Gospel of Mark|consulta=2018-11-25}}</ref> A l{{'}}''Evangeli grec dels egipicis'' (primera meitat del segle II), Salomé apareix com a deixeble de Crist. Ella li demana fins a quan existirà la mort, i ell respon: "Mentre les dones pareixin", i Salomé diu: "Llavors he fet bé en no parir".<ref>{{Ref-web|url=http://www.earlychristianwritings.com/text/gospelegyptians.html|títol=The Gospel of the Egyptians|consulta=2018-11-25}}</ref> Sembla, doncs, que Salomé, la deixeble, no tenia fills.
 
Existia una tradició entre autors del segle II que hi havia hagut uns ensenyaments secrets que havia transmès "Salomé la deixeble" a sectes com els carpocracians, seguidors de [[Carpòcrates|Carpòcrates d'Alexandria]]. Cels, al segle II, escriu un ''Discurs vertader'': "Hi ha sectes cristianes anomenades a partir de [[Marcel·lina (gnòstica)|Marcel·lina]], cristians [[carpocracians]] que es remunten a Salomé ..."
:18 Llavors Salomé entrà i la llevadora digué: "Maria, mostra't, que tenim una gran controvèrsia sobre tu." 19 I Salomé la palpà amb els dits. 20 Però la mà no pogué passar endins i se'n queixà amargament 21 i digué: "Ai de mi per la meva iniquitat! He temptat el Déu vivent i la meva mà està llesta per a ésser arrencada."
 
Salomé apareix com la primera, després de la llevadora, que és testimoni del naixement de Crist i que en reconeix la seva divinitat. A l'Edat mitjana, aquesta Salomé va ser identificada amb '''Maria Salomé''' en occident, mentre que a orient es continua considerant com una persona diferent.
 
L'apòcrif copte ''Llibre de la resurrecció de Crist'' esmenta les dones que van anar a la tomba: Maria Magdalena, Maria la muller de Cleofàs, que Jesús havia deslliurat de la mà de Satan; Maria la germana de Llàtzer; Marta, la germana d'aquesta; Joana que havia renunciat al llit nupcial i Salomé, que l'havia temptat."<ref>{{Ref-llibre|cognom=Budge|nom=E. A. Wallis (Ernest Alfred Wallis)|títol=Coptic Apocrypha in the dialect of Upper Egypt|url=http://archive.org/details/copticapocryphai00budguoft|data=1913|editorial=London : Printed by order of the Trustees : Sold at the British Museum}}</ref>
1.925.673

modificacions

Menú de navegació