Vés al contingut

República Cispadana: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
|any_fi = 1797
|mapa = Italy northern 1796.jpg
|aclaració_mapa = {{mida|1=Nord de la [[península Itàlica]] l'any [[1796]]}}
|p1 = Ducat de Mòdena
|bandera_p1 = Flag of the Duchy of Modena.svg
 
== Orígens ==
Durant la [[Guerres Napoleòniques|Guerra de la Primera Coalició]], al març de [[1796]], [[Napoleó Bonaparte]] va ser nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès al front italià, on els francesos duien des de [[1792]] lluitant contra tropes [[Sacre Imperi Romanogermànic|austríaques]] i [[Regne de Sardenya-Piemont|piemonteses]] de la [[Primera Coalició]]. En una reeixida sèrie de campanyes llampec, Napoléo va envair i va derrotar el [[Piemont]] a l'abril i posteriorment va vèncer a les tropes austríaques conquistant al llarg de [[1796]] el [[Ducat de Milà]] i el [[Ducat de Màntua]], en aquells moments sota sobirania austríaca. Posteriorment va envair els [[Estats Pontificis|Estats de l'Església]] i va conquistar la [[Emília-Romanya|regió d'Emília-Romanya]]. A mesura que les tropes franceses avançaven per sòl italià, declaraven dissolt l'ordre feudal preexistent i donaven suport als republicans locals.
 
El [[Ducat de Mòdena]], confrontant amb els Estats de l'Església, es va veure al seu torn immers en la marea [[Revolució Francesa|revolucionària]] que van portar els francesos, de tal forma que els republicans locals van enderrocar al govern ducal a l'agost de 1796. Així [[Mòdena]] i [[Reggio de l'Emília|Reggio]], així com les ciutats de [[Bolonya]] i [[Ferrara]], van proclamar-se [[ciutat-estat|ciutats-estats]] [[República|republicanes]].
 
El [[16 d'octubre]] de [[1796]] es va celebrar un congrés a la ciutat de Mòdena, format per representants de les províncies de Mòdena, Bolonya, Ferrara i Reggio. El congrés va ser organitzat extraoficialment per [[Napoleó Bonaparte]], l'exèrcit francès del qual havia escombrat el nord d'Itàlia a l'inici de l'any, i va proclamar que les quatre províncies passaven a formar la '''República Cispadana''', i va convidar a altres poblacions a unir-se a elles, situant la capital a la ciutat de [[Bolonya]].
 
Al febrer de [[1797]] es va produir la derrota definitiva dels austríacs a la regió al caure la plaça forta de [[Ducat de Màntua|Màntua]]. Aquesta conquesta francesa va permetre garantir unes comunicacions segures entre les ciutats cispadanes i la veïna [[República Transpadana]] que s'havia fundat uns mesos abans al nord del [[riu Po]]. Les ciutats de Bolonya i Ferrara van declarar el seu desig d'unir-se a la veïna República Transpadana, i el [[29 de juny]] de [[1797]] aquesta fou refundada com a [[República Cisalpina]], incloent el juliol del mateix any la resta de la República Cispadana.
 
== Origen del nom ==
[[Fitxer:Flag of Repubblica Cispadana1.jpg|miniatura|Bandera la Repbública Cispadana.]]
El nom de la República fa esment al [[riu Po]] (en [[llatí]]: ''Padus''). La República Cispadana seria per tant, la ''república que està situada a aquest costat del riu''. Curiosament, el Po era el riu que marcava la frontera sud de la república, pel que la denominació de "Cispadània" es prenia des d'un punt de vista francès i no italià peninsular, denominant-se des d'un punt de vista italià la República Transpadana, ''el territori situat a l'altre costat del Po''.
 
== Vegeu també ==
* [[República Cisalpina]]
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències|}}
2.455.002

modificacions