Naos: diferència entre les revisions
m Minúscula |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Bassai Temple of Apollo Plan-fr.png|miniatura|Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia]] |
[[Fitxer:Bassai Temple of Apollo Plan-fr.png|miniatura|Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia]] |
||
El '''naos''' és la sala més important dels temples de l'[[antic Egipte]] i de la [[Grècia Antiga]]. |
El '''naos''' és la sala més important dels temples de l'[[antic Egipte]] i de la [[Grècia Antiga]]. |
||
== Antic Egipte == |
== Antic Egipte == |
||
Tot bon [[faraó]] començava la seva construcció divina pel naos, després acabava la resta del monument, el que tenia lògica perquè en aquesta sala reposava la divinitat. |
Tot bon [[faraó]] començava la seva construcció divina pel naos, després acabava la resta del monument, el que tenia lògica perquè en aquesta sala reposava la divinitat. |
||
Cada temple albergava un naos, estança de l'element diví que contenia una estatueta amb la imatge del déu o de la deessa. Un únic home podia entrar en contacte amb el déu, el faraó. |
Cada temple albergava un naos, estança de l'element diví que contenia una estatueta amb la imatge del déu o de la deessa. Un únic home podia entrar en contacte amb el déu, el faraó. |
||
== Grècia Antiga == |
== Grècia Antiga == |
||
| Línia 10: | Línia 11: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
* René Ginouvès, Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque et romaine, t. III : Espace architecturaux, bâtiments et ensembles, Collection de l'École française de Rome 84, EFR - EFA, 1998. |
* René Ginouvès, Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque et romaine, t. III : Espace architecturaux, bâtiments et ensembles, Collection de l'École française de Rome 84, EFR - EFA, 1998. |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 19:21, 8 ago 2020
El naos és la sala més important dels temples de l'antic Egipte i de la Grècia Antiga.
Antic Egipte
Tot bon faraó començava la seva construcció divina pel naos, després acabava la resta del monument, el que tenia lògica perquè en aquesta sala reposava la divinitat.
Cada temple albergava un naos, estança de l'element diví que contenia una estatueta amb la imatge del déu o de la deessa. Un únic home podia entrar en contacte amb el déu, el faraó.
Grècia Antiga
En els temples grecs i romans la naos també es pot anomenar cel·la o santuari. Aquesta contenia l'estàtua del déu, a la qual el profà no accedia normalment; qui tenia cura del temple era el sacerdot. La cel·la podia estar constituïda d'una, dues o tres plantes. Era un espai reduït i sense finestres; es pensa que la il·luminació era amb llànties d'oli.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naos |
- René Ginouvès, Dictionnaire méthodique de l'architecture grecque et romaine, t. III : Espace architecturaux, bâtiments et ensembles, Collection de l'École française de Rome 84, EFR - EFA, 1998.
Vegeu també