Diferència entre revisions de la pàgina «Trieste»

Salta a la navegació Salta a la cerca
8 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (Tipografia)
m (neteja i estandardització de codi)
Originàriament va ser un assentament [[Il·líria|il·liri]] fins als segles IX i X, en què entraren en contacte amb els [[vènets]], els quals li donaren el nom de Tergeste (''terg'' significa 'mercat' i ''-este'' és típic dels topònims vènets). Després, la ciutat va ser capturada pels [[carns]], poc abans de la conquesta per part de l'[[Imperi Romà]] al 177 aC durant la Guerra d'Ístria. Entre el 52 i el 46 aC li fou donat l'estatus de [[colònia romana]] per [[Juli Cèsar]], que menciona Tergeste al seu [[De bello gallico|''De Bello Gallico'']] (51 aC).
 
Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de [[Àustria|l'Àustria]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] des del [[1382]] fins a la caiguda de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]], [[1919]]), del qual era el seu principal port marítim.
 
Durant l'existència de les [[Províncies Il·líriques|províncies il·líriques]] ([[1809]]–[[1815]]), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'[[Ístria]].
 
==Composició etnolingüística==
La llengua autòctona en fou històricament el [[furlà]]. A causa de l'ús del [[vènet]] com a llengua franca dels ports de l'Adriàtic, a cavall dels segles XVIII i XIX l'antiga variant [[furlà|furlana]] de la ciutat, el tergestí, fou progressivament substituït pel nou dialecte [[vènet]] que encara es parla a la ciutat, el [[triestí]].
 
Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població que, a títol oficial, és majoritàriament italiana, així com de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos. Emperò, caldria escatir quin percentatge dels que es declaren italòfons són pròpiament bilingües en vènet i italià, atès que l'estat italià no reconeix el vènet com a llengua independent, i el considera oficialment un dialecte de la llengua italiana.
 
== <nowiki/>Trieste en la literatura ==
A aquesta ciutat, enclavada al punt més al nord de la [[mar Mediterrani|mar Mediterrània]], lloc convertit el [[1719]], per voluntat de l'emperador [[Carles VI d'Àustria]], en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|imperi]], es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra.
 
El [[1912]], [[Rainer Maria Rilke|Rilke]], buscant un lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Thurn und Taxis, al [[Duino|castell de Duino]], a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:
 
«És com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia i, un altre, dels italians».
 
Aquesta successió de contrastos va ser captada per [[Stendhal]], el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:
 
«Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno ''gran vent'' quan un està constantment ocupat a subjectar-se el barret, i ''bora'' quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a [[Catalunya]], però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...».
 
En l'actualitat, [[Claudio Magris]] (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, ''Microcosmos'', repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.
 
Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Theodor Däubler, Julius Kugy, i en l'eslovena, amb Alojz Rebula i [[Boris Pahor]].
 
== Personatges il·lustres ==
 
{|
|-----
Fitxer:View of Trieste from Colle di San Giusto.jpg|<center>Centre de la ciutat</center>.
Fitxer:Trieste01.jpg|<center>Vista des de la muntanya Grisa.
Fitxer:Stadtzentrum Triest.jpg|<center>Vista de la ciutat.
</gallery>
 
2.184.249

modificacions

Menú de navegació