Diferència entre revisions de la pàgina «Roger de Llúria»

Salta a la navegació Salta a la cerca
ref+
(ref+)
| escutpeu = Escut de Roger de Llúria.png
}}
'''Roger de Llúria,''' de nom de naixement '''Ruggero di Lauria i d'Amichi''' (també conegut per '''Roger de Lloria,''' '''Lòria''', '''Llòria''' o '''Luria''';{{efn|El topònim italià és Lauria, amb la tonicitat sobre la i. En català medieval es deia Lloria o Lluria, sovint escrit amb una sola L inicial que probablement es pronunciava palatal i així és com l'anomenen els seus contemporanis catalans a la [[Crònica de Bernat Desclot]] i la [[Crònica de Ramon Muntaner]]. La manca d'accent gràfic en català medieval va conduir al canvi en l'accentuació.}} [[Lauria (Itàlia)|Lauria]] o [[Scalea]], [[Regne de Sicília]], [[17 de gener]] de [[1250]] – [[València]], [[19 de gener]] de [[1305]]),<ref name="u">{{ref-publicació|títol=El apelativo y la patria del almirante Roger de Lauria|url=http://www.cervantesvirtual.com/obra/el-apelativo-y-la-patria-del-almirante-roger-de-lauria-0/|publicació=Boletín de la Real Academia de la Historia |cognom=Fernández Duro|nom=Cesáreo|lloc=Alacant|editor=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|volum=38|data=1901|llengua=castellà}}</ref> fou un militar d'origen [[Basilicata|lucanès]] educat a la cort dels [[reis d'Aragó]] a [[Barcelona]], on va arribar formant part del seguici de la reina [[Constança de Sicília]], muller de [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó «el Gran»]]. Fou el més famós i victoriós almirall de l'[[Armada Reial del senyor rei d'Aragó|Armada Reial]] durant la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|guerra naval de Sicília]] ocorreguda com a conseqüència de les [[Vespres Sicilianes]].{{sfn|ref=eb1911|Encyclopædia Britannica|1911}} Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al [[Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus]].
 
== Família ==
 
== Biografia ==
RogerNo dees Llúriaconeixen foudetalls elde veritablela artífexvida de laRoger preeminènciade marítimaLlúria aabans laque mediterràniafos pernomenat partalmirall de la l'[[CoronaArmada d'Aragó]].Reial Foudel [[almirall]]senyor derei ld'estolAragó|flota catalàreial quede comandàla brillantmentCorona durantd'Aragó]] tot el regnat deper [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó «el Gran»]] el [[1283]].{{sfn|ref=eb1911|Encyclopædia Britannica|1911}} Sembla que Hauriahauria estat nomenat almirall de la flota després que el rei destituís l'anterior almirall, el seu fill bord [[Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)|Jaume Pere]], perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria. Roger de Llúria fou el veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part Fou [[almirall]] de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere el Gran.
 
[[fitxer:024 Roger de Llúria, de Joaquim Ros i Sabaté.jpg|miniatura|''Roger de Lloria'', de [[Joaquim Ros i Sabaté]], al carrer homònim que té dedicat a Barcelona|alt=|esquerra]]
El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada [[Dinastia d'Anjou|angevina]] dels [[almirall]]s [[provença]]ls Cornut i Bonví en el [[combat de Malta]], evitant el desembarcament angeví a [[Sicília]].<ref>{{ref-llibre|nom=Jordi|cognom=Bolòs i Masclans|títol=Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV)|editor=Edicions 62|col·lecció Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284|lloc=Barcelona|data= abril del 2000|isbn=84-297-4706-0|pàgina=163}}</ref> El 5 de juny de 1284<ref>{{ref-web|editor=Històries de Catalunya|url=http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/personatges/per107076813.htm |títol=Roger de Llúria}}</ref> va tenir lloc la [[batalla del golf de Nàpols]], en la que el seu estol fou atacat prop de [[Nàpols]] per l'angeví sota el comandament de [[Carles II d'Anjou]] «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a [[Castellammare di Stabia|Castellammare]] però es va atutar en sec i iniciar el combat enmig de les aigües del [[golf de Nàpols]] per destruir a la flota angevina. Pronuncià aquesta cèlebre frase: «Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la [[senyera amb les quatre barres]] del nostre senyor rei d'Aragó».
 
{{cita|Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament [[galera]], ne [[lleny|leny]], mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.{{sfn|Desclot|1288||loc=cap. 166}}|[[Crònica de Bernat Desclot|Crònica de Bernat Desclot; cap. CLXVI]]}}
 
=== Croada contra la Corona d'Aragó ===
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
{{MR|data=gener de 2016}}
* {{ref-llibre|cognom=Desclot|nom=Bernat|data=1288|títol=[[Crònica de Bernat Desclot]]|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Muntaner|nom=Ramon|data=1328|títol=[[Crònica de Ramon Muntaner]]|ref=harv}}
* {{Cite EB1911 |wstitle=Lauria, Roger de |volume=16 |pages=285–286 |ref=harv eb1911}}
 
{{Autoritat}}

Menú de navegació