Taifa d'Albarrasí: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
}} |
}} |
||
La '''taifa d'Albarrasí''' (que portà realment el nom de '''Sahla''') fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'[[Albarrasí]] i de la seua [[serra d'Albarrasí|serra]]. |
La '''taifa d'Albarrasí''' (que portà realment el nom de '''Sahla''') fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'[[Albarrasí]] i de la seua [[serra d'Albarrasí|serra]] per la dinastia [[bereber]] dels [[Banu Razín]] . |
||
==Independència== |
|||
Fou fundat per un capitost local d'origen [[berber]], però arabitzat i de nom [[Haydal ibn Halaf ibn Razin]], que va afermar la seua independència a partir del [[1012]], durant la descomposició del [[califat de Còrdova]]. |
Fou fundat per un capitost local d'origen [[berber]], però arabitzat i de nom [[Haydal ibn Halaf ibn Razin]], que va afermar la seua independència a partir del [[1012]], durant la descomposició del [[califat de Còrdova]]. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual [[província de Terol]]. |
||
Haydal i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Haydal I el va succeir [[Abd-al-Màlik I]] ([[1045]]), i a aquest [[Haydal II]] i finalment [[Abd-al-Màlik II]]. |
Haydal i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Haydal I el va succeir [[Abd-al-Màlik I]] ([[1045]]), i a aquest [[Haydal II]] i finalment [[Abd-al-Màlik II]]. |
||
==Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid== |
|||
Els Banu Razin hi foren reis fins al 1104, en què la taifa fou conquerida pels [[almoràvit]]s. |
|||
Al [[1090]] el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per [[Rodrigo Díaz de Vivar]], el Cid. Però en la lluita per conquerir [[Balansiyya]], el el senyor de d'Albarrassí va prendre part pels [[almoràvit]]s, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a [[Quart]]. |
|||
==Annexió al domini almoràvit== |
|||
La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual [[província de Terol]]. |
|||
Al [[1104]] la Taifa d'Albarrasí perdia la seva independència en ser ocupada per les almoràvits. A partir d'aleshores, els [[Banu Razín]] es traslladaren a [[Balansiyya]]. |
|||
==La Senyoria d'Albarrasí== |
|||
Uns 60 anys després, al [[1170]], Mohamed Ben Mardanis, el rey Lobo, traspassà el territori en circumstàncies mai no esclarides al Senyor d'[[Estella]] [[Pero Ruiz de Açagra]]. |
|||
[[Imatge:Taifas.gif|thumb|left|300px|Els regnes de [[taifes]] l'any [[1031]]]] |
[[Imatge:Taifas.gif|thumb|left|300px|Els regnes de [[taifes]] l'any [[1031]]]] |
||
Revisió del 21:04, 29 jul 2008
| ||||
|
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Albarrasí | |||
| Idioma oficial | Àrab | |||
| Religió | Islam sunnita | |||
| Període històric Edat mitjana | ||||
| Establiment | 1012 | |||
| Dissolució | 1104 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
La taifa d'Albarrasí (que portà realment el nom de Sahla) fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'Albarrasí i de la seua serra per la dinastia bereber dels Banu Razín .
Independència
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom Haydal ibn Halaf ibn Razin, que va afermar la seua independència a partir del 1012, durant la descomposició del califat de Còrdova. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual província de Terol.
Haydal i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Haydal I el va succeir Abd-al-Màlik I (1045), i a aquest Haydal II i finalment Abd-al-Màlik II.
Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid
Al 1090 el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Però en la lluita per conquerir Balansiyya, el el senyor de d'Albarrassí va prendre part pels almoràvits, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a Quart.
Annexió al domini almoràvit
Al 1104 la Taifa d'Albarrasí perdia la seva independència en ser ocupada per les almoràvits. A partir d'aleshores, els Banu Razín es traslladaren a Balansiyya.
La Senyoria d'Albarrasí
Uns 60 anys després, al 1170, Mohamed Ben Mardanis, el rey Lobo, traspassà el territori en circumstàncies mai no esclarides al Senyor d'Estella Pero Ruiz de Açagra.
