Diferència entre revisions de la pàgina «Roger de Llúria»

Salta a la navegació Salta a la cerca
+
(ref+)
(+)
 
== Biografia ==
No esEs coneixen pocs detalls de la vida de Roger de Llúria abans que fos nomenat almirall de l'[[Armada Reial del senyor rei d'Aragó|flota reial de la Corona d'Aragó]] per [[Pere III d'Aragó|Pere III d'Aragó «el Gran»]] el [[1283]].{{sfn|ref=eb1911|Encyclopædia Britannica|1911}} SemblaRoger queva hauriacréixer estata nomenat[[Lauria almirall(Itàlia)|Lauria]], deuna labaronia flotadel després[[Regne quede elSicília]]. reiLa destituísseva l'anterior almirallmare, el seu fill bord [[JaumeBella Pere (d'Aragó i Nicolau)|Jaume PereAmichi]], perquèera aquestla desobeídama lesde sevescompanyia ordres ende la incursióreina a Calàbria. Roger[[Constança de LlúriaSicília]], fouqui elesdevindria veritablela artífexmuller de laPere preeminènciael marítimaGran ael 1262. De resultes de la mediterràniaunió, permare parti Foufill [[almirall]]arribaren dea l'estolla catalàcort quecatalana.<ref comandàname="sapiens">{{ref-publicació|títol=Les brillantmentvictòries durant(i totles elpoques regnatderrotes) de PereRoger elde GranLlúria|publicació=Sàpiens|cognom=Cònsul|nom=Arnau|url=https://www.sapiens.cat/historia-casa/les-victories-i-les-poques-derrotes-de-roger-de-lluria_200794_102.html}}</ref>
 
Segons les [[quatre grans cròniques|Cròniques de Desclot i Muntaner]], Roger de Llúria estat nomenat almirall de l'Armada Reial el [[20 d'abril]] de [[1283]] després que Pere III (que encara no era rei) destituís l'anterior almirall, el seu fill bord [[Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)|Jaume Pere]], perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.<ref name="sapiens" /> Lluità al servei de cinc reis diferents: [[Jaume el Conqueridor]] (Jaume I), [[Pere el Gran]] (Pere III), [[Alfons el Franc]] (Alfons III), [[Jaume el Just]] (Jaume II) i el rei sicilià [[Frederic II de Sicília|Frederic II]] (III d'Aragó).<ref name="sapiens" />
 
[[fitxer:024 Roger de Llúria, de Joaquim Ros i Sabaté.jpg|miniatura|''Roger de Lloria'', de [[Joaquim Ros i Sabaté]], al carrer homònim que té dedicat a Barcelona|alt=|esquerra]]
=== Guerra de Sicília ===
{{principal|Guerra de Sicília (1282-1289) }}
El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada [[Dinastia d'Anjou|angevina]] dels [[almirall]]s [[provença]]ls Cornut i Bonví en el [[combat de Malta]], evitant el desembarcament angeví a [[Sicília]].<ref>{{ref-llibre|nom=Jordi|cognom=Bolòs i Masclans|títol=Diccionari de la Catalunya medieval (s. VI-XV)|editor=Edicions 62|col·lecció Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284|lloc=Barcelona|data= abril del 2000|isbn=84-297-4706-0|pàgina=163}}</ref> El 5 de juny de 1284<ref>{{ref-web|editor=Històries de Catalunya|url=http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/personatges/per107076813.htm |títol=Roger de Llúria}}</ref> va tenir lloc la [[batalla del golf de Nàpols]], en la que el seu estol fou atacat prop de [[Nàpols]] per l'angeví sota el comandament de [[Carles II d'Anjou]] «el coix», i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a [[Castellammare di Stabia|Castellammare]] però es va atutar en sec i iniciar el combat enmig de les aigües del [[golf de Nàpols]] per destruir a la flota angevina. Pronuncià aquesta cèlebre frase: «Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la [[senyera amb les quatre barres]] del nostre senyor rei d'Aragó».
 
{{cita|Ne sol hom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament [[galera]], ne [[lleny|leny]], mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.{{sfn|Desclot|1288|loc=cap. 166}}|[[Crònica de Bernat Desclot|Crònica de Bernat Desclot; cap. CLXVI]]}}

Menú de navegació