Cosmogonia

La cosmogonia (del grec antic κοσμος, món i γέγονα, néixer) és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic. Així, una cosmogonia es una història de com es va formar l'univers.

La cosmogonia també designa una branca precisa de l'astrofísica que estudia la creació dels cossos celestes.

Teories

Des de que l'home és home ha intentat donar respostes a la creació del món i de l'Univers.

En l'antiguitat, els mites oferien un tipus de respostes similar al que avui en dia ens proporcionen les teories científiques, ja que mentre aquestes expliquen els fets mitjançant la relació entre conceptes científics, les cultures arcaiques els explicaven mitjançant relats de les relacions dels déus dintre seu, relats que coneixem amb el nom de mites.

En oferir una visió integradora del món, al facilitar el trànsit de l'estranyesa a la comprensió, els mites - i els ritus que solien acompanyar-los - permetien la seguretat psicològica dels partícips en la creença col·lectiva, i a la vegada l'elaboració de les senyes d'identitat necessàries per a la vida en comunitat.

En aquests mites, els déus solen representar les forces elementals de la naturalesa, almenys aquelles més fàcilment identificables i de la relació de les quals deriven la multitud de fenòmens naturals que condicionen les nostres vides. La majoria de mites inclouen un procés de creació.

Els mites elaborats per les diferents cultures des de l'antiguitat fins als nostres dies i que intenten explicar l'origen de l'Univers i l'inici del temps, és el que anomenem cosmogonies. Actualment les imatges d'aquestes cosmogonies han estat substituïdes en gran part per les explicacions de la ciència (en especial el Big Bang i la teoria de l'evolució).

Imatges recurrents en diverses cultures

La majoria de mites cosmogònics es poden dividir en dues grans tradicions: la que simula un part a nivell còsmic i la que es tracta de posar ordre en elements dispersos. La primera fa néixer tot el que existeix d'un ou o llavor primordial o bé de l'aigua. La segona parla del caos i de com una força o un ésser diví (en la creació) li posa ordre, separant uns elements dels altres (la llum de les tenebres, el cel de la terra...) Poden donar-se tradicions que barregin les dues visions, ja que la majoria de cosmogonies accepten fases, és a dir, no apareix tot de cop sinó seguint un ordre per tant pot haver-hi un inici i diversos moments d'origen posteriors. En aquestes fases apareixen primer els elements, després la vida i per últim l'ésser humà. Algunes cosmogonies poden incloure una explicació de com acabarà el món o successius orígens (com el mite del Diluvi Universal).