Pobles indígenes de Sud-amèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Kuna (ètnia)| |
Discutit de fa un parell d'anys! |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Discutit}} |
|||
[[imatge:Map-Amerindian populations.png|thumb|300px|Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina]] |
[[imatge:Map-Amerindian populations.png|thumb|300px|Percentatge actual de població ameríndia als països d'Amèrica Llatina]] |
||
'''Amerindi sud-americà''' és un individu de raça ameríndia i que encara parla [[llengües ameríndies]], i que viu als estats d'[[Amèrica Central]] i [[Amèrica del Sud]]. Es diferencien dels [[amerindis nord-americans]] per l'alt grau de mestissatge cultural i racial que ha configurat els estats on hi viuen, de manera que molts han adoptat l'espanyol o el portuguès com a idioma, i han fet simbiosi de les religions catòlica i protestant amb les diferents creences animistes. A diferència d'Amèrica del Nord, a Amèrica del Sud, algunes de les llengües ameríndies ([[quítxua]], [[aimara]], [[nàhuatl]], [[guaraní]]) encara són llengües vehiculars i d'intercomunicació ètnica entre membres d'ètnies diferents. |
'''Amerindi sud-americà''' és un individu de raça ameríndia i que encara parla [[llengües ameríndies]], i que viu als estats d'[[Amèrica Central]] i [[Amèrica del Sud]]. Es diferencien dels [[amerindis nord-americans]] per l'alt grau de mestissatge cultural i racial que ha configurat els estats on hi viuen, de manera que molts han adoptat l'espanyol o el portuguès com a idioma, i han fet simbiosi de les religions catòlica i protestant amb les diferents creences animistes. A diferència d'Amèrica del Nord, a Amèrica del Sud, algunes de les llengües ameríndies ([[quítxua]], [[aimara]], [[nàhuatl]], [[guaraní]]) encara són llengües vehiculars i d'intercomunicació ètnica entre membres d'ètnies diferents. |
||
| Línia 71: | Línia 71: | ||
* Alguns pobles aïllats amb forta influència als estats de l'istme de Panamà, com els [[miskito]] de [[Nicaragua]] i els [[Kuna (ètnia)|kuna]] de [[Panamà]], així com els [[garífuna]], mestissos de negre i amerindi. |
* Alguns pobles aïllats amb forta influència als estats de l'istme de Panamà, com els [[miskito]] de [[Nicaragua]] i els [[Kuna (ètnia)|kuna]] de [[Panamà]], així com els [[garífuna]], mestissos de negre i amerindi. |
||
* Les cultures de la zona de l'Orinoco, zona cultural de parla [[xibxa]] i [[arauac]] que inclou la major part dels [[Amerindis de Colòmbia]] i dels [[Amerindis de Veneçuela]]. |
* Les cultures de la zona de l'Orinoco, zona cultural de parla [[xibxa]] i [[arauac]] que inclou la major part dels [[Amerindis de Colòmbia]] i dels [[Amerindis de Veneçuela]]. |
||
* Els pobles de l'[[ |
* Els pobles de l'[[Amazònia]] i del Paraguai. Molts són extingits darrerament. La llengua [[guaraní]] encara és vehicular, i és cooficial al Paraguai. |
||
* Els pobles de l'Altiplà Andí (Equador, Perú i Bolívia), centre de la cultura inca i dominat per les ètnies de parla [[quítxua]] i [[aimara]] |
* Els pobles de l'Altiplà Andí (Equador, Perú i Bolívia), centre de la cultura inca i dominat per les ètnies de parla [[quítxua]] i [[aimara]] |
||
* Els pobles de la Pampa argentina i els [[maputxe]] de [[Xile]]. |
* Els pobles de la Pampa argentina i els [[maputxe]] de [[Xile]]. |
||
Revisió del 00:10, 9 ago 2008
 |
L'exactitud de la informació d'este article és discutida. |
Amerindi sud-americà és un individu de raça ameríndia i que encara parla llengües ameríndies, i que viu als estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud. Es diferencien dels amerindis nord-americans per l'alt grau de mestissatge cultural i racial que ha configurat els estats on hi viuen, de manera que molts han adoptat l'espanyol o el portuguès com a idioma, i han fet simbiosi de les religions catòlica i protestant amb les diferents creences animistes. A diferència d'Amèrica del Nord, a Amèrica del Sud, algunes de les llengües ameríndies (quítxua, aimara, nàhuatl, guaraní) encara són llengües vehiculars i d'intercomunicació ètnica entre membres d'ètnies diferents.
El percentatge de població indígena arreu d'Amèrica es pot veure en aquest quadre:
| País | Indígenes | Mestissos | Combinats |
|---|---|---|---|
| Argentina3 | [?] | [?] | [?] |
| Bolívia | 55% | 30% | 85% |
| Brasil4 | 0.4% | [?] | [?] |
| Canadà5 | 1.9%6 | 2.7% | 4.6% |
| Xile | 3% | [?] | [?] |
| Cuba2 | 0% | NA | NA |
| Costa Rica3 | [?] | [?] | [?] |
| Colòmbia | [?] | 58% | [?] |
| República Dominicana | 0% | 0% | 0%. |
| Guatemala | 44 % | 52% | 96% |
| Equador | 25% | 55% | 80% |
| El Salvador | 5% | 94% | 99% |
| Guaiana Francesa, Guyana i Surinam |
5 – 20% | [?] | [?] |
| Hondures | 7% | 90% | 97% |
| Mèxic | 10-30% | 60-80% | 90% |
| Nicaragua | 5% | 69% | 74% |
| Panamà | 6% | 70% | 76% |
| Paraguai | 5% | 93.3% | 98.3% |
| Perú | 45% | 37% | 82% |
| Veneçuela | 2% | 69% | 71% |
| Estats Units6 | [?] | [?] | 1.5% |
| Uruguai | 0% | 8% | 8% |
|
1 Font : The World Factbook 1999, Central Intelligence Agency. | |||
Es diferencien dels amerindis nord-americans per l'existència de grans centres culturals (asteca, maia, inca) i pel diferent tipus de colonització al que el van sotmetre els conqueridors:
- Per una banda, hi ha l'Amèrica Central, seu de les civilitzacions asteca i maia, que es van estendre no sols a Mèxic, sinó també a Guatemala, Belize i part d'Hondures i El Salvador.
- Alguns pobles aïllats amb forta influència als estats de l'istme de Panamà, com els miskito de Nicaragua i els kuna de Panamà, així com els garífuna, mestissos de negre i amerindi.
- Les cultures de la zona de l'Orinoco, zona cultural de parla xibxa i arauac que inclou la major part dels Amerindis de Colòmbia i dels Amerindis de Veneçuela.
- Els pobles de l'Amazònia i del Paraguai. Molts són extingits darrerament. La llengua guaraní encara és vehicular, i és cooficial al Paraguai.
- Els pobles de l'Altiplà Andí (Equador, Perú i Bolívia), centre de la cultura inca i dominat per les ètnies de parla quítxua i aimara
- Els pobles de la Pampa argentina i els maputxe de Xile.
- Els pobles de la Terra de Foc, gairebé extingits.