Doctrina: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{esborrany}} |
{{esborrany}} |
||
{{FR}} |
{{FR}} |
||
Una '''doctrina''', a la societat occidental actual, és un [[conjunt]] [[coherència|coherent]] de posicions i instruccions basades en un [[sistema]] de [[creença|creences]] o [[principi]]s respecte a una [[matèria]], sovint amb la pretensió de possessió de [[veritat |
Una '''doctrina''', a la societat occidental actual, és un [[conjunt]] [[coherència|coherent]] de posicions i instruccions basades en un [[sistema]] de [[creença|creences]] o [[principi]]s respecte a una [[matèria]], sovint amb la pretensió de possessió de [[veritat]] general. És pròpia de maneres de fer d'algunes organitzacions, com [[empreses]] i alguns partits polítics, algunes [[religions]] i maneres de transmetre [[coneixement]]s i [[Valor (axiologia)|valors]], per exemple. |
||
A nivell [[jurídic]], tècnicament una [[doctrina jurídica|doctrina]] és el conjunt d'[[opinió|opinions efectuades]] en la [[interpretació]] de les [[Norma jurídica|normes]] pels coneixedors del [[dret]] i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari. |
A nivell [[jurídic]], tècnicament una [[doctrina jurídica|doctrina]] és el conjunt d'[[opinió|opinions efectuades]] en la [[interpretació]] de les [[Norma jurídica|normes]] pels coneixedors del [[dret]] i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari. |
||
Revisió del 13:40, 18 ago 2020
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general. És pròpia de maneres de fer d'algunes organitzacions, com empreses i alguns partits polítics, algunes religions i maneres de transmetre coneixements i valors, per exemple.
A nivell jurídic, tècnicament una doctrina és el conjunt d'opinions efectuades en la interpretació de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari.
Etimologia
El mot en català "doctrina" deriva del llatí doctrina, amb el mateix significat.
Doctrines religioses
Església Catòlica
Per a l'Església Catòlica, doctrina és tota veritat ensenyada per l'Església com necessària de creure. Satisfà un dels punts següents:
- Va ser formalment revelada per Déu (Ex.: la Presència Real Eucarística)
- És una conclusió teològica (Ex.: la canonització d'un sant)
- És part de la llei natural (Ex.: la pecaminositat dels anticonceptius).
En cada cas, la qual cosa ho constituïx doctrina és l'autoritat de l'Església que ho ensenya i ha de ser cregut. Esta ensenyança pot donar-se:
- solemnement: pronunciaments ex cathedra per part del papa
- pel magisteri ordinari: en l'exercici de l'Església de la seua autoritat peremnia per a ensenyar.
Els dogmes són aquelles doctrines que l'Església proposa per a ser cregudes com formalment revelades per Déu.
Pensament oriental
A Orient es produeix un fenomen no gaire fàcil a resoldre amb la terminologia occidental habitual. L'hinduisme, el jainisme, el xintoisme, però sobretot el daoisme, el budisme o el ioga: són "religions"? o bé "filosofies"? o més aviat "tècniques" o "pràctiques"? Es tracta de moviments que presenten característiques o formes que permeten incloure'ls en totes aquestes definicions, sense poder tancar-los completament en cap d'elles. A l'Índia, per exemple, hom utilitza la paraula "dharma" per a definir els diferents ensenyaments que, suposadament, revelen una veritat i ensenyen un sistema d'actes a practicar per a copsar i apropar-se d'aquesta veritat. A la Xina i al Japó, Dao o Do signifiquen simultàniament "el Tot" i el "camí" per a arribar-hi. Per això, aquests conjunts de pensament es defineixen sovint simplement com a "ensenyaments" o "doctrines",[1] sense que aquestes darreres impliquin, en principi, cap obligació de creença o de comportament (és corrent, als països orientals, que un mateix individu practiqui alhora ritus pertanyents a diverses confessions o "doctrines").
Doctrina a l'educació
La doctrina i l'adoctrinament han adquirit noves connotacions durant el segle xxi quan s'usa relativa a l'educació. En l'educació actual, a la societat occidental, teòricament es busca que la persona a educar romanga el més externament possible als coneixements proposats mentre que en l'adoctrinament roman dins del cos de coneixements o creences i absorbeix les seues ensenyances. Per exemple, estudiar teologia pot considerar-se com un procés d'adoctrinament, mentre que l'equivalent educatiu no adoctrinal seria permetre que l'infant desenvolupi la seva pròpia curiositat pel món exterior.
Doctrina de la neurona, de Santiago Ramón i Cajal, va romandre com a tal durant molts anys, i encara ocupa moltes pàgines en llibres d'anatomia com el Testut francés.
Doctrines militars
- La guerra rellamp (blitzkrieg) en la Segona Guerra Mundial
- Doctrina de la destrucció mútua assegurada, dels temps de la Guerra Freda.
Doctrines polítiques
- La Doctrina Monroe promulgada en 1823 en resposta a l'amenaça que suposava la restauració monàrquica a Europa i la Santa Aliança.
- La Doctrina Truman de la necessitat la lluita en tot l'escenari mundial contra el comunisme.
- La Doctrina Bréjnev de la "sobirania limitada" dels estats socialistes.
- La doctrina conservadora social progressista del moviment Federal Republicà (Veneçuela).
Notes
- ↑ Per exemple, a la Xina, el daoisme, el confucianisme i el budisme s'anomenen "les tres doctrines" (Enciclopèdia Argos, volum 10-29 "Filosofia y religión", capítol 275)
