Trieste: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m neteja i estandardització de codi
Línia 10: Línia 10:
Originàriament va ser un assentament [[Il·líria|il·liri]] fins als segles IX i X, en què entraren en contacte amb els [[vènets]], els quals li donaren el nom de Tergeste (''terg'' significa 'mercat' i ''-este'' és típic dels topònims vènets). Després, la ciutat va ser capturada pels [[carns]], poc abans de la conquesta per part de l'[[Imperi Romà]] al 177 aC durant la Guerra d'Ístria. Entre el 52 i el 46 aC li fou donat l'estatus de [[colònia romana]] per [[Juli Cèsar]], que menciona Tergeste al seu [[De bello gallico|''De Bello Gallico'']] (51 aC).
Originàriament va ser un assentament [[Il·líria|il·liri]] fins als segles IX i X, en què entraren en contacte amb els [[vènets]], els quals li donaren el nom de Tergeste (''terg'' significa 'mercat' i ''-este'' és típic dels topònims vènets). Després, la ciutat va ser capturada pels [[carns]], poc abans de la conquesta per part de l'[[Imperi Romà]] al 177 aC durant la Guerra d'Ístria. Entre el 52 i el 46 aC li fou donat l'estatus de [[colònia romana]] per [[Juli Cèsar]], que menciona Tergeste al seu [[De bello gallico|''De Bello Gallico'']] (51 aC).


Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de [[Àustria|l'Àustria]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] des del [[1382]] fins a la caiguda de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]], [[1919]]), del qual era el seu principal port marítim.
Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de [[Àustria|l'Àustria]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] des del [[1382]] fins a la caiguda de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]], [[1919]]), del qual era el seu principal port marítim.


Durant l'existència de les [[Províncies Il·líriques|províncies il·líriques]] ([[1809]]–[[1815]]), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'[[Ístria]].
Durant l'existència de les [[Províncies Il·líriques|províncies il·líriques]] ([[1809]]–[[1815]]), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'[[Ístria]].
Línia 21: Línia 21:


==Composició etnolingüística==
==Composició etnolingüística==
La llengua autòctona en fou històricament el [[furlà]]. A causa de l'ús del [[vènet]] com a llengua franca dels ports de l'Adriàtic, a cavall dels segles XVIII i XIX l'antiga variant [[furlà|furlana]] de la ciutat, el tergestí, fou progressivament substituït pel nou dialecte [[vènet]] que encara es parla a la ciutat, el [[triestí]].
La llengua autòctona en fou històricament el [[furlà]]. A causa de l'ús del [[vènet]] com a llengua franca dels ports de l'Adriàtic, a cavall dels segles XVIII i XIX l'antiga variant [[furlà|furlana]] de la ciutat, el tergestí, fou progressivament substituït pel nou dialecte [[vènet]] que encara es parla a la ciutat, el [[triestí]].


Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població que, a títol oficial, és majoritàriament italiana, així com de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos. Emperò, caldria escatir quin percentatge dels que es declaren italòfons són pròpiament bilingües en vènet i italià, atès que l'estat italià no reconeix el vènet com a llengua independent, i el considera oficialment un dialecte de la llengua italiana.
Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població que, a títol oficial, és majoritàriament italiana, així com de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos. Emperò, caldria escatir quin percentatge dels que es declaren italòfons són pròpiament bilingües en vènet i italià, atès que l'estat italià no reconeix el vènet com a llengua independent, i el considera oficialment un dialecte de la llengua italiana.
Línia 90: Línia 90:


== <nowiki/>Trieste en la literatura ==
== <nowiki/>Trieste en la literatura ==
A aquesta ciutat, enclavada al punt més al nord de la [[mar Mediterrani|mar Mediterrània]], lloc convertit el [[1719]], per voluntat de l'emperador [[Carles VI d'Àustria]], en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|imperi]], es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra.
A aquesta ciutat, enclavada al punt més al nord de la [[mar Mediterrani|mar Mediterrània]], lloc convertit el [[1719]], per voluntat de l'emperador [[Carles VI d'Àustria]], en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|imperi]], es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra.


El [[1912]], [[Rainer Maria Rilke|Rilke]], buscant un lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Thurn und Taxis, al [[Duino|castell de Duino]], a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:
El [[1912]], [[Rainer Maria Rilke|Rilke]], buscant un lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Thurn und Taxis, al [[Duino|castell de Duino]], a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:


«És com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia i, un altre, dels italians».
«És com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia i, un altre, dels italians».


Aquesta successió de contrastos va ser captada per [[Stendhal]], el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:
Aquesta successió de contrastos va ser captada per [[Stendhal]], el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:


«Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno ''gran vent'' quan un està constantment ocupat a subjectar-se el barret, i ''bora'' quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a [[Catalunya]], però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...».
«Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno ''gran vent'' quan un està constantment ocupat a subjectar-se el barret, i ''bora'' quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a [[Catalunya]], però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...».


En l'actualitat, [[Claudio Magris]] (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, ''Microcosmos'', repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.
En l'actualitat, [[Claudio Magris]] (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, ''Microcosmos'', repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.


Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Theodor Däubler, Julius Kugy, i en l'eslovena, amb Alojz Rebula i [[Boris Pahor]].
Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Theodor Däubler, Julius Kugy, i en l'eslovena, amb Alojz Rebula i [[Boris Pahor]].
Línia 127: Línia 127:


== Personatges il·lustres ==
== Personatges il·lustres ==

{|
{|
|-----
|-----
Línia 161: Línia 160:
Fitxer:View of Trieste from Colle di San Giusto.jpg|<center>Centre de la ciutat</center>.
Fitxer:View of Trieste from Colle di San Giusto.jpg|<center>Centre de la ciutat</center>.
Fitxer:Trieste01.jpg|<center>Vista des de la muntanya Grisa.
Fitxer:Trieste01.jpg|<center>Vista des de la muntanya Grisa.
Fitxer:Stadtzentrum Triest.jpg|<center>Vista de la ciutat.
Fitxer:Stadtzentrum Triest.jpg|<center>Vista de la ciutat.
</gallery>
</gallery>



Revisió del 10:25, 3 set 2020

Plantilla:Infotaula geografia políticaTrieste
Fotomuntatge
Imatge
Piazza Unità d'Italia, Trieste

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 39′ 01″ N, 13° 46′ 13″ E / 45.6503°N,13.7703°E / 45.6503; 13.7703
EstatItàlia
Regió amb Estatut EspecialFriül - Venècia Júlia
Òrganorganisme de decentralizacion regionala de Trièste (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població198.417 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.331,3 hab./km²)
Gentilicitriestí/triestina
Idioma oficialitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície85,11 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud2 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Dia festiu
PatrociniJuste de Trièste (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Festa patronal3 de novembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRoberto Dipiazza Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal34121, 34122, 34123, 34124, 34125, 34126, 34127, 34128, 34129, 34130, 34131, 34132, 34133, 34134, 34135, 34136, 34137, 34138, 34139, 34140, 34141, 34142, 34143, 34144, 34145, 34146, 34147, 34148, 34149, 34150 i 34151 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic040 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT032006 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaL424 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Graz (1973–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.trieste.it Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ComunediTrieste Twitter (X): ComunediTrieste Instagram: comuneditrieste Youtube: UC8kAiuN_0wG7pK0vjQuToRw Modifica el valor a Wikidata

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia. Té 204.935 habitants i gaudeix d'un clima suau i assolellat. És la capital de la província de Trieste, a la regió amb estatut especial del Friül-Venècia Júlia. Limita amb els municipis de Duino-Aurisina (Devin Nabrežina), Hrpelje Kozina, Monrupino (Repentabor), Muggia, San Dorligo della Valle (Dolina), Sezana i Sgonico (Zgonik).

Història

Originàriament va ser un assentament il·liri fins als segles IX i X, en què entraren en contacte amb els vènets, els quals li donaren el nom de Tergeste (terg significa 'mercat' i -este és típic dels topònims vènets). Després, la ciutat va ser capturada pels carns, poc abans de la conquesta per part de l'Imperi Romà al 177 aC durant la Guerra d'Ístria. Entre el 52 i el 46 aC li fou donat l'estatus de colònia romana per Juli Cèsar, que menciona Tergeste al seu De Bello Gallico (51 aC).

Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'Àustria dels Habsburg des del 1382 fins a la caiguda de l'Imperi austrohongarès després de la Primera Guerra mundial (tractat de Saint-Germain-en-Laye, 1919), del qual era el seu principal port marítim.

Durant l'existència de les províncies il·líriques (18091815), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'Ístria.

El 1920, després de la Primera Guerra mundial, va integrar-se al Regne d'Itàlia.

El 1945, va ser atacada per partisans iugoslaus.

Entre 1947 i 1954, va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la república italiana.

Composició etnolingüística

La llengua autòctona en fou històricament el furlà. A causa de l'ús del vènet com a llengua franca dels ports de l'Adriàtic, a cavall dels segles XVIII i XIX l'antiga variant furlana de la ciutat, el tergestí, fou progressivament substituït pel nou dialecte vènet que encara es parla a la ciutat, el triestí.

Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població que, a títol oficial, és majoritàriament italiana, així com de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos. Emperò, caldria escatir quin percentatge dels que es declaren italòfons són pròpiament bilingües en vènet i italià, atès que l'estat italià no reconeix el vènet com a llengua independent, i el considera oficialment un dialecte de la llengua italiana.

Geografia

La ciutat està situada al golf de Trieste, entre la part més septentrional de la mar Adriàtica i l'altiplà del Carso. Ben a prop, al sud, es troba la península d'Ístria, on fa de frontera el riu Ospo.

Clima

El clima de l'àrea de Trieste pertany al grup subtropical humit (Cfa), segons la classificació climàtica de Köppen. Amb moltes influències d'un clima mediterrani, la temperatura mitjana anual està al voltant dels 15 °C durant el període 1971-2000 (OMM). Té una humitat relativament baixa (65%) i malgrat que les temperatures a l'hivern són fredes, rarament neva (entre 0 i 2 dies a l'any de mitjana).

Taula de temperatures i precipitacions de Trieste en un observatori a 12 metres d'altitud
Mesos[1] gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes (ºС) 3,5 4,6 8,3 12,3 17,2 20,2 23,4 22,8 19,7 14,9 8,5 5,2 13,5
Precipitacions mitjanes (mm) 62,9 56,7 70,9 78,4 87,6 99,3 75,9 88,9 109,5 124,3 106,0 81,6 1041,9

Districtes

Trieste està dividida administrativament en set districtes:

  1. Altipiano Ovest: Borgo San Nazario · Contovello (Kontovel) · Prosecco (Prosek) · Santa Croce (Križ)
  2. Altipiano Est: Banne (Bani) · Basovizza (Bazovica) · Gropada (Gropada) · Opicina (Opčine) · Padriciano (Padriče) · Trebiciano (Trebče)
  3. Barcola (Barkovlje) · Cologna (Kolonja) · Conconello (Ferlugi) · Gretta (Greta) · Grignano (Grljan) · Guardiella (Verdelj) · Miramare · Roiano (Rojan) · Scorcola (Škorklja)
  4. Barriera Nuova · Borgo Giuseppino · Borgo Teresiano · Città Nuova · Città Vecchia · San Vito · San Giusto · Campi Elisi · Sant'Andrea · Cavana
  5. Barriera Vecchia (Stara Mitnica) · San Giacomo (Sveti Jakob) · Santa Maria Maddalena Superiore (Sveta Marija Magdalena Zgornja)
  6. Cattinara (Katinara) · Chiadino (Kadinj) · San Luigi · Guardiella (Verdelj) · Longera (Lonjer) · San Giovanni (Sveti Ivan)· Rozzol (Rocol) · Melara
  7. Chiarbola (Čarbola) · Coloncovez (Kolonkovec) · Santa Maria Maddalena Inferiore (Spodnja Sveta Marija Magdalena) - Raute · Santa Maria Maddalena Superiore (Zgornja Sveta Marija Magdalena) · Servola (Škedenj) · Poggi Paese · Poggi Sant'Anna (Sveta Ana)· Valmaura · Altura · Borgo San Sergio

Trieste en la literatura

A aquesta ciutat, enclavada al punt més al nord de la mar Mediterrània, lloc convertit el 1719, per voluntat de l'emperador Carles VI d'Àustria, en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'imperi, es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra.

El 1912, Rilke, buscant un lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Thurn und Taxis, al castell de Duino, a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:

«És com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia i, un altre, dels italians».

Aquesta successió de contrastos va ser captada per Stendhal, el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:

«Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno gran vent quan un està constantment ocupat a subjectar-se el barret, i bora quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a Catalunya, però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...».

En l'actualitat, Claudio Magris (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, Microcosmos, repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.

Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Theodor Däubler, Julius Kugy, i en l'eslovena, amb Alojz Rebula i Boris Pahor.

Administració

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1992-1993 Giulio Staffieri Llista per Trieste
1993-2001 Riccardo Illy Centreesquerra
2001-2011 Roberto Dipiazza Llista Dipiazza-Forza Italia
2011- Roberto Cosolini Partit Democràtic

Llocs d'interès

Personatges il·lustres

Fills de la ciutat

Residentes cèlebres

Galeria d'imatges

Enllaços externs

Referències

  1. «Climate Data for 45°N 13°E». Worldclimate.com. [Consulta: 18 octubre 2015].