Vés al contingut

Sardina: diferència entre les revisions

5 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
neteja i estandardització de codi
m (eliminant paràmetre autoritat, ja l'agafa de WD)
m (neteja i estandardització de codi)
* Cos fusiforme més o menys comprimit.
* [[Ull]]s grans amb parpelles adiposes.
* [[Boca]] en posició súpera, que arriba no més enllà de la meitat anterior de l'ull, proveïda de petites [[dents]].
* [[Opercle]] estirat.
* [[Escata|Escates]] de grans cicloides que cauen amb facilitat.
* Una sola [[aleta (anatomia animal)|aleta]] dorsal en posició mitjana situada sobre les pelvianes que són relativament petites. Aleta anal allargada i caudal forcada, radis de les aletes tous. La base de les aletes és escamosa, sobretot la de l'aleta caudal.
* El [[ventre]] presenta una carena en forma de serra poc marcada.
* La coloració del dors és blava grisenca, de vegades més verdosa; flancs i ventre argentats i brillants.
* Presenta unes taques fosques de mida i intensitat decreixent que van des de l'opercle a la [[cua (anatomia)|cua]].
 
==[[Pesca]]==
 
Com d'altres [[espècies]] semblants, es pesca des de fa molt temps amb fortes [[llum]]s elèctriques o d'[[acetilè]] durant les nits sense lluna, sobretot a la [[primavera]], ja que en aquesta època les sardines s'apropen més a la [[costa]] i és quan són més grosses. La llum atrau els peixos i els desorienta, ja que la confonen amb la [[lluna]]. Quan la mola és propera a la [[barca]], se l'encercla amb una gran [[xarxa de pesca|xarxa]] de teranyina que permet capturar molts exemplars a la vegada.
 
==Ús [[gastronomia|gastronòmic]]==
Actualment, es consumeix fresca, conservada en [[salmorra]] o enllaunada amb [[oli]] o [[escabetx]]. En el {{segle|XVIII|s}} es conservava en [[vinagre]], [[oli]] i sobretot en [[llard]] fos, mentre que a l'[[edat mitjana]] es conservaven en [[vinagre]], en llard o en oli i s'envasaven en grans recipients de [[gres]].
 
Actualment, es consumeix fresca, conservada en [[salmorra]] o enllaunada amb [[oli]] o [[escabetx]]. En el {{segle|XVIII|s}} es conservava en [[vinagre]], [[oli]] i sobretot en [[llard]] fos, mentre que a l'[[edat mitjana]] es conservaven en [[vinagre]], en llard o en oli i s'envasaven en grans recipients de [[gres]].
 
D'altra banda, els [[Antiga Roma|romans]] [[Columel·la]] i [[Juvenal]] aconsellaven menjar-les totalment podrides.
 
El [[1822]] un [[confiter]] de [[Nantes]], [[Joseph Moulin]], va tindre la idea d'[[Esterilització (microbiologia)|esterilitzar]] les sardines segons el mètode de [[Nicolàs Appert]] (l'[[inventor]] de les [[conserva|conserves]]), emprant les [[llauna (envàs)|llaunes]] inventades pels [[Països Baixos|holandesos]] i els [[Anglaterra|anglesos]]: va néixer així la primera indústria conservera de [[peix]], les sardines en llauna. La conserva en oli es va començar a fer pels voltants de [[1884]] per un [[jutge]] de la localitat [[França|francesa]] d'[[An Oriant]].
 
Avui dia les sardines en llauna no es fregeixen en [[oli]], sinó que se salen lleugerament per endurir-les, es renten en aigua corrent, es posen en [[salmorra]] durant una mitja hora per blanquejar-les i matar els [[bacteris]], es ruixen i s'assequen amb aire calent, llavors es couen en un [[forn]] d'on surten en files i cauen en una cadena de llaunes que s'omplen d'oli a 90°. Les llaunes es tanquen i s'esterilitzen.
 
== Vegeu també ==
* [[Enterrament de la sardina]]
* [[Seitó]]
 
== Referències ==
2.439.709

modificacions