Lluís d'Este: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Ferrarencs usant HotCat
m neteja i estandardització de codi
Línia 7: Línia 7:
== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

{{Autoritat}}
{{Autoritat}}



Revisió del 21:00, 5 set 2020

Infotaula de personaLluís d'Este

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Luigi d'Este Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1538 Modifica el valor a Wikidata
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1586 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
26 febrer 1561 (Gregorià) –
Bisbe diocesà
1r maig 1550 –
← Giovanni SalviatiAlfonso Rossetti (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 abril 1585conclave de 1585
12 maig 1572conclave de 1572
20 desembre 1565Conclave de 1565–66 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEste Modifica el valor a Wikidata
ParesHèrcules II d'Este Modifica el valor a Wikidata  i Renata de França Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons II d'Este, Anna d'Este, Eleonora d'Este i Lucrècia Maria d'Este Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lluís d'Este (Ferrara, 1538Roma, 30 de desembre de 1586).[1] Noble i religiós italià.[2] Era l'últim fill del duc de Ferrara, Mòdena i Reggio, Hèrcules II i de la seva esposa la princesa Renata de França, filla de Luis XII i de la duquessa Ana de Bretanya. Els seus avis paterns van ser Alfonso I d'Est i Lucrecia Borgia, filla del papa Alejandro VI. El seu germà major Alfonso va heretar el Ducat de Ferrara.

Va ser un prelat italià del segle XVI. El 1561, el Papa Pius IV el va nomenar cardenal.

Referències

  1. Vincenzo Pacifici, Luigi d'Este, in Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e d'Arte, vol.
  2. Deuotissime orationi, 1588, curavit Roberto Borgia, 2013 [1]