Taifa d'Albarrasí: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
==La Senyoria d'Albarrasí== |
==La Senyoria d'Albarrasí== |
||
Uns 60 anys després, al [[1170]], |
Uns 60 anys després, al [[1170]], [[Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš]], conegut pel sobrenom de ''Rei Llop'', traspassà el territori al Senyor d'[[Estella]] [[Pero Ruiz de Açagra]] en circumstàncies mai no esclarides però que possiblement fou deguda al pagament pels serveis prestats pel rei de Navarra. D'aquesta manera s'establí la [[Senyoria d'Albarrasí]], un territoria sobirà enclavat entre el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]] en mans d'un feudatari del [[Regne de Navarra]]. |
||
[[Imatge:Taifas.gif|thumb|left|300px|Els regnes de [[taifes]] l'any [[1031]]]] |
[[Imatge:Taifas.gif|thumb|left|300px|Els regnes de [[taifes]] l'any [[1031]]]] |
||
Revisió del 21:36, 29 jul 2008
| ||||
|
| ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Albarrasí | |||
| Idioma oficial | Àrab | |||
| Religió | Islam sunnita | |||
| Període històric Edat mitjana | ||||
| Establiment | 1012 | |||
| Dissolució | 1104 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
La taifa d'Albarrasí (que portà realment el nom de Sahla) fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'Albarrasí i de la seua serra per la dinastia bereber dels Banū Razín .
Independència
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, però arabitzat i de nom Haydal ibn Halaf ibn Razin, que va afermar la seua independència a partir del 1012, durant la descomposició del califat de Còrdova. La taifa d'Albarrasí ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual província de Terol.
Haydal i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinció. A Haydal I el va succeir Abd-al-Màlik I (1045), i a aquest Haydal II i finalment Abd-al-Màlik II.
Relacions amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid
Al 1090 el senyor de d'Albarrasí esdevingué tributari de l'exèrcit mercenari dirigit per Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid. Però en la lluita per conquerir Balansiyya, el el senyor de d'Albarrassí va prendre part pels almoràvits, raó per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a Quart.
Annexió al domini almoràvit
Al 1104 la Taifa d'Albarrasí perdia la seva independència en ser ocupada per les almoràvits. A partir d'aleshores, els Banū Razín es traslladaren a Balansiyya.
La Senyoria d'Albarrasí
Uns 60 anys després, al 1170, Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš, conegut pel sobrenom de Rei Llop, traspassà el territori al Senyor d'Estella Pero Ruiz de Açagra en circumstàncies mai no esclarides però que possiblement fou deguda al pagament pels serveis prestats pel rei de Navarra. D'aquesta manera s'establí la Senyoria d'Albarrasí, un territoria sobirà enclavat entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó en mans d'un feudatari del Regne de Navarra.
