Màquia: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Mata-redona.jpg|miniatura|Màquia als vessants del [[Mata-redona]], [[Serra del Montsià]],]] |
[[Fitxer:Mata-redona.jpg|miniatura|Màquia als vessants del [[Mata-redona]], [[Serra del Montsià]],]] |
||
La '''màquia''' és una [[formació vegetal]] densa i ombrívola formada per [[arbustos]] alts (1,5-4 m) de tipus [[esclerofil·le]], és a dir, adaptada a la sequera. |
La '''màquia''' és una [[formació vegetal]] densa i ombrívola formada per [[arbustos]] alts (1,5-4 m) de tipus [[esclerofil·le]], és a dir, adaptada a la sequera. |
||
==Particularitats== |
==Particularitats== |
||
És pròpia de les terres de la [[Mediterrània]] amb una gran sequera estiuenca: sud d'[[Europa]], nord d'[[Àfrica]] i zones del [[Pròxim Orient]] com el sud de [[Turquia]] i el [[Líban]]. A les terres de parla catalana ocupa les muntanyes mitjanes i baixes del [[País Valencià]], les [[Illes Balears]] i la major part de [[Catalunya]]. Ecosistemes anàlegs a la màquia es poden trobar a les regions de clima mediterrani de [[Califòrnia]] (''chaparral''), [[Xile]], [[Sud-àfrica]] (''fynbos'') i el sud d'[[Austràlia]] (''kwongan''). |
És pròpia de les terres de la [[Mediterrània]] amb una gran sequera estiuenca: sud d'[[Europa]], nord d'[[Àfrica]] i zones del [[Pròxim Orient]] com el sud de [[Turquia]] i el [[Líban]]. A les terres de parla catalana ocupa les muntanyes mitjanes i baixes del [[País Valencià]], les [[Illes Balears]] i la major part de [[Catalunya]]. Ecosistemes anàlegs a la màquia es poden trobar a les regions de clima mediterrani de [[Califòrnia]] (''chaparral''), [[Xile]], [[Sud-àfrica]] (''fynbos'') i el sud d'[[Austràlia]] (''kwongan''). |
||
De la paraula màquia, d'origen [[Itàlia|italià]], deriva el mot francès [[maquis]] que a la [[II Guerra Mundial]] i la [[Guerra Civil espanyola]] es va emprar per designar els [[guerrilla|guerrillers]] que s'amagaven entre aquest tipus de vegetació. |
De la paraula màquia, d'origen [[Itàlia|italià]], deriva el mot francès [[maquis]] que a la [[II Guerra Mundial]] i la [[Guerra Civil espanyola]] es va emprar per designar els [[guerrilla|guerrillers]] que s'amagaven entre aquest tipus de vegetació. |
||
| Línia 12: | Línia 13: | ||
==Màquia continental de garric i arçot== |
==Màquia continental de garric i arçot== |
||
Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat [[herba]]ci poc important. Es troba en zones interiors de [[clima continental]] sec com la [[Depressió Central]] catalana. |
Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat [[herba]]ci poc important. Es troba en zones interiors de [[clima continental]] sec com la [[Depressió Central]] catalana. |
||
A l'estrat arbori es pot trobar: [[pi blanc]], garric |
A l'estrat arbori es pot trobar: [[pi blanc]], garric |
||
A l'estrat arbustiu es pot trobar: [[càdec]], [[arçot]], [[savina]] |
A l'estrat arbustiu es pot trobar: [[càdec]], [[arçot]], [[savina]] |
||
| Línia 25: | Línia 26: | ||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
*[[Matollar]] |
* [[Matollar]] |
||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
Revisió del 12:58, 2 ago 2020
La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-4 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.
Particularitats
És pròpia de les terres de la Mediterrània amb una gran sequera estiuenca: sud d'Europa, nord d'Àfrica i zones del Pròxim Orient com el sud de Turquia i el Líban. A les terres de parla catalana ocupa les muntanyes mitjanes i baixes del País Valencià, les Illes Balears i la major part de Catalunya. Ecosistemes anàlegs a la màquia es poden trobar a les regions de clima mediterrani de Califòrnia (chaparral), Xile, Sud-àfrica (fynbos) i el sud d'Austràlia (kwongan).
De la paraula màquia, d'origen italià, deriva el mot francès maquis que a la II Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola es va emprar per designar els guerrillers que s'amagaven entre aquest tipus de vegetació.
Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s'hi troben espècies arbustives (arboç, marfull, llentiscle, margalló, etc.) però també es poden trobar alguns arbres, de mida reduïda, com l'alzina, el roure, l'auró negre o l'ullastre. Es diferencien dos grans tipus de comunitat vegetal, les espècies que les caracteritzen poden estar complementades per d'altres:
- Màquia continental de garric i arçot (Rhamno-Quercetum cocciferae)
- Màquia litoral de garric i margalló (Querco-Pistacietum lentisci o Querco-lentiscetum)
Màquia continental de garric i arçot
Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitats força variables i la presència d'un estrat herbaci poc important. Es troba en zones interiors de clima continental sec com la Depressió Central catalana. A l'estrat arbori es pot trobar: pi blanc, garric A l'estrat arbustiu es pot trobar: càdec, arçot, savina
Màquia litoral de garric i margalló i llentiscle
Aquest tipus de màquia es caracteritza per una altura i densitat importants (fins a 4 metres, però normalment d'un a dos metres) i la presència d'espècies que no toleren el fred (psicrofobes). Es troba a la zona costanera de la Mediterrània amb clima sec, sobre sòls prims, de vegades calcaris i rocosos.
A l'estrat arbori podem trobar: pi blanc, garrofer, ullastre A l'estrat arbustiu podem trobar: margalló, garric, llentiscle, arçot
També es pot trobar l'arítjol, la rogeta o l'esparreguera.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màquia |