Gnetòfits: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 23: | Línia 23: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{ |
{{Commonscat}} |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
* Burleigh, J. G., and S. Mathews. 2004. Phylogenetic signal in nucleotide data from seed plants: implications for resolving the seed plant tree of life. ''American Journal of Botany'' 91: 1599-1613 ([http://www.amjbot.org/cgi/content/abstract/91/10/1599 abstract]) |
* Burleigh, J. G., and S. Mathews. 2004. Phylogenetic signal in nucleotide data from seed plants: implications for resolving the seed plant tree of life. ''American Journal of Botany'' 91: 1599-1613 ([http://www.amjbot.org/cgi/content/abstract/91/10/1599 abstract]) |
Revisió del 00:13, 3 set 2020
Gnetophyta | |
---|---|
Welwitschia mirabilis | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Subregne | Viridiplantae |
Divisió | Gnetophyta Bessey, 1907 |
Famílies | |
Els gnetofitins (Gnetophyta o Gnetophytes) conformen una divisió botànica de gimnospermes. Consta de tres famílies de plantes llenyoses (Gnetaceae, Welwitschiaceae i Ephedreceae). Aquesta divisió es distingeix d'altres gimnospermes pel fet de tenir elements vasculars com ocorre en les plantes amb flors (angiospermes o magnoliòfits). Els gnetofitins actuals comprenen tres gèneres, un per a cadascuna de les famílies:
Gnetum té espècies habitualment llenyoses i en filadisses que habiten en boscos tropicals. Tanmateix l'espècie més coneguda d'aquest gènere és un arbre: Gnetum gnemon que té les llavors comestibles. Welwitschia comprèn una única espècie Welwitschia mirabilis. Creix només al desert de Namíbia i Angola. Les plantes del gènere Ephedra s'han utilitzat com estimulants però es considera perillosa en cas de sobredosi.
En algunes classificacions els tres gèneres estan ubicats en un sol ordre: Gnetales, però en d'altres estan distribuïdes en tres ordres.
Gnetum i Welwitschia divergeixen un de l'altre més recentment que no pas Ephedra.[1]
El coneixement de fòssils de les gnetophytes s'ha incrementat des de 1980.[1] Hi ha fòssils des del Permià,[2] en el Triàsic, i el Juràssic hi podrien haver gnetophytes, però no és segur.[3] A l'inici del Cretaci, ja es pot establir que llavors i pol·len pertanyen als gnetophytes.[3]
Els treballs filogenètics han estat conflictius respecte a si les gimnospermes (incloent-hi les gnetophytes) es poden considerar un grup monofilètic o parafilètic que hauria donat lloc a les angiospermes.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gnetòfits |
- ↑ 1,0 1,1 Peter R. Crane, Patrick Herendeen and Else Marie Friis «Fossils and plant phylogeny». American Journal of Botany, 91, 2004, pàg. 1683–1699. DOI: 10.3732/ajb.91.10.1683.
- ↑ Zi-Qiang Wang «A New Permian Gnetalean Cone as Fossil Evidence for Supporting Current Molecular Phylogeny». Annals of Botany, 94, 2, 2004, pàg. 281–288. DOI: 10.1093/aob/mch138. PMID: 15229124.
- ↑ 3,0 3,1 Catarina Rydin, Kaj Raunsgaard Pedersen, Peter R. Crane and Else Marie Friis «Former Diversity of Ephedra (Gnetales): Evidence from Early Cretaceous Seeds from Portugal and North America». Annals of Botany, 98, 1, 2006, pàg. 123–140. DOI: 10.1093/aob/mcl078. PMID: 16675607.
- Burleigh, J. G., and S. Mathews. 2004. Phylogenetic signal in nucleotide data from seed plants: implications for resolving the seed plant tree of life. American Journal of Botany 91: 1599-1613 (abstract)
- Gifford, Ernest M., Adriance S. Foster. 1989. Morphology and Evolution of Vascular Plants. Third edition. WH Freeman and Company, New York.
- Hilton, Jason, and Richard M. Bateman. 2006. Pteridosperms are the backbone of seed-plant phylogeny. Journal of the Torrey Botanical Society 133: 119-168 (abstract)