Gausac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ |
+ |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
El poble de Gausac, cap de l'antic municipi homònim, està situat a 994 m d'altitud, a l'esquerra de la Garona i a l'extrem NW de la plana de Vielha, al peu dels vessants de la muntanya de Varicauva. El nucli, que el 1981 tenia 245 h, s'estén al llarg de la carena que domina el petit barranc de Gausac, en una configuració típica de poble de vessant, en pendent. Però la primitiva imatge de poble aïllat s'ha vist greument afectada per la proximitat de Vielha, la urbanització anàrquica de la qual s'ha estés vers el camí de Gausac i ha determinat que els dos nuclis gairabé s'unissin, bo i convertint Gausac en un barri de Vielha. A l'extrem inferior del poble, vora la carretera, hi ha l'església parroquial de [[Sant Martí de Gausac]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] (segle XV), que sobresurt per damunt del desgavell urbanístic.<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=506 | títol=Gausac | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=11 desembre 2016 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> |
El poble de Gausac, cap de l'antic municipi homònim, està situat a 994 m d'altitud, a l'esquerra de la Garona i a l'extrem NW de la plana de Vielha, al peu dels vessants de la muntanya de Varicauva. El nucli, que el 1981 tenia 245 h, s'estén al llarg de la carena que domina el petit barranc de Gausac, en una configuració típica de poble de vessant, en pendent. Però la primitiva imatge de poble aïllat s'ha vist greument afectada per la proximitat de Vielha, la urbanització anàrquica de la qual s'ha estés vers el camí de Gausac i ha determinat que els dos nuclis gairabé s'unissin, bo i convertint Gausac en un barri de Vielha. A l'extrem inferior del poble, vora la carretera, hi ha l'església parroquial de [[Sant Martí de Gausac]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] (segle XV), que sobresurt per damunt del desgavell urbanístic.<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=506 | títol=Gausac | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=11 desembre 2016 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> |
||
El 2019 tenia una població de 537 habitants.<ref>{{ref-web |url=https://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=252430 |consulta=26 agost 2020 |títol=252430 Vielha e Mijaran |editor=[[Idescat]]}}</ref> Va ser municipi independent fins al [[1970]], i el seu terme comprenia el poble de [[Casau]] o la caseria de |
El 2019 tenia una població de 537 habitants.<ref>{{ref-web |url=https://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=252430 |consulta=26 agost 2020 |títol=252430 Vielha e Mijaran |editor=[[Idescat]]}}</ref> Va ser municipi independent fins al [[1970]]<ref>{{ref-web |url=https://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=1&error1=Debe+introducir+un+nombre+de+municipio.&error2=Debe+introducir+al+menos+3+caracteres.&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=Gausach&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%C3%B3n |consulta=10 setembre 2020 |títol=25545 Gausach |obra=Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842 |editor=[[INE]]}}</ref>, i el seu terme comprenia el poble de [[Casau]] o la caseria de Sant Pèr. |
||
{{evolució demogràfica|1990 = 226 |1991 = 232 |1994 = 232 |1995 = 313 |1996 = 453 |2001 = 555 |2003 = 574 |2005 = 566}} |
{{evolució demogràfica|1990 = 226 |1991 = 232 |1994 = 232 |1995 = 313 |1996 = 453 |2001 = 555 |2003 = 574 |2005 = 566}} |
||
Revisió del 19:37, 10 set 2020
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Entitat singular de població i entitat municipal descentralitzada  | |||
| Part de | Vielha e Mijaran | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 1.020 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 506 | |||
Gausac és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.[1][2] És un conjunt que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[3]
El poble de Gausac, cap de l'antic municipi homònim, està situat a 994 m d'altitud, a l'esquerra de la Garona i a l'extrem NW de la plana de Vielha, al peu dels vessants de la muntanya de Varicauva. El nucli, que el 1981 tenia 245 h, s'estén al llarg de la carena que domina el petit barranc de Gausac, en una configuració típica de poble de vessant, en pendent. Però la primitiva imatge de poble aïllat s'ha vist greument afectada per la proximitat de Vielha, la urbanització anàrquica de la qual s'ha estés vers el camí de Gausac i ha determinat que els dos nuclis gairabé s'unissin, bo i convertint Gausac en un barri de Vielha. A l'extrem inferior del poble, vora la carretera, hi ha l'església parroquial de Sant Martí de Gausac, gòtica (segle XV), que sobresurt per damunt del desgavell urbanístic.[3]
El 2019 tenia una població de 537 habitants.[4] Va ser municipi independent fins al 1970[5], i el seu terme comprenia el poble de Casau o la caseria de Sant Pèr.
| 1990 | 1991 | 1994 | 1995 | 1996 | 2001 | 2003 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 226 | 232 | 232 | 313 | 453 | 555 | 574 | 566 |
Referències
- ↑ «Gausac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Entitat Municipal Descentralitzada de Gausac». municat.gencat.cat. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Gausac». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2016].
- ↑ «252430 Vielha e Mijaran». Idescat. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «25545 Gausach». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE. [Consulta: 10 setembre 2020].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gausac |