Luci Arrunci (cònsol 6 dC): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Joan Gené ha mogut Luci Arrunti el Jove a Luci Arrunci (cònsol 6 dC): Vegeu la referència a gens Arrúncia
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Luci Arrunti el jove''' o també '''Luci Arrunci el Jove''' (en [[llatí]] ''Lucius Arruntius'') va ser un [[magistrat romà]] del {{segle|I|s}}. Era fill del [[Cònsol romà|cònsol]] [[Luci Arrunti]], i ell mateix també va ser cònsol l'any [[6]].
'''Luci Arrunci''' ({{lang-la|Lucius Arruntius}}) va ser un [[magistrat romà]] del {{segle|I|s}} de la [[gens Arrúncia]]. Era fill del [[Cònsol romà|cònsol]] [[Luci Arrunci (cònsol 22 aC)|Luci Arrunci]], i ell mateix també va ser cònsol l'any [[6]].


[[August]] va dir durant la seva última malaltia que Arrunti no era indigne de l'imperi si tenia prou cor per a apoderar-se'n quan se'n presentés l'oportunitat. Això, i la seva riquesa, talent i reputació, el va fer sospitós a [[Tiberi]]. L'any [[15]] va ser encarregat de reparar els danys causats per una inundació del riu [[Tíber]] i va consultar al [[Senat romà|senat]] per veure quines mesures es prendrien. Se'l va nomenar governador d'[[Hispània]], però Tiberi, per gelosia, el va retenir a [[Roma]] durant deu anys, obligant-lo a governar la província a través de [[Legat (Antiga Roma)|legats]]. En una ocasió va ser acusat per Aruseu i [[Sanquini Màxim]], però el van absoldre i els acusadors castigats.
[[August]] va dir durant la seva última malaltia que Arrunci no era indigne de l'imperi si tenia prou cor per a apoderar-se'n quan se'n presentés l'oportunitat. Això, i la seva riquesa, talent i reputació, el va fer sospitós a [[Tiberi]]. L'any [[15]] va ser encarregat de reparar els danys causats per una inundació del riu [[Tíber]] i va consultar al [[Senat romà|senat]] per veure quines mesures es prendrien. Se'l va nomenar governador d'[[Hispània]], però Tiberi, per gelosia, el va retenir a [[Roma]] durant deu anys, obligant-lo a governar la província a través de [[Legat (Antiga Roma)|llegats]]. En una ocasió va ser acusat per Aruseu i [[Sanquini Màxim]], però el van absoldre i els acusadors castigats.


El [[37]] va tornar a ser acusat, ara de còmplice dels crims d'[[Albucil·la]] i condemnat a mort. Els seus amics van tractar de demorar l'execució perquè Tiberi estava molt malalt i a punt de morir, però ell no els va fer cas, ja que coneixia la maldat de [[Calígula]], que havia de ser el nou emperador, i es va tallar les venes.
El [[37]] va tornar a ser acusat, ara de còmplice dels crims d'[[Albucil·la]] i condemnat a mort. Els seus amics van tractar de demorar l'execució perquè Tiberi estava molt malalt i a punt de morir, però ell no els va fer cas, ja que coneixia la maldat de [[Calígula]], que havia de ser el nou emperador, i es va tallar les venes.


Probablement era aquest Arrunti (també podria ser el seu pare) qui va escriure una història de la [[Primera Guerra Púnica]] imitant l'estil de [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/368?rgn=full+text;view=image;q1=Arruntius{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=353 |lloc=Boston |editorial=Little, Brown, & Comp. |any=1867}}]</ref>
Probablement era aquest Arrunci (també podria ser el seu pare) qui va escriure una història de la [[Primera Guerra Púnica]] imitant l'estil de [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/368?rgn=full+text;view=image;q1=Arruntius{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=353 |lloc=Boston |editorial=Little, Brown, & Comp. |any=1867}}]</ref>


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}


{{ORDENA:Arrunti, Luci El Jove}}
{{ORDENA:Arrunci, Luci consol 6 dC}}
[[Categoria:Acusats romans]]
[[Categoria:Acusats romans]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 0]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 0]]

Revisió del 12:58, 2 set 2020

Infotaula de personaLuci Arrunci
Biografia
Naixement27 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort37 dC Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Dessagnament Modifica el valor a Wikidata)
Cònsol romà
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAemilia (en) Tradueix
Pompeia Modifica el valor a Wikidata
ParellaAlbucil·la Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Furi Camil Escribonià, fill adoptiu
 ( Marc Furi CamilLivia Scriboniana (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
PareLuci Arrunci Modifica el valor a Wikidata

Luci Arrunci (llatí: Lucius Arruntius) va ser un magistrat romà del segle i de la gens Arrúncia. Era fill del cònsol Luci Arrunci, i ell mateix també va ser cònsol l'any 6.

August va dir durant la seva última malaltia que Arrunci no era indigne de l'imperi si tenia prou cor per a apoderar-se'n quan se'n presentés l'oportunitat. Això, i la seva riquesa, talent i reputació, el va fer sospitós a Tiberi. L'any 15 va ser encarregat de reparar els danys causats per una inundació del riu Tíber i va consultar al senat per veure quines mesures es prendrien. Se'l va nomenar governador d'Hispània, però Tiberi, per gelosia, el va retenir a Roma durant deu anys, obligant-lo a governar la província a través de llegats. En una ocasió va ser acusat per Aruseu i Sanquini Màxim, però el van absoldre i els acusadors castigats.

El 37 va tornar a ser acusat, ara de còmplice dels crims d'Albucil·la i condemnat a mort. Els seus amics van tractar de demorar l'execució perquè Tiberi estava molt malalt i a punt de morir, però ell no els va fer cas, ja que coneixia la maldat de Calígula, que havia de ser el nou emperador, i es va tallar les venes.

Probablement era aquest Arrunci (també podria ser el seu pare) qui va escriure una història de la Primera Guerra Púnica imitant l'estil de Sal·lusti.[1]

Referències