Psicopomp: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
* {{Ref-llibre |cognom=Eliade |nom=Mircea |cognom2= |nom2=l |títol= Shamanism: archaic techniques of ecstasy|url=|llengua=anglès | editorial=Princeton University Press |data=2004 |pàgines=648 |isbn=978-0691119427}} |
* {{Ref-llibre |cognom=Eliade |nom=Mircea |cognom2= |nom2=l |títol= Shamanism: archaic techniques of ecstasy|url=|llengua=anglès | editorial=Princeton University Press |data=2004 |pàgines=648 |isbn=978-0691119427}} |
||
{{ |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Escatologia]] |
[[Categoria:Escatologia]] |
||
[[Categoria:Mort]] |
[[Categoria:Mort]] |
||
Revisió del 07:01, 9 set 2020
Un psicopomp (del grec antic ψυχοπομπóς / psikhopompós, que significa literalment 'guia de les ànimes') és el guia (conductor o barquer) de les ànimes dels morts.[1]
Moltes religions i creences tenen esperits, deïtats, dimonis o àngels que tenen la tasca d'escortar les ànimes dels que han mort recentment a l'altre món. Sovint, s'associen amb animals com cavalls, foques, corbs, gossos, mussols, pardals, o dofins. En alguns pobles de Sibèria, un cavall mort pel xaman també serveix com un psicopomp.
En algunes cultures, la tasca de psicopomp és també una de les funcions dels xamans.[2]
Referències
- ↑ "ψυχοπομπός - Henry George Liddell, Robert Scott A Greek-English Lexicon". Perseus.tufts.edu.
- ↑ Eliade, p. 215-252.
Bibliografia
- Eliade, Mircea. Shamanism: archaic techniques of ecstasy (en anglès). Princeton University Press, 2004, p. 648. ISBN 978-0691119427.