Proclamació de l'Estat Català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Línia 2: Línia 2:
La '''Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola''' es va produir a [[Barcelona]] el [[9 de març]] del [[1873]]. Promoguda per [[Baldomer Lostau]], va ser proclamada per la [[Diputació de Barcelona]]. L'Estat català incloïa les quatre províncies catalanes i les Illes Balears.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Hernàndez|nom = F. Xavier|títol = Història Militar de Catalunya, Volum IV|url =|edició =|llengua = català|data =|editorial = Rafael Dalmau, Editor|lloc =|pàgines = 334 (referència a la pàgina 161).|isbn = 84-232-0673-4}}</ref>
La '''Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola''' es va produir a [[Barcelona]] el [[9 de març]] del [[1873]]. Promoguda per [[Baldomer Lostau]], va ser proclamada per la [[Diputació de Barcelona]]. L'Estat català incloïa les quatre províncies catalanes i les Illes Balears.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Hernàndez|nom = F. Xavier|títol = Història Militar de Catalunya, Volum IV|url =|edició =|llengua = català|data =|editorial = Rafael Dalmau, Editor|lloc =|pàgines = 334 (referència a la pàgina 161).|isbn = 84-232-0673-4}}</ref>


Es tractava d'una proclama federalista republicana, i no pas separatista. El president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes fou [[Baldomer Lostau i Prats]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Duràn i Solà |nom=Lluís |títol=Breu història del catalanisme |url=http://books.google.cat/books?id=PIOZwoTKg_YC&pg=PA19&dq=Baldomer+Lostau+1873&hl=ca&sa=X&ei=meg6UeDuKPCR7Aaq3oGoCw&ved=0CEoQ6AEwBQ#v=onepage&q=Baldomer%20Lostau%201873&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2009 |volum=vol.1 |pàgines=19 |isbn=8498831741}}</ref> un dels caps del [[Partit Republicà Democràtic Federal]], amb suport de l'alcalde de Barcelona, el també federalista [[Miquel González i Sugranyes]]; del governador civil [[Miquel Ferrer i Garcés]]; del president de la Diputació [[Benet Arabio i Torres]], i del diputats [[Gonçal Serraclara i Costa]].
Es tractava d'una proclama federalista republicana, i no pas separatista. El president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes fou [[Baldomer Lostau i Prats]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Duràn i Solà |nom=Lluís |títol=Breu història del catalanisme |url=http://books.google.cat/books?id=PIOZwoTKg_YC&pg=PA19&dq=Baldomer+Lostau+1873&hl=ca&sa=X&ei=meg6UeDuKPCR7Aaq3oGoCw&ved=0CEoQ6AEwBQ#v=onepage&q=Baldomer%20Lostau%201873&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2009 |volum=vol.1 |pàgines=19 |isbn=8498831741}}</ref> un dels caps del [[Partit Republicà Democràtic Federal]], amb suport de l'alcalde de Barcelona, el també federalista [[Miquel González i Sugranyes]]; del governador civil [[Miquel Ferrer i Garcés]]; del president de la Diputació [[Benet Arabio i Torres]], i del diputats [[Gonçal Serraclara i Costa]].


La proclamació es va desconvocar després que el president de la [[Primera República Espanyola]], [[Estanislau Figueras]], i el cap de files del partit federal, [[Francesc Pi i Margall]], prometessin la dissolució de l'exèrcit espanyol a [[Catalunya]], que es transformava en un cos voluntari al servei de la República dirigit per una Junta d’Armament i Defensa, que lluitaria [[Tercera guerra carlina|contra els carlins revoltats]].<ref>{{ref-web |url=http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/primera-republica-espanyola/ |títol=Els intents de proclamació de l’Estat Català de 1873 |consulta=26/12/2017 |obra= |editor=Sapiens |data=26/1/2012 |llengua= }}</ref>
La proclamació es va desconvocar després que el president de la [[Primera República Espanyola]], [[Estanislau Figueras]], i el cap de files del partit federal, [[Francesc Pi i Margall]], prometessin la dissolució de l'exèrcit espanyol a [[Catalunya]], que es transformava en un cos voluntari al servei de la República dirigit per una Junta d’Armament i Defensa, que lluitaria [[Tercera guerra carlina|contra els carlins revoltats]].<ref>{{ref-web |url=http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/primera-republica-espanyola/ |títol=Els intents de proclamació de l’Estat Català de 1873 |consulta=26/12/2017 |obra= |editor=Sapiens |data=26/1/2012 |llengua= }}</ref>

Revisió del 10:42, 23 ago 2020

Plantilla:Infotaula esdevenimentProclamació de l'Estat Català
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.3825°N,2.1769°E / 41.3825; 2.1769
Tipusproclamació Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació8 març 1873 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatPrimera República Espanyola Modifica el valor a Wikidata

La Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola es va produir a Barcelona el 9 de març del 1873. Promoguda per Baldomer Lostau, va ser proclamada per la Diputació de Barcelona. L'Estat català incloïa les quatre províncies catalanes i les Illes Balears.[1]

Es tractava d'una proclama federalista republicana, i no pas separatista. El president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes fou Baldomer Lostau i Prats,[2] un dels caps del Partit Republicà Democràtic Federal, amb suport de l'alcalde de Barcelona, el també federalista Miquel González i Sugranyes; del governador civil Miquel Ferrer i Garcés; del president de la Diputació Benet Arabio i Torres, i del diputats Gonçal Serraclara i Costa.

La proclamació es va desconvocar després que el president de la Primera República Espanyola, Estanislau Figueras, i el cap de files del partit federal, Francesc Pi i Margall, prometessin la dissolució de l'exèrcit espanyol a Catalunya, que es transformava en un cos voluntari al servei de la República dirigit per una Junta d’Armament i Defensa, que lluitaria contra els carlins revoltats.[3]

Referències

  1. Hernàndez, F. Xavier. Història Militar de Catalunya, Volum IV. Rafael Dalmau, Editor, p. 334 (referència a la pàgina 161).. ISBN 84-232-0673-4. 
  2. Duràn i Solà, Lluís. Breu història del catalanisme. vol.1. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 19. ISBN 8498831741. 
  3. «Els intents de proclamació de l’Estat Català de 1873». Sapiens, 26-01-2012. [Consulta: 26 desembre 2017].

Vegeu també