Argos Panopta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{fusió|Argos Panoptes}} |
m fusionat amb Argos Panoptes |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{fusió|Argos Panoptes}} |
{{fusió|Argos Panoptes}} |
||
Segons la [[mitologia grega]], '''Argos''' fou un [[fill]] d'[[Arèstor]] (o d'Agènor, entre altres [[genealogia|genealogies]] diverses). |
Segons la [[mitologia grega]], '''Argos''' fou un [[fill]] d'[[Arèstor]] (o d'Agènor, entre altres [[genealogia|genealogies]] diverses) i germà de la [[nimfa]] [[Io]]. |
||
Era un [[monstre]] amb cent [[ull]]s al voltant del [[cap (anatomia)|cap]], que sempre en tenia algun parell d'oberts. [[Hera]] li encomanà que vigilés |
Era un [[monstre]] amb cent [[ull]]s al voltant del [[cap (anatomia)|cap]], que sempre en tenia algun parell d'oberts. [[Hera]] li encomanà que vigilés Io, amant de [[Zeus]] metamorfosada en [[vedella]], però Zeus envià [[Hermes]] amb l'encàrrec d'alliberar la [[nimfa]]. Hermes, disfressat de [[Pastor (ofici)|pastor]], el distragué força estona explicant [[conte]]s i tocant la [[flauta]] fins que Argos s'adormí del tot, i llavors el degollà. [[Hera]] posà els ulls d'Argos a la cua del [[paó]], el seu [[ocell]] preferit. |
||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
Revisió del 11:23, 9 ago 2008
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Argos Panoptes». (vegeu la discussió, pendent de concretar). |
Segons la mitologia grega, Argos fou un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io.
Era un monstre amb cent ulls al voltant del cap, que sempre en tenia algun parell d'oberts. Hera li encomanà que vigilés Io, amant de Zeus metamorfosada en vedella, però Zeus envià Hermes amb l'encàrrec d'alliberar la nimfa. Hermes, disfressat de pastor, el distragué força estona explicant contes i tocant la flauta fins que Argos s'adormí del tot, i llavors el degollà. Hera posà els ulls d'Argos a la cua del paó, el seu ocell preferit.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 26.
Text en negreta