16 de desembre: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
	Viquinotícies

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 14:37, 28 jul 2020

<<	Desembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs. Queden 15 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1808, Llinars del Vallès, corregiment de Mataró: Batalla de Llinars, El VIIé Cos de l'exèrcit francès, comandat pel general Saint-Cyr vencé les tropes espanyoles del general Vives.
1877, Barcelona: primera comunicació telefònica dels Països Catalans i d'Espanya. ^{[cal citació]}
1980, Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
1990, Camp Nou, Barcelona: Pep Guardiola debut amb el F. C. Barcelona contra al Cadis.
2003, Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
2004, Barcelona: s'hi inaugura el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
2009: El Tribunal Suprem d'Espanya accepta per primera vegada a la història un recurs exclusivament en català.^[1]
2010, Catalunya: Comença la Novena legislatura de la Catalunya autonòmica.

Resta del món

653, Toledo, Regne Visigot: se celebra el VIII Concili de Toledo.
756, Xina: comença la Rebel·lió d'An Lushan.
1575 - Valdivia (Capitania General de Xile): Terratrèmol de magnitud propera als 8,5 $M_{S}$ , i posterior tsunami devastador.
1773, Boston: al Boston Tea Party, un grup de manifestants disfressats d'indis mohawks llença un carregament de te al port de Boston. és l'origen de la Revolució Americana.
1899: L'Imperi Alemany adquireix les illes Carolines, Mariannes i Palau després de comprar-les a Espanya.
1899, Milà: Alfred Edwards funda l'equip de futbol Milan Cricket and Football Club, actual AC Milan.
1935, Madrid, Espanya: es constitueix el Front Popular format per republicans, socialistes, comunistes i nacionalistes bascos.
1944, Regió de les Ardenes (regió entre Bèlgica, Luxemburg i França: Comença la Batalla de les Ardenes. L'exèrcit alemany intenta frenar l'avançament de les tropes aliades, però va fracassar (II Guerra Mundial).
1966, Nova York: les Nacions Unides acorden el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el qual, entre altres, reconeix el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.
2004, Brussel·les, Bèlgica: els líders europeus decideixen que el 3 d'octubre del 2005 començaran a negociar amb Turquia perquè pugui formar part de la Unió Europea.
2004, Londres, Anglaterra: un tribunal de nou jutges de la Cambra dels Lords declara il·legal la llei antiterrorista aprovada pel govern de Tony Blair arran de l'11-S del 2001.
2004, París, França: l'Oficina Internacional d'Exposicions (BIE) anuncia que Saragossa serà la seu de l'Exposició Universal del 2008.
2006, Gibraltar, Regne Unit: Ibèria realitza el primer vol entre Madrid i la colònia britànica de Gibraltar.

Naixements

Països Catalans

1846, Vic, Osona: Jaume Collell i Bancells, eclesiàstic, periodista i escriptor català.
1861, Barcelona: Guillem August Tell i Lafont va ser un advocat, notari i poeta català (m. 1929).
1878, Olot, la Garrotxa: Josep Clarà, escultor català.
1894, Olesa de Montserrat, Baix Llobregat: Fèlix Figueras i Aragay primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la Segona República Espanyola.
1908, Anglès, la Selva: Remedios Varo, pintora catalana (m. 1963).^[2]
1966, Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental: Empar Moliner, escriptora catalana.

Resta del món

1485, Alcalá de Henares, Espanya: Caterina d'Aragó, filla petita dels Reis Catòlics i reina consort d'Anglaterra.
1770, Bonn, Alemanya: Ludwig van Beethoven compositor alemany (1827).^[3]
1775, Steventon, Regne Unit: Jane Austen, escriptora britànica.^[4]
1790, Coburg, Alemanya: Leopold I, rei de Bèlgica.
1849 - Torí: Virginia Ferni Germano, soprano italiana (m. 1934).^[5]
1882, Kecskemét, Hongria: Zoltán Kodály, compositor, etnomusicòleg i pedagog musical hongarès (m. 1967).^[6]
1899, Teddigton, Regne Unit: Noël Coward, dramaturg, actor i guionista britànic.
1902
- El Puerto de Santa María, Espanya: Rafael Alberti, poeta espanyol (m. 1999).
- Cheonan, ara Corea del Sud: Ryu Gwansun, líder contra l'ocupació japonesa, símbol de la lluita coreana per a la independència.
1917, Minehead, Somerset, Anglaterra: Arthur C. Clarke, autor de 2001. Una odissea a l'espai.
1928, Chicago, EUA: Philip K. Dick, escriptor de ciència-ficció americà.
1938, Tòquio, Japó: Liv Ullmann, actriu noruega.
1961, Valdosta, Geòrgia (Estats Units): Bill Hicks, humorista estatunidenc.
1969, Washington DC (EUA): Adam Riess, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2011.
1970: Valerie Chow, actriu xinesa
1976: Mitra Jashni, pintora, professora d'art, traductora i autora kurda iraniana
1985, Nova York, EUA: Amanda Setton, actriu de cinema i TV estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1965, Sant Feliu de Guíxols: Gertrudis Romaguera Valls, pintora i professora a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols (n. 1879).^[7]
1981, València: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (n. 1911).
1985, Barcelona: Quim Sanchez i Nuñez, militant de Terra Lliure (n. 1963).

Resta del món

882, Roma, Estats Pontificis: Papa Joan VIII, pontífex de Roma.
999, Seltz: Adelaida de Borgonya, emperadriu consort i regent del Sacre Imperi Romanogermànic, venerada com a santa per l'Església catòlica.
1325, Nogent-le-Roi: Carles I de Valois, príncep de França, comte de Valois, comte d'Anjou i Maine, comte d'Alençon, Chartres i Perche.
1515, Goa, Índia: Afonso de Albuquerque, cèlebre almirall i conqueridor portuguès, descobridor de la ruta marítima cap a l'Índia.
1569, Roma, Itàlia: Giuliano Tiburtino, intèrpret d'instruments de corda, cantant i compositor del Renaixement.
1781, Gdańsk, Polònia: Georg Simon Löhlein, pianista, violinista, professor de música, director d'orquestra i compositor.
1783, Japó: Arima Yoriyuki, matemàtic japonès (n. 1714).
1859, Berlín: Wilhelm Grimm, germà menor dels germans Grimm, coneguts per recopilar de contes infantils (n. 1786).
1921, Alger, Algèria francesa: Camille Saint-Saëns, compositor francès (n. 1835).
1945, Torí, Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari i senador italià, fundador de la FIAT (n. 1866).
1965, Niça, França: William Somerset Maugham, dramaturg i novel·lista britànic (n. 1874).
1989, Madrid, (Espanya): Silvana Mangano, actriu italiana (n. 1930).
2013, Madridː Lolita Sevilla, cantant i actriu espanyola (n. 1935).^[8]
2014: Tim Cochran, matemàtic estatunidenc (n. 1955).

Festes i commemoracions

Santoral:
- Sant Ageu, profeta;
- Santa Adelaida de Borgonya, emperadriu.

Referències

↑ El TS accepta per primer cop un recurs presentat en català, Avui, 16 de desembre.
↑ Ferrer, Jordi. «Rere les passes de Remedios Varo - 24 oct 2016». El Punt-Avui, 24-10-2016. [Consulta: 14 maig 2020].
↑ Kerman, Joseph; Tyson, Alan; Burnham, Scott G.; Johnson, Douglas; Drabkin, William. «Beethoven, Ludwig van». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.40026 [Consulta: 21 abril 2020].
↑ «Jane Austen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
↑ «Virginia Ferni Germano». Istituto per il Teatro e il Melodramma. Fondazione Giorgio Cini. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Zoltán Kodály». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «A les nostres llegidores». Feminal [Barcelona], núm. 13, 26-04-1908, p. 2 i 16.
↑ Vallín, Pedro «Una veu per a Mr. Marshall. Lolita Sevilla (1935-2013)». La Vanguardia, 17-12-2013, pàg. 33.

[1] El TS accepta per primer cop un recurs presentat en català, Avui, 16 de desembre.

[2] Ferrer, Jordi. «Rere les passes de Remedios Varo - 24 oct 2016». El Punt-Avui, 24-10-2016. [Consulta: 14 maig 2020].

[3] Kerman, Joseph; Tyson, Alan; Burnham, Scott G.; Johnson, Douglas; Drabkin, William. «Beethoven, Ludwig van». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.40026 [Consulta: 21 abril 2020].

[4] «Jane Austen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].

[5] «Virginia Ferni Germano». Istituto per il Teatro e il Melodramma. Fondazione Giorgio Cini. [Consulta: febrer 2020].

[6] «Zoltán Kodály». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[7] «A les nostres llegidores». Feminal [Barcelona], núm. 13, 26-04-1908, p. 2 i 16.

[8] Vallín, Pedro «Una veu per a Mr. Marshall. Lolita Sevilla (1935-2013)». La Vanguardia, 17-12-2013, pàg. 33.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

@@ Línia 32: / Línia 32: @@
 * [[1846]], [[Vic]], [[Osona]]: '''[[Jaume Collell i Bancells]]''', eclesiàstic, periodista i escriptor català.
+* [[1861]], [[Barcelona]]: '''[[Guillem August Tell i Lafont]]''' va ser un [[advocat]], [[notari]] i [[poeta]] català (m. [[1929]]).
 * [[1878]], [[Olot]], la [[Garrotxa]]: '''[[Josep Clarà]]''', escultor català.
 * [[1894]], [[Olesa de Montserrat]], [[Baix Llobregat]]: '''[[Fèlix Figueras Aragay|Fèlix Figueras i Aragay]]''' primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la [[Segona República Espanyola]].