Diferència entre revisions de la pàgina «Maniqueisme»

Salta a la navegació Salta a la cerca
529 bytes afegits ,  fa 7 mesos
cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:Manicheans.jpg|miniatura|Maniqueus]]
ManiEl fou'''maniqueisme''' executatés una [[religió]] [[dualisme|dualista]] fundada per ordre[[Mani]] del(o reiRagis) dea l'[[antiga Pèrsia]] durant el [[276segle III]]. NoMolts obstantelements això,de la seva doctrina esderiven vadel difondre[[zoroastrisme]], adel [[Pèrsiabudisme]], Àsiadel Central[[mitraisme]] (oni dels cultes babilònics. Es va subsistirdifondre unsa milÀsia anys)Central, [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], [[Regió de Síria|Síria]], [[Palestina]], [[Egipte]], [[Àfrica]], [[Hispània]], [[Gàl·lia]] i [[Itàlia]]. UnVa delsinfluir lídersen mésaltres destacatsreligions vadualistes seri l'egipcimonoteistes, Akuas (del qual una part dels maniqueus prenguécom el nom[[cristianisme]], de «akuanites»)l'[[islam]], influint en altres heretgies com la delsel [[priscil·lianisme|priscil·lianistes]], i més tard en el [[catarisme]], els [[valdesos]] i els [[bogomils]].
El '''maniqueisme''' és un corrent religiós segons el qual hi ha dos principis fonamentals, el bé i el mal, de la mateixa categoria i entitat; és a dir una forma de [[dualisme]]. Els maniqueus creuen que una cosa depèn de l'altra i per això van ser rebutjats com a [[heretge]]s pels [[cristianisme|cristians]], ja que postulaven l'existència d'un [[Déu]] maligne al mateix nivell que el Déu dels cristians.
 
== Història ==
Ragis va començar sent adepte als cultes babilìncs. El maniqueisme es va difondre a [[Pèrsia]], Àsia Central (on va subsistir uns mil anys), [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], [[Regió de Síria|Síria]], [[Palestina]], [[Egipte]], [[Àfrica]], [[Hispània]], [[Gàl·lia]] i [[Itàlia]]. Un dels líders més destacats va ser l'egipci [[Akuas]] (del qual una part dels maniqueus prengué el nom de «akuanites»), influint en altres religions com la dels [[priscil·lianisme|priscil·lianistes]], i més tard en el [[catarisme]], els [[valdesos]] i els [[bogomils]].
El seu nom deriva del fundador del corrent, [[Mani]] (o Ragis). Mani va predicar les seves doctrines sense ser cristià, i molts elements de la seva doctrina deriven del [[zoroastrisme]], del [[budisme]], del [[mitraisme]] i dels cultes babilònics (Ragis era adepte d'aquesta última). Es considerà una heretgia quan començà a difondre's en els mateixos territoris que tractava d'introduir-se el cristianisme, però era realment una religió diferent.
 
Els maniqueus creuen que tant el bé com el mal tenen origen diví, cosa que explica que al món hi hagi injustícies i passin coses dolentes, en particular perquè a una persona "bona" li pot passar quelcom "dolent". Així, postulaven l'existència d'un [[Déu]] maligne al mateix nivell que la d'un Déu bo. Per això van ser rebutjats com a [[heretge]]s pels [[cristianisme|cristians]], que crèien que només n'existia el bo.
Mani fou executat per ordre del rei de Pèrsia el [[276]]. No obstant això, la seva doctrina es va difondre a [[Pèrsia]], Àsia Central (on va subsistir uns mil anys), [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], [[Regió de Síria|Síria]], [[Palestina]], [[Egipte]], [[Àfrica]], [[Hispània]], [[Gàl·lia]] i [[Itàlia]]. Un dels líders més destacats va ser l'egipci Akuas (del qual una part dels maniqueus prengué el nom de «akuanites»), influint en altres heretgies com la dels [[priscil·lianisme|priscil·lianistes]], i més tard en el [[catarisme]], els [[valdesos]] i els [[bogomils]].
 
Els cristians la va considerar una heretgia quan començà a difondre's en els mateixos territoris que tractava d'introduir-se el cristianisme, però van incorporar a la seva religió moltes idees maniqueistes i dualistes en general (el bé i el mal, el cos i l'ànima, el cel i l'infern, etc.). Mani fou executat per ordre del rei de Pèrsia el [[276]].
 
== Creences ==
Els maniqueus a semblança dels [[gnosticisme|gnòstics]], [[mandeisme|mandeus]] i [[mazdeisme|mazdeistes]]- eren [[dualisme|dualistes]]: creien que hi havia una eterna lluita entre dos principis enfrontats, el Bé i el Mal, que eren associats a la Llum i les Tenebres i, per tant, consideraven que l'esperit de l'[[home]] és de Déu però el cos de l'home és del dimoni. Això s'explicava a través d'un conjunt de mites antropogónics, d'influència [[gnosticisme|gnòstica]] i [[Zoroastrisme|zoroàstrica]]. En l'home, l'esperit o llum es troba captiu per causa de la matèria corporal, per tant, creien que era necessari practicar un estricte [[ascetisme]] per iniciar el procés d'alliberació de la llum atrapada. Menyspreaven per tant la matèria, fins i tot el cos humà. Els «oients» aspiraven a reencarnar-se com «escollits», els quals ja no necessitarien reencarnar-se més.
 
[[Zaratustra]], [[Plató]], [[Jesús]], [[Siddharta Gautama|Buda]] i altres figures religioses haurien estat enviades a la humanitat per ajudar-la en la seva alliberació espiritual, sent [[Mani]] el Segell dels profetes.
Usuari anònim

Menú de navegació