Milovan Đilas: diferència entre les revisions
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Milovan Đilas''' o '''Milovan Djilas''' (en [[Serbocroat|serbi]], en alfabet [[ciríl·lic]], ''Милован Ђилас'') ([[Polja]], [[Imperi austrohongarès]], actualment [[Montenegro]], [[1911]] - ? [[1995]]) fou un polític revolucionari i escriptor. Va estudiar dret en la Universitat de [[Belgrad]], on va adoptar el [[marxisme]] i posteriorment va ser empresonat durant tres anys per les seves activitats polítiques contra la [[monarquia]] i [[tortura]]t. Era llavors bon amic de [[Josip Broz Tito]]. Des de [[1940]] va ser membre del politburó del [[Partit Comunista de Iugoslàvia]]. |
'''Milovan Đilas''' o '''Milovan Djilas''' (en [[Serbocroat|serbi]], en alfabet [[ciríl·lic]], ''Милован Ђилас'') ([[Polja]], [[Imperi austrohongarès]], actualment [[Montenegro]], [[1911]] - ? [[1995]]) fou un polític revolucionari i escriptor. Va estudiar dret en la Universitat de [[Belgrad]], on va adoptar el [[marxisme]] i posteriorment va ser empresonat durant tres anys per les seves activitats polítiques contra la [[monarquia]] i [[tortura]]t. Era llavors bon amic de [[Josip Broz Tito]]. Des de [[1940]] va ser membre del politburó del [[Partit Comunista de Iugoslàvia]]. |
||
Va lluitar al costat dels partisans de [[Josip Broz Tito|Tito]] durant la [[II Guerra Mundial]], va ocupar nombrosos càrrecs importants en el govern iugoslau de postguerra i va ser un decidit partidari de la ruptura de Tito amb [[Ióssif Stalin|Stalin]] en [[1948]]. Cap a [[1953]] va ser vicepresident de [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] i president de l'Assemblea Nacional. Es pensava que seria el successor de Tito. No obstant això, les crítiques de Djilas a la [[burocràcia]] comunista li van dur a perdre tots els seus càrrecs i a l'expulsió del partit en [[1954]]. |
Va lluitar al costat dels partisans de [[Josip Broz Tito|Tito]] durant la [[II Guerra Mundial]], va ocupar nombrosos càrrecs importants en el govern iugoslau de postguerra i va ser un decidit partidari de la ruptura de Tito amb [[Ióssif Stalin|Stalin]] en [[1948]]. Cap a [[1953]] va ser vicepresident de [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] i president de l'Assemblea Nacional. Es pensava que seria el successor de Tito. No obstant això, les crítiques de Djilas a la [[burocràcia]] comunista li van dur a perdre tots els seus càrrecs i a l'expulsió del partit en [[1954]]. |
||
Va ser empresonat en [[1956]]. Després de la publicació a Occident de la seva obra ''La Nova Classe'' (1957), exposició de la jerarquia comunista, la seva sentència va ser augmentada. A “Terra sense justícia” (1959), va exposar les condicions que vivia [[Montenegro]] abans de la revolució i que van provocar com resposta el moviment comunista. Les seves “Converses amb Stalin” (1962) li van costar altres quatre anys de presó. Finalment fou amnistiat en [[1966]], però va continuar escrivint i publicant. Entre els seus altres llibres, destaquen els seus “Memòries” (1958-1973); ''“La Societat Imperfecta”'' (1969); la “biografia de Tito” (1980) i “El deixeble i l'heretge” (1989). |
Va ser empresonat en [[1956]]. Després de la publicació a Occident de la seva obra ''La Nova Classe'' (1957), exposició de la jerarquia comunista, la seva sentència va ser augmentada. A “Terra sense justícia” (1959), va exposar les condicions que vivia [[Montenegro]] abans de la revolució i que van provocar com resposta el moviment comunista. Les seves “Converses amb Stalin” (1962) li van costar altres quatre anys de presó. Finalment fou amnistiat en [[1966]], però va continuar escrivint i publicant. Entre els seus altres llibres, destaquen els seus “Memòries” (1958-1973); ''“La Societat Imperfecta”'' (1969); la “biografia de Tito” (1980) i “El deixeble i l'heretge” (1989). |
||
== Obres == |
== Obres == |
Revisió del 01:31, 29 jul 2020
Nom original | (sr) Милован Ђилас |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 12 juny 1911 Podbišće (Regne de Montenegro) |
Mort | 20 abril 1995 (83 anys) Belgrad (República Federal de Iugoslàvia) |
Primer ministre de Montenegro | |
7 març 1945 – 17 abril 1945 | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Serbs of Montenegro (en) |
Religió | Església Ortodoxa Sèrbia |
Formació | Universitat de Belgrad Panto Mališić Gymnasium, Berane (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític, escriptor, politòleg, comissari polític, poeta advocat |
Partit | Lliga de Comunistes de Iugoslàvia (1932–1954) |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent general |
Conflicte | War in Yugoslavia during World War II (en) i Front Iugoslau |
Participà en | |
octubre 1943 | Assembly of the Delegates of the Slovene Nation (en) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Mitra Mitrović (1936–1952) |
Germans | Aleksa Đilas Bećo (en) i Milivoje Djilas Minjo (en) |
Premis | |
Milovan Đilas o Milovan Djilas (en serbi, en alfabet ciríl·lic, Милован Ђилас) (Polja, Imperi austrohongarès, actualment Montenegro, 1911 - ? 1995) fou un polític revolucionari i escriptor. Va estudiar dret en la Universitat de Belgrad, on va adoptar el marxisme i posteriorment va ser empresonat durant tres anys per les seves activitats polítiques contra la monarquia i torturat. Era llavors bon amic de Josip Broz Tito. Des de 1940 va ser membre del politburó del Partit Comunista de Iugoslàvia.
Va lluitar al costat dels partisans de Tito durant la II Guerra Mundial, va ocupar nombrosos càrrecs importants en el govern iugoslau de postguerra i va ser un decidit partidari de la ruptura de Tito amb Stalin en 1948. Cap a 1953 va ser vicepresident de Iugoslàvia i president de l'Assemblea Nacional. Es pensava que seria el successor de Tito. No obstant això, les crítiques de Djilas a la burocràcia comunista li van dur a perdre tots els seus càrrecs i a l'expulsió del partit en 1954.
Va ser empresonat en 1956. Després de la publicació a Occident de la seva obra La Nova Classe (1957), exposició de la jerarquia comunista, la seva sentència va ser augmentada. A “Terra sense justícia” (1959), va exposar les condicions que vivia Montenegro abans de la revolució i que van provocar com resposta el moviment comunista. Les seves “Converses amb Stalin” (1962) li van costar altres quatre anys de presó. Finalment fou amnistiat en 1966, però va continuar escrivint i publicant. Entre els seus altres llibres, destaquen els seus “Memòries” (1958-1973); “La Societat Imperfecta” (1969); la “biografia de Tito” (1980) i “El deixeble i l'heretge” (1989).
Obres
- Nova klasa. Kritika savremenog komunizma (La nova classe. Crítica a la burocràcia del comunisme, 1958)
- Zemlja bez pravde(Terra sense justícia, 1959)
- Razgovori sa Staljinom (Converses amb Stalin, 1962)
- Nesavršeno Društvo (La societat imperfecta, 1969)
- Tito-Priča iznutra (Biografia de Tito, 1980)
- Uspon i pad (Deixeble i heretge, 1988)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milovan Đilas |