Xiprer: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Xiprer
Cupressus sempervirens
	; Cupressus sempervirens var. stricta
Dades
Font de	llavor de xiprer
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	32518
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Cupressaceae
Gènere	Cupressus
Espècie	Cupressus sempervirens ; L., 1753
Distribució
	;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 19:38, 18 ago 2020

El xiprer, ciprer^[1] o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)^[2] és una conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les glaçades no superin els -20 °C donat que es classifica com un arbre de "zona de duresa", del anglès , hardiness zone , 6b-7 ^[3]. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i viure més de 1000 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. L'estròbil femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.

Usos

Jardineria: ús possible com a tanca viva en llocs de glaçades febles, encara que l'estiu (com a Anglaterra) no sigui càlid.
Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunya, per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral, respectivament.

Galeria

Detall de les fulles i cons
Tronc
Varietat "stricta"
Varietat "horizontal"
Cons masculins
Cons

Referències

↑ «"Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 21 març 2018].
↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 157. ISBN 84-7306-390-2.
↑ Error en el títol o la url.«».

Conifer Specialist Group (1998). Cupressus sempervirens. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig del 2006 (en anglès).
Farjon, A. (2005) Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4.

[1] «"Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 21 març 2018].

[2] Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 157. ISBN 84-7306-390-2.

[3] Error en el títol o la url.«».

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 | peu       = Cupressus sempervirens var. stricta
 }}
-El '''xiprer''', '''ciprer'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Ciprer|títol="Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL|consulta=21 març 2018|llengua=|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> o '''xiprer mediterrani''' ('''''Cupressus sempervirens''''')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|url=|edició=3a edició|llengua=Català|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=84-7306-390-2}}</ref> és una [[conífera]], de la família de les [[cupressàcies]] (''Cupressaceae''), originària de l'orient del [[Mediterrani]]; abasta una zona que comprèn des de l'[[Iran]] fins a [[Líbia]]. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les [[glaçades]] no superin els -20 °C donat que es classifica com un arbre de "zona de duresa", del anglès , ''hardiness zone'' , 6b-7 <ref>{{Ref-web|URL=https://pfaf.org/user/Plant.aspx?LatinName=Cupressus+sempervirens}}</ref>. És un [[arbre]] amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les [[fulles]] són [[Morfologia foliar|imbricades]], molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La [[floració]] és [[monoica]] amb [[flors]] [[Mascle (biologia)|masculines]] i [[Femella|femenines]] en el mateix arbre. L'emissió de [[pol·len]] és al febrer-març. L'[[Pinya (estròbil)|'''estròbil''']] femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
+El '''xiprer''', '''ciprer'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Ciprer|títol="Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL|consulta=21 març 2018|llengua=|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> o '''xiprer mediterrani''' ('''''Cupressus sempervirens''''')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|url=|edició=3a edició|llengua=Català|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=84-7306-390-2}}</ref> és una [[conífera]], de la família de les [[cupressàcies]] (''Cupressaceae''), originària de l'orient del [[Mediterrani]]; abasta una zona que comprèn des de l'[[Iran]] fins a [[Líbia]]. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les [[glaçades]] no superin els -20 °C donat que es classifica com un arbre de "zona de duresa", del anglès , ''hardiness zone'' , 6b-7 <ref>{{Ref-web|URL=https://pfaf.org/user/Plant.aspx?LatinName=Cupressus+sempervirens}}</ref>. És un [[arbre]] amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i viure més de  1000 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les [[fulles]] són [[Morfologia foliar|imbricades]], molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La [[floració]] és [[monoica]] amb [[flors]] [[Mascle (biologia)|masculines]] i [[Femella|femenines]] en el mateix arbre. L'emissió de [[pol·len]] és al febrer-març. L'[[Pinya (estròbil)|'''estròbil''']] femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
 Els xiprers viuen en llocs que serien massa [[àrids]] per a determinats tipus de [[pins]] o per a les [[alzines]]. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la [[savina]].

Registres d'autoritat	GND (1) LCCN (1)
Bases d'informació	GEC (1)