Esteve Terradas i Illa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10: Línia 10:
Fill de Marcel·lí Terradas i Domingo natural de [[Barcelona]] i de Leonor Illa i Navarro natural de [[L'Arboç]]. Estudià a [[Charlottenburg]] ([[Berlín]]), Barcelona i Madrid. Alumne prodigi, va ingressar a la universitat amb 15 anys. Es doctorà també en ciències exactes i físiques, l'any [[1904]], i fou professor de les universitats de [[Saragossa]], Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el [[1909]] llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".
Fill de Marcel·lí Terradas i Domingo natural de [[Barcelona]] i de Leonor Illa i Navarro natural de [[L'Arboç]]. Estudià a [[Charlottenburg]] ([[Berlín]]), Barcelona i Madrid. Alumne prodigi, va ingressar a la universitat amb 15 anys. Es doctorà també en ciències exactes i físiques, l'any [[1904]], i fou professor de les universitats de [[Saragossa]], Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el [[1909]] llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".


Fou catedràtic de Física matemàtica i anteriorment, d'Anàlisi Matemàtica, tercer curs ([[Equació diferencial|Equacions Diferencials]]), a la [[Universitat Central]] i, per oposició, d'[[Acústica]] i [[Òptica]] l'any [[1907]], [[Electricitat]] i [[Magnetisme]] i [[Mecànica Racional]] a la [[Universitat de Barcelona]], i de l'última assignatura a la [[Universitat de Saragossa]] i de les Universitats de [[Buenos Aires]] i [[La Plata (ciutat de l'Argentina)|La Plata]] ([[Argentina]]) i [[Montevideo]] ([[Uruguai]]). L'any [[1914]] va guanyar la càtedra d'[[Automobilisme]] de l'[[Escola del Treball de Barcelona|Escola del Treball]].
Fou catedràtic de Física matemàtica i anteriorment, d'Anàlisi Matemàtica, tercer curs ([[Equació diferencial|Equacions Diferencials]]), a la [[Universitat Central de Barcelona|Universitat Central]] i, per oposició, d'[[Acústica]] i [[Òptica]] l'any [[1907]], [[Electricitat]] i [[Magnetisme]] i [[Mecànica Racional]] a la [[Universitat de Barcelona]], i de l'última assignatura a la [[Universitat de Saragossa]] i de les Universitats de [[Buenos Aires]] i [[La Plata (ciutat de l'Argentina)|La Plata]] ([[Argentina]]) i [[Montevideo]] ([[Uruguai]]). L'any [[1914]] va guanyar la càtedra d'[[Automobilisme]] de l'[[Escola del Treball de Barcelona|Escola del Treball]].


Va ser membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]], Individu de número de la [[Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals]] l'any [[1911]], de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]] ([[1909]]), i honorari de la de Medicina de la mateixa capital. També va ser distingit com a Doctor Honoris causa de les universitats de [[Buenos Aires]], de [[Santiago de Xile]] i de [[Tolosa de Llenguadoc]]; membre honorari de l'Associació d'Enginyers Argentins, i de la Societat d'Enginyers del [[Perú]] entre moltes altres. L'any [[1911]] fou el primer president de la [[Societat Astronòmica de Barcelona]].
Va ser membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]], Individu de número de la [[Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals]] l'any [[1911]], de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]] ([[1909]]), i honorari de la de Medicina de la mateixa capital. També va ser distingit com a Doctor Honoris causa de les universitats de [[Buenos Aires]], de [[Santiago de Xile]] i de [[Tolosa de Llenguadoc]]; membre honorari de l'Associació d'Enginyers Argentins, i de la Societat d'Enginyers del [[Perú]] entre moltes altres. L'any [[1911]] fou el primer president de la [[Societat Astronòmica de Barcelona]].
Línia 23: Línia 23:
El [[1919]] fundà l'[[Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades]]<ref>{{format ref}} http://www.iecat.net/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/esteveterrades.htm</ref> i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball.
El [[1919]] fundà l'[[Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades]]<ref>{{format ref}} http://www.iecat.net/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/esteveterrades.htm</ref> i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball.


Molt interessat per les teories dels [[Teoria dels camps quàntics|quanta]] i de la [[Teoria de la relativitat|relativitat]], feu venir a Barcelona professors com [[Jacques Hadamard]]) ([[1921]]), [[Hermann Weyl]] ([[1921]]), [[Arnold Sommerfeld]] ([[1922]]), [[Tullio Levi-Civita]] ([[1922]]) i [[Albert Einstein]] ([[1923]]), amb el darrer dels quals tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany,<ref>Correspondència de Terradas a Einstein a [http://alberteinstein.info/vufind1/Author/Home?author=Terradas%2C%20Esteban%20%28Author%29 Einstein Archives Online]</ref><ref>Carta de Einstein a Terradas a [http://alberteinstein.info/vufind1/Record/EAR000064668 Einstein Archives Online]</ref> i altres, en el marc dels ''[[Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi]]'' promoguts per la [[Mancomunitat de Catalunya]]. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com [[Julio Palacios]], [[Julio Rey Pastor]], [[Jacques Hadamard]], entre altres, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica".
Molt interessat per les teories dels [[Teoria dels camps quàntics|quanta]] i de la [[Teoria de la relativitat|relativitat]], feu venir a Barcelona professors com [[Jacques Hadamard]]) ([[1921]]), [[Hermann Weyl]] ([[1921]]), [[Arnold Sommerfeld]] ([[1922]]), [[Tullio Levi-Civita]] ([[1922]]) i [[Albert Einstein]] ([[1923]]), amb el darrer dels quals tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany,<ref>Correspondència de Terradas a Einstein a [http://alberteinstein.info/vufind1/Author/Home?author=Terradas%2C%20Esteban%20%28Author%29 Einstein Archives Online]</ref><ref>Carta de Einstein a Terradas a [http://alberteinstein.info/vufind1/Record/EAR000064668 Einstein Archives Online]</ref> i altres, en el marc dels ''[[Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi]]'' promoguts per la [[Mancomunitat de Catalunya]]. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com [[Julio Palacios Martínez|Julio Palacios]], [[Julio Rey Pastor]], [[Jacques Hadamard]], entre altres, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica".


Com a resultat de la invitació de Terradas, Albert Einstein va visitar Barcelona entre el [[22 de febrer|22]] i el [[28 de febrer]] de [[1923]], com a part dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per [[Rafael de Campalans]].
Com a resultat de la invitació de Terradas, Albert Einstein va visitar Barcelona entre el [[22 de febrer|22]] i el [[28 de febrer]] de [[1923]], com a part dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per [[Rafael de Campalans]].
Línia 34: Línia 34:


== L'Obra de la Mancomunitat ==
== L'Obra de la Mancomunitat ==
El [[1916]] guanyà el concurs per ocupar la direcció de la [[Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya]],<ref>[http://dbe.rah.es/biografias/8647/esteban-terradas-e-illa Real Academia de la Historia. Biografia de Esteban Terradas. José M. Sánchez Ron]</ref> que havia de fer arribar el [[telèfon]] fins a tots el racons de Catalunya. L'any [[1924]] va instal·lar la primera central automàtica a [[Balaguer]].
El [[1916]] guanyà el concurs per ocupar la direcció de la [[Mancomunitat de Catalunya#Construcció d'infraestructures|Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya]],<ref>[http://dbe.rah.es/biografias/8647/esteban-terradas-e-illa Real Academia de la Historia. Biografia de Esteban Terradas. José M. Sánchez Ron]</ref> que havia de fer arribar el [[telèfon]] fins a tots el racons de Catalunya. L'any [[1924]] va instal·lar la primera central automàtica a [[Balaguer]].


L'any [[1918]], Terradas va ser triat per dirigir la [[Secció de Ferrocarrils Secundaris]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1919/08/28/pagina-4/33308267/pdf.html?search=esteban%20terradas La Vanguardia 28-8-1919. pàg. 4]</ref> de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar perquè el [[13 de setembre]] de [[1923]] va esclatar la [[dictadura]] de [[Primo de Rivera]].
L'any [[1918]], Terradas va ser triat per dirigir la [[Mancomunitat de Catalunya#Construcció d'infraestructures|Secció de Ferrocarrils Secundaris]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1919/08/28/pagina-4/33308267/pdf.html?search=esteban%20terradas La Vanguardia 28-8-1919. pàg. 4]</ref> de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar perquè el [[13 de setembre]] de [[1923]] va esclatar la [[dictadura]] de [[Primo de Rivera]].


També fou director d'obres dels Ferrocarrils de la [[Mancomunitat de Catalunya]], dirigí ([[1923]]-25) i projectà la construcció del [[Metro de Barcelona#Línia 1|Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona]], inaugurat l'any [[1926]], i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. En ell introduí al nostre país el [[mètode alemany]] de construcció de [[túnel]]s.<ref>Roca Rosell, Antoni: [http://atenas.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/Roca%20Rosell,%20Antoni_808_07_1.shtml Esteban Terradas (1883-1950) : ciencia y técnica en la España contemporánea]; Antoni Roca Rosell, José Manuel Sánchez Ron; pròleg d'Enric Trillas.- Barcelona : Serbal : INTA, 1990.- 358 p.</ref>
També fou director d'obres dels Ferrocarrils de la [[Mancomunitat de Catalunya]], dirigí ([[1923]]-25) i projectà la construcció del [[Metro de Barcelona#Línia 1|Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona]], inaugurat l'any [[1926]], i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. En ell introduí al nostre país el [[mètode alemany]] de construcció de [[túnel]]s.<ref>Roca Rosell, Antoni: [http://atenas.cervantes.es/Biblioteca/Fichas/Roca%20Rosell,%20Antoni_808_07_1.shtml Esteban Terradas (1883-1950) : ciencia y técnica en la España contemporánea]; Antoni Roca Rosell, José Manuel Sánchez Ron; pròleg d'Enric Trillas.- Barcelona : Serbal : INTA, 1990.- 358 p.</ref>

Revisió del 19:45, 8 ago 2020

Infotaula de personaEsteve Terradas i Illa

Esteve Terradas, cap al 1925 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1883 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 1950 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Barcelona) 
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya
Activitat
OcupacióDoctor en física i enginyeria
OcupadorUniversitat Central
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesRamón Ortiz Fornaguera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRamón María Aller Ulloa, Joaquín Catalá de Alemany, Pedro Pi Calleja (en) Tradueix i Manuel Sadosky Modifica el valor a Wikidata
Premis
Cartell de l'entrada de L'Exposició en homenatge a Terradas a l'Escola d'Enginyeria i Arquitectura de la Salle (Barcelona) l'any 2004. La fotografia antiga del cartell, correspon a la construcció de la volta sota la plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas

Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883[1] - Madrid, 9 de maig de 1950) fou doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.[2]

Fill de Marcel·lí Terradas i Domingo natural de Barcelona i de Leonor Illa i Navarro natural de L'Arboç. Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Alumne prodigi, va ingressar a la universitat amb 15 anys. Es doctorà també en ciències exactes i físiques, l'any 1904, i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".

Fou catedràtic de Física matemàtica i anteriorment, d'Anàlisi Matemàtica, tercer curs (Equacions Diferencials), a la Universitat Central i, per oposició, d'Acústica i Òptica l'any 1907, Electricitat i Magnetisme i Mecànica Racional a la Universitat de Barcelona, i de l'última assignatura a la Universitat de Saragossa i de les Universitats de Buenos Aires i La Plata (Argentina) i Montevideo (Uruguai). L'any 1914 va guanyar la càtedra d'Automobilisme de l'Escola del Treball.

Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, Individu de número de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals l'any 1911, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1909), i honorari de la de Medicina de la mateixa capital. També va ser distingit com a Doctor Honoris causa de les universitats de Buenos Aires, de Santiago de Xile i de Tolosa de Llenguadoc; membre honorari de l'Associació d'Enginyers Argentins, i de la Societat d'Enginyers del Perú entre moltes altres. L'any 1911 fou el primer president de la Societat Astronòmica de Barcelona.

Té dedicada una placa en llatí a l'estació de metro Espanya de Barcelona, en homenatge al seu treball de disseny de les voltes catalanes de l'estació.[3]

Casat amb Maria Lluïsa Vía i Freixas (1887-1977) va ser pare de l'arquitecte Robert Terradas i Via. Va morir a Madrid, el 9 de maig de 1950.[4]

Pedagog i científic

També exercí una activitat pedagògica important. Publicà articles a la "Revista de la Academia de Ciencias", de Madrid, i al butlletí de l'Institut de Ciències de Barcelona. Fundà un seminari físico-matemàtic, on aplegà els científics més valuosos del seu temps. Fou membre fundador de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans el 1911. També fou col·laborador de la Col·lecció Minerva, on publicà "El radi".

El 1919 fundà l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades[5] i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball.

Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, feu venir a Barcelona professors com Jacques Hadamard) (1921), Hermann Weyl (1921), Arnold Sommerfeld (1922), Tullio Levi-Civita (1922) i Albert Einstein (1923), amb el darrer dels quals tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany,[6][7] i altres, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi promoguts per la Mancomunitat de Catalunya. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com Julio Palacios, Julio Rey Pastor, Jacques Hadamard, entre altres, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica".

Com a resultat de la invitació de Terradas, Albert Einstein va visitar Barcelona entre el 22 i el 28 de febrer de 1923, com a part dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.

Fotografia

Mètode alemany: esquema d'avanç per galeries
Estació del metro a plaça Catalunya (Barcelona), construïda per Terradas
Parada del metro a plaça Espanya (Barcelona), on es pot apreciar la volta original, construïda per Terradas

S'interessà per la fotografia des del començament del segle xx. L'utilitzà tant per il·lustrar els seus treballs tècnics i científics, com a suport de la seva activitat professional, com a la seva vida personal, destacant els retrats i les fotografies dels seus viatges per Espanya, Europa i Sud-amèrica. L'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya conserva un fons fotogràfic format per 3.458 imatges(3.282 negatius + 176 positius) preses per Terradas entre 1910 i 1936.[8]

L'Obra de la Mancomunitat

El 1916 guanyà el concurs per ocupar la direcció de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya,[9] que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. L'any 1924 va instal·lar la primera central automàtica a Balaguer.

L'any 1918, Terradas va ser triat per dirigir la Secció de Ferrocarrils Secundaris[10] de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar perquè el 13 de setembre de 1923 va esclatar la dictadura de Primo de Rivera.

També fou director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigí (1923-25) i projectà la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926, i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. En ell introduí al nostre país el mètode alemany de construcció de túnels.[11]

Es diu que el president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va encarregar-li un estudi sobre l'estabilitat de la volta de maó de pla, coneguda com a "Volta catalana", estudi que es conserva a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans.

Conferències i publicacions

Feu conferències a diverses universitats sud-americanes i fou professor a les de Buenos Aires i Rio de la Plata (Uruguai) (1936-39). L'any 1929 dirigí la Compañía Telefónica Nacional de España[12]. Guanyà a Madrid la càtedra d'equacions diferencials, de nova creació, l'any 1932. També fou membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas des de la seva fundació, l'any 1940.

Publicà Els elements discrets de la matèria i la radiació (1910), Corrientes marinas (1941) i, en ingressar a la Real Academia de la Lengua Española, el volum Neologismos, arcaísmos en plática de ingenieros (1946). Com a enciclopedista és autor de nombroses entrades de l'Enciclopèdia Espasa com ara Aviació, Mecànica celeste, Lluna, Relativitat, Ferrocarril i Telefonia, entre moltes altres.

Reconeixements

Vegeu també

Bibliografia

Referències

  1. segons el registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona, va néixer el dia 20. Arxiu Municipal contemporani de Barcelona. Naixements. Any 1883. registre núm. 5101. Jutjat "Pino".
  2. Sella, Antoni; Pujol, Enric «La construcció d'un país modern» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, Octubre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.
  3. [enllaç sense format] http://quark.prbb.org/31/031008.pdf
  4. «esquela Don Esteban Terradas Illa». La Vanguardia, 10-05-1950, pàg. 12.
  5. [enllaç sense format] http://www.iecat.net/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/esteveterrades.htm
  6. Correspondència de Terradas a Einstein a Einstein Archives Online
  7. Carta de Einstein a Terradas a Einstein Archives Online
  8. Col·lecció Terrades a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'IEFC
  9. Real Academia de la Historia. Biografia de Esteban Terradas. José M. Sánchez Ron
  10. La Vanguardia 28-8-1919. pàg. 4
  11. Roca Rosell, Antoni: Esteban Terradas (1883-1950) : ciencia y técnica en la España contemporánea; Antoni Roca Rosell, José Manuel Sánchez Ron; pròleg d'Enric Trillas.- Barcelona : Serbal : INTA, 1990.- 358 p.
  12. Redacción Revista Telefónica Española, "Nombramiento del Director general de la Compañía", Revista Telefónica Española, v5, nº 12, diciembre 1929, pp. 13-15
  13. «Esteve Terradas i Illa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. Locomotores de Castella i Lleó

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Augusto Krahe y García

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 6

1931-1970
Succeït per:
Pere Puig i Adam
Precedit per:
Francisco Rodríguez Marín

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira g

1946-1950
Succeït per:
Julio Palacios Martínez