Richard McKay Rorty: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m neteja i estandardització de codi
Línia 2: Línia 2:
'''Richard McKay Rorty''' ([[Nova York]], 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un [[filòsof]] [[estatunidenc]]. Rorty va estudiar a la [[Universitat de Chicago]] i a la [[Universitat Yale]].
'''Richard McKay Rorty''' ([[Nova York]], 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un [[filòsof]] [[estatunidenc]]. Rorty va estudiar a la [[Universitat de Chicago]] i a la [[Universitat Yale]].


Les crítiques de Rorty es van centrar a qüestionar la [[filosofia]] basada en la [[metafísica]] que sembla obsessionada amb posar-se en un lloc privilegiat des del qual sotmetre i limitar tota la realitat sota el judici sobirà d'una raó omnipotent (crítica que va inaugurar amb el seu llibre del 1979 ''La filosofia i el mirall de la naturalesa''). Aquesta manera de fer filosofia acaba divorciant-se de la realitat i genera una filosofia que només parla de si mateixa i que gira sobre si mateixa en una espècie de metallenguatge. Rorty va aclarir que el problema, el tenen fins i tot aquells que volen escapar a la metafísica (com Derrida) i que assumeixen aquesta tasca amb un dramatisme innecessari. Així, apareix el costat més irònic de Rorty quan dessacralitza el llenguatge de la filosofia i el comença a considerar com un llenguatge més, fins i tot homologant-lo amb la [[literatura]]. Per exemple, Rorty va plantejar que, en comptes de pensar un tractat sistemàtic sobre la moral, en la literatura ja és possible trobar fonts que serveixen per a inspirar moralment. Per a això, va prendre com a model escriptors com [[Henry James]], [[Marcel Proust]] i el poeta americà [[Walt Whitman]] (Rorty tenia una càtedra de literatura a Stanford).
Les crítiques de Rorty es van centrar a qüestionar la [[filosofia]] basada en la [[metafísica]] que sembla obsessionada amb posar-se en un lloc privilegiat des del qual sotmetre i limitar tota la realitat sota el judici sobirà d'una raó omnipotent (crítica que va inaugurar amb el seu llibre del 1979 ''La filosofia i el mirall de la naturalesa''). Aquesta manera de fer filosofia acaba divorciant-se de la realitat i genera una filosofia que només parla de si mateixa i que gira sobre si mateixa en una espècie de metallenguatge. Rorty va aclarir que el problema, el tenen fins i tot aquells que volen escapar a la metafísica (com Derrida) i que assumeixen aquesta tasca amb un dramatisme innecessari. Així, apareix el costat més irònic de Rorty quan dessacralitza el llenguatge de la filosofia i el comença a considerar com un llenguatge més, fins i tot homologant-lo amb la [[literatura]]. Per exemple, Rorty va plantejar que, en comptes de pensar un tractat sistemàtic sobre la moral, en la literatura ja és possible trobar fonts que serveixen per a inspirar moralment. Per a això, va prendre com a model escriptors com [[Henry James]], [[Marcel Proust]] i el poeta americà [[Walt Whitman]] (Rorty tenia una càtedra de literatura a Stanford).


Però aquests temes literaris també tenen a veure amb la font de la qual es nodreix Rorty: el filòsof [[Ludwig Wittgenstein]].
Però aquests temes literaris també tenen a veure amb la font de la qual es nodreix Rorty: el filòsof [[Ludwig Wittgenstein]].


Per a Rorty, l'expressió ''jocs de llenguatge'' li permet de fer comprendre que la filosofia de tall metafísic (l'obsessionada amb les grans preguntes que busquen distingir i resoldre la realitat de l'aparent i coses per l'estil) està destinada al fracàs per culpa d'interrogants i intencions que no condueixen a res. Finalment, per a Rorty i per a Wittgenstein, els humans simplement ens movem en el llenguatge i en les pràctiques socials que el generen: preguntar-se pels límits o si existeix una entitat fora del temps que sosté i dóna sentit a aquests 'jocs de llenguatge' és, o bé, una pràctica inútil, o bé, només un joc més. Idees com aquestes són les que van fer de Rorty un pragmatista que actuava com una sort de terapeuta (com Wittgenstein) dedicat a llevar als filòsofs l'afany de preguntar-se per assumptes inefables que estan més enllà de la temporalitat.
Per a Rorty, l'expressió ''jocs de llenguatge'' li permet de fer comprendre que la filosofia de tall metafísic (l'obsessionada amb les grans preguntes que busquen distingir i resoldre la realitat de l'aparent i coses per l'estil) està destinada al fracàs per culpa d'interrogants i intencions que no condueixen a res. Finalment, per a Rorty i per a Wittgenstein, els humans simplement ens movem en el llenguatge i en les pràctiques socials que el generen: preguntar-se pels límits o si existeix una entitat fora del temps que sosté i dóna sentit a aquests 'jocs de llenguatge' és, o bé, una pràctica inútil, o bé, només un joc més. Idees com aquestes són les que van fer de Rorty un pragmatista que actuava com una sort de terapeuta (com Wittgenstein) dedicat a llevar als filòsofs l'afany de preguntar-se per assumptes inefables que estan més enllà de la temporalitat.


==Obres en anglès==
==Obres en anglès==
* ''Philosophy and the Mirror of Nature''. Princeton: Princeton University Press, 1979

*''Philosophy and the Mirror of Nature''. Princeton: Princeton University Press, 1979
* ''Consequences of Pragmatism''. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1982
*''Consequences of Pragmatism''. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1982
* ''Philosophy in History''. Cambridge: Cambridge University Press, 1985. (co-editor)
*''Philosophy in History''. Cambridge: Cambridge University Press, 1985. (co-editor)
* ''Contingency, Irony, and Solidarity''. Cambridge: Cambridge University Press, 1989
*''Contingency, Irony, and Solidarity''. Cambridge: Cambridge University Press, 1989
* ''Objectivity, Relativism and Truth: Philosophical Papers I''. Cambridge: Cambridge University Press, 1991
*''Objectivity, Relativism and Truth: Philosophical Papers I''. Cambridge: Cambridge University Press, 1991
* ''Essays on Heidegger and Others: Philosophical Papers II''. Cambridge: Cambridge University Press, 1991
*''Essays on Heidegger and Others: Philosophical Papers II''. Cambridge: Cambridge University Press, 1991
* ''Achieving Our Country: Leftist Thought in Twentieth Century America''. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1998
*''Achieving Our Country: Leftist Thought in Twentieth Century America''. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1998
* ''Truth and Progress: Philosophical Papers III''. Cambridge: Cambridge University Press, 1998
* ''Philosophy and Social Hope''. New York: Penguin, 2000
*''Truth and Progress: Philosophical Papers III''. Cambridge: Cambridge University Press, 1998
* ''Against Bosses, Against Oligarchies: A Conversation with Richard Rorty''. Chicago: Prickly Paradigm Press, 2002
*''Philosophy and Social Hope''. New York: Penguin, 2000
* ''The Future of Religion'' with [[Gianni Vattimo]] Ed. Santiago Zabala. Columbia: Columbia University Press, 2005
*''Against Bosses, Against Oligarchies: A Conversation with Richard Rorty''. Chicago: Prickly Paradigm Press, 2002
*''The Future of Religion'' with [[Gianni Vattimo]] Ed. Santiago Zabala. Columbia: Columbia University Press, 2005
* ''Philosophy as Cultural Politics|Philosophy as Cultural Politics: Philosophical Papers IV''. Cambridge: Cambridge University Press, 2007
*''Philosophy as Cultural Politics|Philosophy as Cultural Politics: Philosophical Papers IV''. Cambridge: Cambridge University Press, 2007


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:38, 25 ago 2020

Infotaula de personaRichard McKay Rorty
Biografia
Naixement4 octubre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 2007 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Palo Alto (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Chicago
Universitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPaul Weiss Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia i pragmatisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, pedagog, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Wellesley College
Universitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralRobert Brandom Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJames Rorty (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Winifred Rauschenbusch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 100476 Goodreads character: 56430

Richard McKay Rorty (Nova York, 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un filòsof estatunidenc. Rorty va estudiar a la Universitat de Chicago i a la Universitat Yale.

Les crítiques de Rorty es van centrar a qüestionar la filosofia basada en la metafísica que sembla obsessionada amb posar-se en un lloc privilegiat des del qual sotmetre i limitar tota la realitat sota el judici sobirà d'una raó omnipotent (crítica que va inaugurar amb el seu llibre del 1979 La filosofia i el mirall de la naturalesa). Aquesta manera de fer filosofia acaba divorciant-se de la realitat i genera una filosofia que només parla de si mateixa i que gira sobre si mateixa en una espècie de metallenguatge. Rorty va aclarir que el problema, el tenen fins i tot aquells que volen escapar a la metafísica (com Derrida) i que assumeixen aquesta tasca amb un dramatisme innecessari. Així, apareix el costat més irònic de Rorty quan dessacralitza el llenguatge de la filosofia i el comença a considerar com un llenguatge més, fins i tot homologant-lo amb la literatura. Per exemple, Rorty va plantejar que, en comptes de pensar un tractat sistemàtic sobre la moral, en la literatura ja és possible trobar fonts que serveixen per a inspirar moralment. Per a això, va prendre com a model escriptors com Henry James, Marcel Proust i el poeta americà Walt Whitman (Rorty tenia una càtedra de literatura a Stanford).

Però aquests temes literaris també tenen a veure amb la font de la qual es nodreix Rorty: el filòsof Ludwig Wittgenstein.

Per a Rorty, l'expressió jocs de llenguatge li permet de fer comprendre que la filosofia de tall metafísic (l'obsessionada amb les grans preguntes que busquen distingir i resoldre la realitat de l'aparent i coses per l'estil) està destinada al fracàs per culpa d'interrogants i intencions que no condueixen a res. Finalment, per a Rorty i per a Wittgenstein, els humans simplement ens movem en el llenguatge i en les pràctiques socials que el generen: preguntar-se pels límits o si existeix una entitat fora del temps que sosté i dóna sentit a aquests 'jocs de llenguatge' és, o bé, una pràctica inútil, o bé, només un joc més. Idees com aquestes són les que van fer de Rorty un pragmatista que actuava com una sort de terapeuta (com Wittgenstein) dedicat a llevar als filòsofs l'afany de preguntar-se per assumptes inefables que estan més enllà de la temporalitat.

Obres en anglès

  • Philosophy and the Mirror of Nature. Princeton: Princeton University Press, 1979
  • Consequences of Pragmatism. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1982
  • Philosophy in History. Cambridge: Cambridge University Press, 1985. (co-editor)
  • Contingency, Irony, and Solidarity. Cambridge: Cambridge University Press, 1989
  • Objectivity, Relativism and Truth: Philosophical Papers I. Cambridge: Cambridge University Press, 1991
  • Essays on Heidegger and Others: Philosophical Papers II. Cambridge: Cambridge University Press, 1991
  • Achieving Our Country: Leftist Thought in Twentieth Century America. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1998
  • Truth and Progress: Philosophical Papers III. Cambridge: Cambridge University Press, 1998
  • Philosophy and Social Hope. New York: Penguin, 2000
  • Against Bosses, Against Oligarchies: A Conversation with Richard Rorty. Chicago: Prickly Paradigm Press, 2002
  • The Future of Religion with Gianni Vattimo Ed. Santiago Zabala. Columbia: Columbia University Press, 2005
  • Philosophy as Cultural Politics|Philosophy as Cultural Politics: Philosophical Papers IV. Cambridge: Cambridge University Press, 2007

Referències