Revolució: diferència entre les revisions
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Una '''revolució''' és una transformació profunda i ràpida de l'[[estructura social]], [[economia|econòmica]] i [[política]] d'una [[societat]], que alguns cops comporta l'ús de la [[violència]], però no necessàriament.<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. {{ISBN|84-9804-211-9}}. Plana 56.</ref> |
Una '''revolució''' és una transformació profunda i ràpida de l'[[estructura social]], [[economia|econòmica]] i [[política]] d'una [[societat]], que alguns cops comporta l'ús de la [[violència]], però no necessàriament.<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. {{ISBN|84-9804-211-9}}. Plana 56.</ref> |
||
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. |
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta. |
||
Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible cal que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos. En efecte, una revolució pròpiament dita és obra de grans masses: es produeix quan una majoria de la societat, o una minoria molt nombrosa i representativa, arriba a la convicció que l{{'}}''statu quo'' és injust, il·legítim i insuportable, fins al punt que resulta imprescindible d'enfrontar-s'hi radicalment amb voluntat de destruir-lo per a bastir quelcom de nou, malgrat les incerteses que això obre. |
Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible cal que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos. En efecte, una revolució pròpiament dita és obra de grans masses: es produeix quan una majoria de la societat, o una minoria molt nombrosa i representativa, arriba a la convicció que l{{'}}''statu quo'' és injust, il·legítim i insuportable, fins al punt que resulta imprescindible d'enfrontar-s'hi radicalment amb voluntat de destruir-lo per a bastir quelcom de nou, malgrat les incerteses que això obre. |
||
==Tipologia== |
==Tipologia== |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
==Sentit figurat== |
==Sentit figurat== |
||
En sentit figurat, també s'anomenen ''revolucions'' certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica... |
En sentit figurat, també s'anomenen ''revolucions'' certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica... |
||
== Origen del terme == |
== Origen del terme == |
||
En l'accepció actual, el terme ''revolució'' és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les ''revolucions'' dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.<ref>Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". ''Els Marges'', 83 (tardor 2007), p. 107-110.</ref> |
En l'accepció actual, el terme ''revolució'' és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les ''revolucions'' dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.<ref>Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". ''Els Marges'', 83 (tardor 2007), p. 107-110.</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 24: | Línia 24: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Projectes germans|Viquidites=Revolució}} |
{{Projectes germans|Viquidites=Revolució}} |
||
* Arendt, Hannah ([[1967]], [[1998]]): "Sobre la revolución", ''Revista de Occidente'', Alianza Editorial. {{ISBN|84-206-5806-5}}. |
* Arendt, Hannah ([[1967]], [[1998]]): "Sobre la revolución", ''Revista de Occidente'', Alianza Editorial. {{ISBN|84-206-5806-5}}. |
||
* Molnar, Thomas ([[1975]]): ''La contrarrevolución''. Madrid: Unión Editorial. {{ISBN|84-7209-034-5}}. |
* Molnar, Thomas ([[1975]]): ''La contrarrevolución''. Madrid: Unión Editorial. {{ISBN|84-7209-034-5}}. |
||
* {{en}} [[Stepan Bandera]]. [[iarchive:Stepan-Bandera| Perspectives for Ukrainian Revolution (audiobook)]] Ukrainian Publishers House L.T.D. London. 1988. |
* {{en}} [[Stepan Bandera]]. [[iarchive:Stepan-Bandera| Perspectives for Ukrainian Revolution (audiobook)]] Ukrainian Publishers House L.T.D. London. 1988. |
||
Revisió del 14:50, 25 ago 2020
Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.[1]
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta.
Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible cal que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos. En efecte, una revolució pròpiament dita és obra de grans masses: es produeix quan una majoria de la societat, o una minoria molt nombrosa i representativa, arriba a la convicció que l'statu quo és injust, il·legítim i insuportable, fins al punt que resulta imprescindible d'enfrontar-s'hi radicalment amb voluntat de destruir-lo per a bastir quelcom de nou, malgrat les incerteses que això obre.
Tipologia
En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:
- revolució política
- revolució social
- revolució econòmica
Sentit figurat
En sentit figurat, també s'anomenen revolucions certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica...
Origen del terme
En l'accepció actual, el terme revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.[2]
Referències
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 56.
- ↑ Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". Els Marges, 83 (tardor 2007), p. 107-110.
Bibliografia
- Arendt, Hannah (1967, 1998): "Sobre la revolución", Revista de Occidente, Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5.
- Molnar, Thomas (1975): La contrarrevolución. Madrid: Unión Editorial. ISBN 84-7209-034-5.
- (anglès) Stepan Bandera. Perspectives for Ukrainian Revolution (audiobook) Ukrainian Publishers House L.T.D. London. 1988.
Vegeu també