Roger de Llúria

Roger de Llúria

Estàtua de Roger de Lloria a Barcelona, davant del parc de la Ciutadella
Biografia
Naixement	1250 (Gregorià) Scalea (Itàlia)
Mort	19 gener 1305 (54/55 anys) València
Sepultura	Reial Monestir de Santes Creus
Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó
Activitat
Ocupació	oficial naval
Carrera militar
Lleialtat	Rei d'Aragó
Branca militar	Armada
Rang militar	Almirall
Unitat militar	Armada Reial
Conflicte	Expedició a Tunis (1282-1286) Guerra de Sicília (1282-1289) Croada d'Aragó (1283–1285)
Victòria	Combat de Malta Batalla de les Illes Formigues Batalla del golf de Nàpols Batalla del cap Orlando Batalla dels Comtes
Família
Fills	Margarida de Llúria, Beatriz de Lauria, Señora de Cocentaina (en) , Ilaria de Lauria (en) , Jofredina de Lloria i Lancia
Pares	Riccardo di Lauria   i Bella d'Amichi
Parents	Roger de Llúria (nebot)

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggero di Lauria i d'Amichi (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de dit rei. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Família

Batalla del golf de Nàpols, de Ramon Tusquets i Maignon, 1885.
Roger de Llúria: Cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei d'Aragó en la cua.

Els orígens familiars de Roger de Llúria tenen ascendència normanda. El seu pare fou el cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de Lloria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la seva mare fou Isabella d'Amichi, coneguda per Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Constança de Sicília. El seu germà fou Joan de Lloria i d'Amichi, pare de Roger de Llúria (1321?-1370), mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria.

Es va casar dos cops, primer amb Margherita Lancia i després amb Saurina d'Entença:

• 1273 ∞ Margherita Lancia, germana de Corrado Lancia, dit Conrad Llança. Fills:
  • 1. Beatriu de Lloria i Lancia, casada amb Jaume II de Xèrica i mare d'Alfons, que adoptà el nom d'Alfons Roger de Lloria
  • 2. Jofredina de Lloria i Lancia (m. 1331), casada amb Ot I de Montcada i de Pinós, 4t baró d'Aitona
  • 3. Rogeró de Lloria i Lancia, senyor de Tortora i Aieta; mort prematúrament als 22 anys
  • 4. Hilària de Lloria i Lancia (c. 1285 - c. 1343), senyora de Lloria, Maratea, Ravello, Nicotera i Scalea; muller d'Enrico Sanseverino i mare de Ruggero Sanseverino i Lauria
• 1285 ∞ Saurina d'Entença i de Montcada, germana de Berenguer d'Entença i de Montcada (aquell qui es va unir a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor). Fills:
  • 5. Joan de Lloria i d'Entença, magistrat
  • 6. Carles de Lloria i d'Entença (c. 1292 - 1310), senyor de Lloria del 1308 al 1310
  • 7. Margarida de Lloria i d'Entença (c. 1294 - c. 1343), casada amb Bernat de Vilaragut i Sarrià.
  • 8. Nicolau de Lloria i d'Entença, senyor de Taormina
  • 9. Constança de Lloria i d'Entença, senyor de Taormina
  • 10. Roger Berenguer de Lloria i d'Entença (? - c. 1328), senyor de Lloria, Lagonegro, Ravello, Maratea, Castelluccio, Rotonda, Papasidero e Laveno el 1305; senyor de Scalea i Mileto el 1310
  • 11. Robert de Lloria i d'Entença (mort abans que el pare)

Biografia

Roger de Llúria fou el veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d'Aragó. Fou almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d'Aragó «el Gran». Hauria estat nomenat almirall de la flota després que el rei destituís l'anterior almirall, el seu fill bord Jaume Pere, perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.

Roger de Lloria, de Joaquim Ros i Sabaté, al carrer homònim que té dedicat a Barcelona

Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seva trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'expedició a Tunis de 1282.

Expedició a Tunis

Article principal: Expedició a Tunis

Guerra de Sicília

Article principal: Guerra de Sicília (1282-1289)

El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví en el combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília. El 5 de juny de 1284 va tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellammare però es va atutar en sec i iniciar el combat enmig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina. Pronuncià aquesta cèlebre frase: «Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó».

«	Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.	»
— Crònica de Bernat Desclot; cap. CLXVI

Croada contra la Corona d'Aragó

Article principal: Croada contra la Corona d'Aragó

Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285 durant la croada contra la Corona d'Aragó. Unes setmanes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos mil almogàvers, atacant Serinhan, Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.

Sepultura

Tal com manifestà en la seva darrera voluntat fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus i la seva tomba està coberta per una senzilla llosa funerària situada als peus del sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei Pere el Gran. El text de la llosa funerària resa el següent:

«

ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R / DE:LURIA:ALMIRALL:GENE / RAL:DLS:REGNES:DARAGO / ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI / DARAGO:E:PASSA:DESTA / VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN / CARNACIO:DE:NOSTRE:SE / NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC / T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER.

»

Monuments

La ciutat de Tarragona homenatjà Roger de Llúria amb un immens monument a l'inici de la Rambla Nova, tocant al Balcó del Mediterrani. També es pot trobar una estàtua en el seu honor al passeig de Lluís Companys de Barcelona; a la mateixa ciutat, un edifici del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra duu el seu nom.

Noms en honor seu

Nomenclàtor viari

Roger de Lloria és un nom molt freqüent al nomenclàtor viari de Catalunya. Es troben carrers amb aquesta denominació a Barcelona, el Masnou, Mataró, Molins de Rei, Premià de Mar, Tarragona, el Vendrell, Roda de Berà, Móra d'Ebre, Vespella de Gaià, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Juneda, les Borges Blanques, Arbeca, Tàrrega, Platja d'Aro, l'Escala, Vilablareix, Llançà, Cadaqués, Vallirana, la Sénia, les Cases d'Alcanar, Santa Bàrbara, Cambrils, Reus, Salou, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç de Castellet, Mollet del Vallès, Badalona i Granollers. A Esparreguera hi ha l'avinguda Roger de Llúria.

Fora de Catalunya es pot passejar pel carrer Roger de Lauria (tal com es coneix tradicionalment en castellà) a Benaguasil, Saragossa, Torrent, Alginet, Madrid, Sevilla, Muro d'Alcoi i Castelló de la Plana. A València es troba amb la forma Roger de Llòria. A Daimús existeix l'avinguda Roger de Lloria i el carrer Roger de Lauria, i a Xàtiva consta com a carrer Roger de Lloria.

Vaixells

El cuirassat de la Regia Marina (marina reial) italiana Ruggiero di Lauria, completat el 1888 i retirat el 1909, fou anomenat en honor seu.

El destructor espanyol Roger de Lauria fou un vaixell de classe Oquendo de la marina espanyola botat el 1967 i retirat el 1982. La marina també valorà anomenar un F-102, destructor aeri de classe Alvaro de Bazán, com a Roger de Lauria, però finalment fou anomenat Almirante Juan de Borbón. Una de les unitats de paracaigudes principals de la força aèria espanyola s'anomena en honor seu.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger de Llúria

• Desclot, Bernat. Crònica de Bernat Desclot, 1288. 
• Muntaner, Ramon. Crònica de Ramon Muntaner, 1328. 
•   «Lauria, Roger de». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 16. 11a ed. Cambridge University Press, 1911, p. 285–286.