Diferència entre revisions de la pàgina «Mes»

Salta a la navegació Salta a la cerca
20 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
== Concepcions de mes ==
=== Mes sinòdic ===
El concepte tradicional sorgeix amb el cicle de '''fase de la lluna'''. És el període perquè la Lluna repetisca consecutivament la mateixa fase, val ~29.53 dies. La causa de les [[fase lunar|fases de la Lluna]] és que veiem la part de la Lluna que s'il·lumina pel Sol i això depèn de la seva posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ja que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este període més llarg s'anomena ''' sinòdic'''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre aproximadament 29.27 i aproximadament 29.83 dies.
De les [[excavació|excavacions]] els investigadors han deduït que els nostres avantpassats comptaven el temps usant les fases de la Lluna ja en el [[paleolític]]. El mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.
 
=== Mes sideral ===
El període real de l'òrbita de la Lluna, prenent com a referència les estreles fixes s'anomena ''' mes sideral''', perquè és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celeste]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Aquest tipus de ''mes'' ha aparegut entre les cultures de l'Orient Mitjà, l'Índia i la Xina de la manera següent: ells van dividir el cel en vint-i-vuit parts, caracteritzant una [[constel·lació]], durant cada dia del mes de manera que se segueix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles.
 
=== Mes tròpic ===
 
=== Mes draconític ===
L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de l'[[eclíptica]]: té una [[inclinació]] d'uns cinc graus. La línia d'intersecció d'este pla amb l'eclíptica defineix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodes de la Lluna|nodes ascendent i node descendent]]. Estos nodes no són fixos sinó que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és novament més curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): açò s'anomena el '''mes draconític ''' mes que té una longitud mitjana d'uns 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipsi]]s: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una línia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'eclíptica, mentre la Lluna segueix la seva pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una línia quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és a dir quan està prop d'un dels nodes. El terme draconític es refereix al drac mitològic que viu en els nodes i regularment “es menja” el Sol o Lluna durant l'eclipsi.
 
== Les longituds dels mesos astronòmics ==
|longitut=350px
|alineació=right
|títol= Febrer, juliol i agost, <br />una qüestió de [[vanitat]]
|contingut= La reforma de [[Juli Cèsar]] (Calendari Julià) va acordar que l'any tingués 12 mesos: els parells tindrien 30 dies (abril, juny, sisè, vuitè i desè) i 31 els senars (març, maig, cinquè, setè, novè i gener). Al final d'any es van incorporar dos mesos, gener i febrer, convertint aquest en l'últim mes regular l'any i en l'excepció, ja que constaria de tan sols 29 dies. D'aquesta manera es completaven els 365 dies que componien l'any.
 
El seu successor, i fill adoptiu, [[Octavi August]], donaria el nom d'''agost'' al sisè mes (de 30 dies). Per satisfer la seva vanitat i que el seu mes tingués els mateixos dies que el de Cèsar, va ser necessari realitzar un ball de xifres: es va afegir un dia a agost robat de l'últim mes, que no era altre que febrer. Així és com va passar a tenir 28 dies. La resta de mesos també van patir canvis, ja que hi havia tres seguits amb 31 dies (juliol, agost, setembre); finalment setembre i novembre es van quedar amb 30, i octubre i desembre amb 31.
}}
* Gener (en llatí ''Ianuarius'') El nom procedeix de [[Janus (mitologia)|Janus]], el déu romà de les portes i els començaments. A l'antic calendari romà, Gener era l'onzè mes de l'any. Al segle I aC, amb el [[Calendari Julià]], va passar a ser considerat com el primer mes. L'1 de gener, els romans oferien sacrificis a Janus perquè donés un bon començament al nou any.
* Febrer (en llatí ''Februarius'') El nom prové de la paraula llatina ''februar'', que es referia als festivals de la purificació que se celebraven a l'antiga Roma durant aquest mes.
* Març (en llatí ''Martius''): Per als antics romans, essencialment guerrers, aquest mes consagrat al déu de la guerra, [[Mart (mitologia)|Mart]], era el primer de l'any, va ser amb el Calendari Julià, quan es va establir que gener seria el primer mes de l'any, quan març va passar a ser el tercer.
* Abril (en llatí ''Aprilis''): El nom d'aquest mes es deriva de la paraula llatina ''aperire'' que significa "obrir". Els romans van triar el nom d'abril probablement perquè començava l'estació en què la naturalesa començava de nou a "obrir-se".
* Maig (en llatí ''Maius''): Era el tercer mes a l'antic calendari romà i tradicionalment s'accepta que deu el seu nom a [[Maia]], la deessa romana de la primavera i els cultius. Les celebracions en honor de Flora, la deessa de les flors, arribaven el seu punt culminant a l'antiga Roma l'1 de maig.
* Juny (en llatí ''Iunius''): Hi ha diferents versions sobre l'etimologia del mes de juny. Alguns historiadors pensen que el nom d'aquest mes prové del nom de la deessa romana [[Juno]], la deessa del matrimoni. Altres autors proposen, en canvi, que l'origen del nom d'aquest mes prové de la paraula llatina ''iuniores'' (joves) en oposició a maiores (majors) per al mes de maig, quedant així els dos mesos dedicats a la joventut i a la vellesa respectivament.
* Juliol (Quintilis): Era el cinquè mes de l'any en el calendari romà primitiu i per això va ser anomenat ''Quintilis'', o cinquè mes, pels romans. Va ser el mes en què va néixer [[Juli Cèsar]], i en el 44 aC, any del seu assassinat, el mes va rebre el nom de juliol en el seu honor.
* Agost (Sextilis): Com que era el sisè mes del calendari romà, que comença al març, va ser originalment anomenat ''Sextilis'' (en llatí, ''sextus'', que vol dir "sisè"). Se li va donar el nom d'agost en honor a l'emperador romà [[Cèsar Octavi August]].
* Setembre (''September''): Era el setè mes del calendari romà i rep el nom de la paraula llatina ''septem'', que significa "set".
* Octubre (''October''): Octubre era el vuitè mes de l'antic calendari romà (en llatí ''octo'', que significa "vuit").
* Novembre (''November''): Entre els romans era el novè mes de l'any (en llatí, ''novem'').
* Desembre (''December''): Desembre era el desè mes (en llatí, ''decem'', significa "deu") en el calendari romà.
 
 
== El calendari "dels quaranta dies" ==
Gran part de les festes i cicles litúrgics s'estableixen tenint en compte les efemèrides solars ([[Nadal]], [[Nit de Sant Joan]], [[Josep de Natzaret|sant Josep]]), la combinació d'aquestes amb el cicle lunar ([[Pasqua (festivitat)|Pasqua]]) o el cicle lunar en exclusiva ([[Ramadà]]). Però hi ha altres, i també cicles litúrgics o festius, que s'estableixen basant-se en un nombre particular, el 40, en tant que duren 40 dies o se celebren 40 dies abans o després d'alguna altra efemèride particular. El 40 apareix com a referent en nombroses manifestacions culturals relatives a la mesura del temps, generalment associat a períodes d'espera o l'anunci de canvis.<ref>Daniel Climent,[http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/40dias.shtml el calendari de "40 dies"] {{es}}</ref>
 
{| class="prettytable"
En acabar la setmana santa: diumenge de Pasqua (florida) <br />
Sant Vicenç (processó de l'extremunció): vuit dies després del diumenge de Pasqua <br />
Santa Faç (Alacant): dijous posterior a Sant Vicenç<br />
Pentecosta o Pasqua granada: set setmanes després de la Pasqua (florida) (Deuteronomi 16/10; Números 28.26), és a dir, cinquanta dies després si incloem el mateix diumenge de Pasqua, d'on li ve el nom grec de la Pentecosta; antigament se celebrava per commemorar el final de la recollida de l'ordi (d'aquí el nom de Pasqua granada) <br />
Corpus Christi: dijous següent a Pentecosta <br />
|títol= El 40 un referent cultural
|longitut = absolute
|contingut= EL 40 és un nombre que apareix sovint en múltiples manifestacions i referents culturals.
 
Així, per exemple, llegim a la [[Bíblia]] que van ser 40 els dies que va durar el diluvi (Gènesi 7:17), que Jesús va passar 40 dies al desert (Lluc 5,1-13; Marc 1,12-13; Mateu 5,1-11) i els israelites 40 anys al Sinaí (Deuteronomi 1).
 
El 40 també és present en diverses manifestacions litúrgiques, com les 40 hores, exercici de pietat tradicional catòlica en record de les hores passades per Jesús dins el sepulcre i consistent en l'adoració durant aquest temps del Santíssim sagrament.
 
Per la seva banda, la [[Islam|tradició musulmana]] afirma que l'ànima del difunt ha d'esperar 40 dies per ser jutjada i arribar al paradís, i és a partir de llavors quan els familiars poden visitar la tomba.
 
Però les tradicions associades al 40 no són només de caràcter religiós. Així, per exemple, s'estableixen amb freqüència períodes d'espera de 40 dies, anomenats quarantenes, tant per a la prevenció de contagis com per a la regeneració dels teixits després del part (amb la consegüent abstinència sexual durant aquest període)
2.195.395

modificacions

Menú de navegació