Jahvè (nom propi de Déu): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
no enllaços promocionals
Línia 111: Línia 111:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* W. G. Dever. '''Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud'''. Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. {{en}}
* W. G. Dever. «Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud». ''Bulletin of the American Schools of Oriental Research'' nº 255. Pp. 21-37. 1984. {{en}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 06:26, 14 ago 2020

Infotaula personatgeJahvè
יְהֹוָה‎ Modifica el valor a Wikidata
Tipusteònim
Noms de Déu en el judaisme
deïtat Modifica el valor a Wikidata
Context
Basat enJahvè Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentSabaot, Déu, Déu en el judaisme, Jahvè, Tianzhu (en) Tradueix i Shangdi Modifica el valor a Wikidata
El nom Jehovà en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic

Jehovà o Jahvè és, segons la Bíblia on apareix citat unes 7.000 vegades, el nom propi de Déu. És una de les transcripcions de יהוה. Aquestes lletres corresponen aproximadament a YHWH, YHVH, JHWH o JHVH, segons la transliteració escollida (les vocals no s'escriuen en hebreu antic). Aquest grup de quatre lletres s'anomena tetragrama o "tetragràmaton".

Significat

Segons la tradició jueva, el tetragrama està relacionat amb la forma causativa de l'imperfectiu del verb hebreu הוה (ha·wah, "ser, esdevenir"), i voldria dir "(Ell) farà -o fa- que s'esdevingui".

Nom de Jehovà en hebreu modern (יהוה)

Algunes tradicions li donen el significat de "Ésser Immutable". Segons la Bíblia, així es va revelar a Moisès (Èxode 3:14 i 6:2-8). Aquestes ho justifiquen amb l'argument que el tetragrama vindria de tres formes verbals amb la mateixa arrel YWH: les paraules HYH haya [היה]: "ell era", HWH howê [הוה]: "ell és", i YHYH yihiyê [יהיה]: "ell serà" es combinarien per donar la idea d'atemporalitat.

Transcripcions

Respecte al nom diví en català, l’Enciclopèdia Catalana comenta: «La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com Jacint Verdaguer i Joan Alcover. Una de les referències més antigues es troba a la Biblioteca Pública de Tarragona, en un manuscrit de l’any 1438 del Pugio Fidei de Ramon Martí, en el qual el tetragrama (יהוה) apareix transcrit com Yohova». A La Bíblia, la versió dels Monjos de Montserrat del 1926 apareix el nom diví en la forma Yahuè i la versió del 1928 de la Fundació Bíblica Catalana utilitza la forma Jahvè.

La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels teòlegs cristians de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts a posteriori, per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Els diacrítics corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en hebreu). Els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu cap al segle III per evitar el risc de pronunciar-ho en va. Per això jueus devots van començar a posar la paraula 'ǎdōnā(i) en lloc del nom propi mateix. Tot i que els masoretas van deixar les quatre consonants originals en el text, han afegit les vocals ē (en lloc de ă per altres raons) i ā per recordar al lector que pronunciés 'ǎdōnā(i) sense tenir en compte les consonants. Aquest tret apareix més de sis mil vegades en la Bíblia hebrea. La majoria de les traduccions en anglès usen un grup de majúscules per fer el títol 'LORD',(Senyor). Algunes excepcions són la American Standard Version, la New World Translation of the Holy Scriptures i The Jerusalem Bible que fan servir Jehovàh o Yahweh.[1]

Jehovah en Éxodo 6:3 a la Biblia King James Version de 1611 en anglés

Pronunciació

Malgrat que la pronunciació del nom de Déu no està clara, sí que és possible d'esbrinar-la fins a cert punt segons els compostos hebreus. Tot seguit es mostren en aquesta taula alguns exemples.

Nom en Hebreu transcripció Forma del nom en català Significat
יאזניהוּ ya'ăzanyâh Jaazanies Jah escolta
יאשׁיּהו yô'shîyâh Josies Aquell guarit per Jah
יאתרי ye'âtheray Jeaterai Guiat per Jah
יבחר yibchar Ibhar Jah tria
יבניה yibneyâh Ibneies Jah construeix
יבניּה yibnîyâh Ibnijes Aquell a qui Jah edifica
יברכיהוּ yeberekyâhû Jeberequies Jah beneeix
יגדּליהוּ yigdalyâhû Igdalies Jah és gran
ידידיה yedîydeyâh Jedidies Estimat per Jah
ידיה yedâdâh Jedaies Alabat per Jah
ידעיה yeda'yâh Jedaies Jah ha sabut
יהּ yâhh Jah Jah (forma curta del nom diví)
יהוּא yêhû' Jehu Jah és Ell
יהואחז yehô'âchâz Jehoacaz Jehovà ha mesurat
יהואשׁ yehô'âsh Jehoas Donat per Jah
יהוה yehôvâh Jehovah Jehovà o Yavé (forma llarga del nom diví)
יהוזבד yehôzâbâd Jehozabad Jehovà ha proveït
יהוחנן yehôchânân Jehohanan Jehovà ha donat
יהוידע yehôyâdâ‛ Jehoiadà Jehovà sap
יהויכין yehôyâkîyn Jehoiaquin Jehovà estableix
יהויקים yehôyâqîym Jehoiaquim Jehovà aixeca
יהויריב yehôyârîyb Jehoiarib Jehovà lluita
יהונדב yehônâdâb Jehonadab Jehovà ho vol
יהונתן yehônâthân Jonatàs o Jehonathan Jehovà ha donat
יהוסף yehôsêph Josep Jehovà ha afegit
יהועדּה yehô‛addâh Jehoadà Jehovà ha engalanat
יהועדּן yehô‛addân Jehoaddan Jehovà s'alegra
יהוצדק yehôtsâdâq Jehozadac o Josedec Jehovà és just
יהורם yehôrâm Jehoram o Joram Jehovà és exaltat
יהושׁבע yehôsheba‛ Jehoseba Jehovà ha jurat
יהושׁבעת yehôshab‛ath Jehosabeat Jehovà és una promesa
יהושׁע yehôshûa‛ Josuè o Jehosuè Jehovà és salvació
יהושׁפט yehôshâphâṭ Jehosafat Jehovà ha jutjat

Origen de la creença en Jehovà com a Déu únic

Hi ha estudiosos que creuen que la creença monoteista en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'Aton imposada per Akhenaton i que podria haver estat duta fins a terres aramees a través dels apiru, un poble que havia saquejat l'Egipte antic; aquesta teoria, però, no compta amb gaires proves sòlides que la recolzin. A més, no va ser mai un verdader monoteisme perquè el propi Faraó era adorat com un déu.

Altres creuen que es tracta d'una evolució local dels déus de la zona: si bé la gran majoria de creences hi eren politeistes, també era habitual que hi hagués un déu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un déu únic.

Les inscripcions més antigues que fan esment de Jehovà semblen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos éssers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Així, una gerra de ceràmica trobada a Kuntillet Ajrud, datada entre el 950 i el 850 aC, portava la inscripció: "A Yahweh de Samaria i a la seva Aixera". Una altra inscripció trobada en una tomba de Jirbet el-Qom, datada entre el 800 i 700 aC, diu: "Que Yhaweh beneeixi a Uriyahu, ja que la seva Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deessa. Cap així la possibilitat que Jehovà evolucionés d'un consort de la deessa que va acabar adoptant el paper principal.

Segons l'arqueòleg William G. Dever, els hebreus adoraven diferents déus: Jehovà va evolucionar d'un simple déu consort de la deessa Aixera passant a adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un zoroastrisme de caràcter monoteista), va rebutjar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.[2]

En canvi, experts com George A. Barton, asseguren que cap poble de l'antiguitat va reflectir un monoteisme tan original i autèntic com el poble hebreu, des de bon començament de la seva identitat com a tal. Tot i que el poble d'Israel, amb el temps i en diferents èpoques, va adorar diversos deus, l'única adoració que finalment es considerava ben vista i aprovada per les lleis era l'adoració a Jehovà com l'únic Déu verdader. El principal exemple d'això és el monoteisme exaltat i pur que transmet l'Antic Testament.[3]

Al·leluia

L'expressió 'Al·leluia' significa lloeu Jah, forma abreujada de 'Jehovà'

Referències

  1. Theological Wordbook of the Old Testament, tomo 1, Chicago (1980), p.13
  2. William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)
  3. Archaeology and the Bible (1949) de George A. Barton, pàg. 297, 298.

Vegeu també

Bibliografia

  • W. G. Dever. «Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud». Bulletin of the American Schools of Oriental Research nº 255. Pp. 21-37. 1984. (anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jahvè