Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique: diferència entre les revisions
retocs diversos Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
*{{ref-llibre | cognom = DDAA | títol = Museu Nacional d'Art de Catalunya | any = 2009 | editorial = MNAC | lloc = Florència | isbn = 978-84-8043-198-9}} |
* {{ref-llibre | cognom = DDAA | títol = Museu Nacional d'Art de Catalunya | any = 2009 | editorial = MNAC | lloc = Florència | isbn = 978-84-8043-198-9}} |
||
{{MNAC}} |
{{MNAC}} |
||
Revisió del 19:35, 2 ago 2020
_-_Google_Art_Project.jpg) | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Francisco de Goya |
| Creació | 1798-1805 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Gènere | al·legoria |
| Mida | 220 ( ) × 155,5 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 064996-000 |
Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique és un quadre de Francisco de Goya pintat el 1798-1805 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1]
L'escena s'associa amb la història de Cupido i Psique, immortalitzada per les «Metamorfosis» de Luci Appuleu, on el déu de l'atracció sexual s'enamora de Psique, i la visita sempre a la nit, per ocultar la seva identitat. Una al·legoria de l'amor amb regust eròtic que segueix la mateixa composició que l'obra «Tarquini i Lucrècia» de Tiziano, que estava a les col·leccions reials espanyoles des de 1571 i que ara es conserva al Museu Fitzwilliam de Cambridge. S'han assenyalat els paral·lelismes entre la model femenina que personifica a Psique i la que va posar per a les dues «Majas» de Goya, així com amb María Gabriela Palafox y Portocarrero, marquesa de Lazán, pintada per Goya l'any 1804.[2]
Referències
- ↑ Fitxa de l'obra al web del MNAC.
- ↑ Comentari de l'obra al web del MNAC
Bibliografia
- DDAA. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: MNAC, 2009. ISBN 978-84-8043-198-9.
