Montbrió del Camp: diferència entre les revisions
m Manteniment i estandardització de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
== Història == |
== Història == |
||
Les primeres referències històriques corresponen al moment en què [[Hug de Cervelló]], arquebisbe de [[Tarragona]], va cedir el lloc a Guillem de Jorba perquè hi construís un castell. Es desconeix la data exacta d'aquesta donació. El [[1186]], de Jorba va cedir part d'aquest territori a l'arquebisbe [[Berenguer de Vilademuls]]. Més endavant, els drets sobre les terres van tornar a la corona.<ref name=":0" /> El 1328 el poble va arribar a un acord amb Cambrils per a la vigilància de la costa, i el [[1406]] va participar en la construcció de les muralles de [[Cambrils]], vila amb la qual s'afranquí de la senyoria arquebisbal per un preu conjunt de 3.000 [[florí català|florins]] i va passar a ser de nou un lloc reial.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Duran|nom = Eulàlia|títol=Les germanies als Països Catalans|url = |edició = |llengua = |data = 1982|editorial = Curial|lloc = Barcelona|pàgines = 117|isbn = 8472561992}}</ref> Va formar part de la [[Comuna del Camp]] des del [[1563]] fins al [[1710]], any en què es refermà a favor de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]].<ref name=":0" /> El 1640, després de forçar el Coll de Balaguer, el [[Marquès de Los Vélez|marquès de los Vélez]] va ocupar Montbrió, segons que sembla, sense trobar resistència, mentre es dirigia a Cambrils, on va tenir lloc la [[Batalla de Cambrils]]. El 1868 amb la [[Revolució de 1868|revolució de setembre]], se sumà ràpidament a constituir una Junta Revolucionària. A les eleccions de 1869 hi guanyaren els federals. El 1873, a la [[Tercera guerra carlina|darrera carlinada]], el capitost carlí [[Cercós]] va ocupar el poble per cobrar-hi la contribució. Cal remarcar que el 1855, com en altres pobles de la comarca, s'hi practicava la indústria tèxtil a domicili, que depenia de Reus. La majoria de telers existents pertanyien a l'industrial reusenc [[Leopold Suqué]], que el 1865 va ser amenaçat amb una vaga a la ciutat davant la negativa de tornar-los a Reus. Els sous que pagava a les famílies de Montbrió eren molt inferiors als que rebien els obrers de la seva fàbrica de Reus.<ref name=":0" /> |
Les primeres referències històriques corresponen al moment en què [[Hug de Cervelló]], arquebisbe de [[Tarragona]], va cedir el lloc a Guillem de Jorba perquè hi construís un castell. Es desconeix la data exacta d'aquesta donació. El [[1186]], de Jorba va cedir part d'aquest territori a l'arquebisbe [[Berenguer de Vilademuls]]. Més endavant, els drets sobre les terres van tornar a la corona.<ref name=":0" /> El 1328 el poble va arribar a un acord amb Cambrils per a la vigilància de la costa, i el [[1406]] va participar en la construcció de les muralles de [[Cambrils]], vila amb la qual s'afranquí de la senyoria arquebisbal per un preu conjunt de 3.000 [[florí català|florins]] i va passar a ser de nou un lloc reial.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Duran|nom = Eulàlia|títol=Les germanies als Països Catalans|url = |edició = |llengua = |data = 1982|editorial = Curial|lloc = Barcelona|pàgines = 117|isbn = 8472561992}}</ref> Va formar part de la [[Comuna del Camp]] des del [[1563]] fins al [[1710]], any en què es refermà a favor de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]].<ref name=":0" /> El 1640, després de forçar el Coll de Balaguer, el [[Marquès de Los Vélez|marquès de los Vélez]] va ocupar Montbrió, segons que sembla, sense trobar resistència, mentre es dirigia a Cambrils, on va tenir lloc la [[Batalla de Cambrils]]. El 1868 amb la [[Revolució de 1868|revolució de setembre]], se sumà ràpidament a constituir una Junta Revolucionària. A les eleccions de 1869 hi guanyaren els federals. El 1873, a la [[Tercera guerra carlina|darrera carlinada]], el capitost carlí [[Cercós]] va ocupar el poble per cobrar-hi la contribució. Cal remarcar que el 1855, com en altres pobles de la comarca, s'hi practicava la indústria tèxtil a domicili, que depenia de Reus. La majoria de telers existents pertanyien a l'industrial reusenc [[Leopold Suqué]], que el 1865 va ser amenaçat amb una vaga a la ciutat davant la negativa de tornar-los a Reus. Els sous que pagava a les famílies de Montbrió eren molt inferiors als que rebien els obrers de la seva fàbrica de Reus.<ref name=":0" /> |
||
== Cultura == |
== Cultura == |
||
Montbrió celebra la seva festa major el [[29 de juny]], festivitat de [[sant Pere]]. El tercer dissabte de gener celebra la festa major d'hivern, coincidint amb sant Antoni. El [[1824]] hi va néixer el prestigiós [[prestidigitació|prestidigitador]] [[Fructuós Canonge i Francesch|Fructuós Canonge]]. |
Montbrió celebra la seva festa major el [[29 de juny]], festivitat de [[sant Pere]]. El tercer dissabte de gener celebra la festa major d'hivern, coincidint amb sant Antoni. El [[1824]] hi va néixer el prestigiós [[prestidigitació|prestidigitador]] [[Fructuós Canonge i Francesch|Fructuós Canonge]]. |
||
[[Fitxer:Sant_Antoni_Montbrio.jpg|miniatura|esquerra|Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Montbrió del Camp]] |
[[Fitxer:Sant_Antoni_Montbrio.jpg|miniatura|esquerra|Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Montbrió del Camp]] |
||
Els principals monuments són l'església parroquial, la [[Casa de la Vila de Montbrió del Camp|casa de la vila]] porticada i l'[[Capella de Sant Antoni de Pàdua (Montbrió del Camp)|ermita de Sant Antoni de Pàdua]]. L'[[Sant Pere de Montbrió del Camp|església parroquial de Montbrió]] està dedicada a Sant Pere Apòstol. És d'estil [[Renaixement|renaixentista]] i va ser construïda el [[1692]]. A l'interior s'hi conserva un monumental [[orgue]] del segle [[XVIII]] d'estil [[barroc]]. |
Els principals monuments són l'església parroquial, la [[Casa de la Vila de Montbrió del Camp|casa de la vila]] porticada i l'[[Capella de Sant Antoni de Pàdua (Montbrió del Camp)|ermita de Sant Antoni de Pàdua]]. L'[[Sant Pere de Montbrió del Camp|església parroquial de Montbrió]] està dedicada a Sant Pere Apòstol. És d'estil [[Renaixement|renaixentista]] i va ser construïda el [[1692]]. A l'interior s'hi conserva un monumental [[orgue]] del segle [[XVIII]] d'estil [[barroc]]. |
||
El [[Centre històric de Montbrió del Camp|Centre històric]] ha estat declarat patrimoni cultural amb la figura de [[bé cultural d'interès local]]. |
El [[Centre històric de Montbrió del Camp|Centre històric]] ha estat declarat patrimoni cultural amb la figura de [[bé cultural d'interès local]]. |
||
Línia 42: | Línia 41: | ||
{{fi resultats eleccions|1.331|11|100 %}}<blockquote>El percentatge de vots a les diferents candidatures és sobre el total de vots vàlids a alguna de les candidatures. El percentatge dels vots blancs i nuls és sobre el total de vots emesos.</blockquote><br /> |
{{fi resultats eleccions|1.331|11|100 %}}<blockquote>El percentatge de vots a les diferents candidatures és sobre el total de vots vàlids a alguna de les candidatures. El percentatge dels vots blancs i nuls és sobre el total de vots emesos.</blockquote><br /> |
||
== Demografia == |
== Demografia == |
||
{{DemogCat| 1497=34| 1515=40| 1553=50| 1717=557| 1787=977| 1857=1.228| 1877=1.456| 1887=1.596| 1900=1.493| 1910=1.411| 1920=1.325| 1930=1.329| 1940=1.363| 1950=1.432| 1960=1.554| 1970=1.587| 1981=1.493| 1990=1.428| 1992=1.400| 1994=1.416| 1996=1.413| 1998=1.424| 2000=1.459| 2002=1.538| 2004=1.574| 2006=1.774| 2008=2.061| 2010=2.298| 2012=2.515|2014 = 2.650}} |
{{DemogCat| 1497=34| 1515=40| 1553=50| 1717=557| 1787=977| 1857=1.228| 1877=1.456| 1887=1.596| 1900=1.493| 1910=1.411| 1920=1.325| 1930=1.329| 1940=1.363| 1950=1.432| 1960=1.554| 1970=1.587| 1981=1.493| 1990=1.428| 1992=1.400| 1994=1.416| 1996=1.413| 1998=1.424| 2000=1.459| 2002=1.538| 2004=1.574| 2006=1.774| 2008=2.061| 2010=2.298| 2012=2.515|2014 = 2.650}} |
Revisió del 18:51, 29 jul 2020
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
Comarca | Baix Camp | ||||
Població humana | |||||
Població | 3.086 (2023) (288,41 hab./km²) | ||||
Llars | 50 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 10,7 km² | ||||
Banyat per | riera de Riudecanyes i riera d'Alforja | ||||
Altitud | 132 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Carmina Blay Boquera | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43340 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43088 | ||||
Codi IDESCAT | 430884 | ||||
Lloc web | montbriodelcamp.cat |
Montbrió del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp.[1]
Geografia
Se situa al pla de la comarca, a la zona central del Baix Camp. Limita al nord amb el terme de Botarell, a l'est amb Riudoms i Vinyols i els Arcs, al sud amb Cambrils, al sud-oest amb Mont-roig del Camp i al nord-oest amb Riudecanyes. La vila és travessada pel barranc de l'Ànima Blanca, conegut com la Riera. Les seves vies de comunicació són les carreteres locals que l'enllacen amb Reus i Riudoms, amb Mont-roig, amb Cambrils i amb Botarell i Riudecanyes.[2]
Cap als anys 1980 s'hi van descobrir pous d'aigua termal, la qual cosa va permetre als anys noranta l'obertura d'un balneari, l'Hotel Termes Montbrió, als jardins de l'Horta Florida.
Història
Les primeres referències històriques corresponen al moment en què Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, va cedir el lloc a Guillem de Jorba perquè hi construís un castell. Es desconeix la data exacta d'aquesta donació. El 1186, de Jorba va cedir part d'aquest territori a l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls. Més endavant, els drets sobre les terres van tornar a la corona.[2] El 1328 el poble va arribar a un acord amb Cambrils per a la vigilància de la costa, i el 1406 va participar en la construcció de les muralles de Cambrils, vila amb la qual s'afranquí de la senyoria arquebisbal per un preu conjunt de 3.000 florins i va passar a ser de nou un lloc reial.[3] Va formar part de la Comuna del Camp des del 1563 fins al 1710, any en què es refermà a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria.[2] El 1640, després de forçar el Coll de Balaguer, el marquès de los Vélez va ocupar Montbrió, segons que sembla, sense trobar resistència, mentre es dirigia a Cambrils, on va tenir lloc la Batalla de Cambrils. El 1868 amb la revolució de setembre, se sumà ràpidament a constituir una Junta Revolucionària. A les eleccions de 1869 hi guanyaren els federals. El 1873, a la darrera carlinada, el capitost carlí Cercós va ocupar el poble per cobrar-hi la contribució. Cal remarcar que el 1855, com en altres pobles de la comarca, s'hi practicava la indústria tèxtil a domicili, que depenia de Reus. La majoria de telers existents pertanyien a l'industrial reusenc Leopold Suqué, que el 1865 va ser amenaçat amb una vaga a la ciutat davant la negativa de tornar-los a Reus. Els sous que pagava a les famílies de Montbrió eren molt inferiors als que rebien els obrers de la seva fàbrica de Reus.[2]
Cultura
Montbrió celebra la seva festa major el 29 de juny, festivitat de sant Pere. El tercer dissabte de gener celebra la festa major d'hivern, coincidint amb sant Antoni. El 1824 hi va néixer el prestigiós prestidigitador Fructuós Canonge.
Els principals monuments són l'església parroquial, la casa de la vila porticada i l'ermita de Sant Antoni de Pàdua. L'església parroquial de Montbrió està dedicada a Sant Pere Apòstol. És d'estil renaixentista i va ser construïda el 1692. A l'interior s'hi conserva un monumental orgue del segle XVIII d'estil barroc.
El Centre històric ha estat declarat patrimoni cultural amb la figura de bé cultural d'interès local.
A prop del centre urbà hi ha un edifici conegut com a Horta Florida. Va ser construït el 1634 i reformat el segle xx. Disposa d'un jardí i un estany artificial. També als afores hi ha el santuari de Sant Antoni, construït el 1704.
En museus, compta amb el Museu del Vi els Cups i el Museu Piqué d'art, ubicat al carrer del Rec.[4]
Política
Ajuntament
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Acció per Montbrió - Acord Municipal (AM-AM) | Carmina Blay Boquera | 902 | 9 | ||
Junts per Montbrió - Junts | Miquel Navarro Munte | 294 | 2 | ||
Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés (PSC-CP) | Gerard Garriga Cros | 68 | 0 | ||
Vots blancs | -- | 48 | -- | ||
Vots nuls | -- | 19 | -- | ||
Total | 1.331 | 11 | 100 % |
El percentatge de vots a les diferents candidatures és sobre el total de vots vàlids a alguna de les candidatures. El percentatge dels vots blancs i nuls és sobre el total de vots emesos.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Vegeu també
Referències
- ↑ «Montbrió del Camp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 187-193.
- ↑ Duran, Eulàlia. Les germanies als Països Catalans. Barcelona: Curial, 1982, p. 117. ISBN 8472561992.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 85. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montbrió del Camp |