Magatzem: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Es desfà la revisió 24903861 de 89.111.226.192 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Automatisches Kleinteilelager.jpg|miniatura|Magatzem de mercaderies]] |
[[Fitxer:Automatisches Kleinteilelager.jpg|miniatura|Magatzem de mercaderies]] |
||
{{Polisèmia|botiga d'autoservei}} |
|||
Un '''magatzem''' o '''almagatzem'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=almagatzem|títol=almagatzem|consulta=|llengua=|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> és un lloc o espai físic per dipositar-hi [[Bé econòmic|béns]] i tenir-ne cura. Els magatzems són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes, transitaris, guardamobles, duanes, particulars, etc.<ref>{{GEC|0120912}}</ref> |
Un '''magatzem''' o '''almagatzem'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=almagatzem|títol=almagatzem|consulta=|llengua=|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> és un lloc o espai físic per dipositar-hi [[Bé econòmic|béns]] i tenir-ne cura. Els magatzems són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes, transitaris, guardamobles, duanes, particulars, etc.<ref>{{GEC|0120912}}</ref> |
||
Revisió del 14:34, 11 set 2020
Un magatzem o almagatzem[1] és un lloc o espai físic per dipositar-hi béns i tenir-ne cura. Els magatzems són usats per fabricants, importadors, exportadors, comerciants, transportistes, transitaris, guardamobles, duanes, particulars, etc.[2]
En un magatzem es dipositen les primeres matèries, productes semiacabats o acabats, a l'espera de transferir-los a la següent baula de la cadena de subministrament o al rebuig. Es poden també trobar embalatges, peces de recanvi, peces de manteniment... segons decisions de l'empresa. Serveix com a centre regulador del flux de mercaderies entre la disponibilitat i la necessitat de fabricants, comerciants i consumidors.
Generalment són construccions grans i planes en les zones industrials, equipats amb molls de càrrega per carregar i descarregar camions, o algunes vegades són carregats directament de vies de tren, aeroports o ports marítims, així com amb material d'emmagatzematge, adaptat al producte i la seva rotació d'inventari, com prestatgeries, ponts grua, plataformes rotatòries, etc.
Material de manutenció
Sovint disposen de carretons elevadors frontals, apiladors o portapalets per operar les mercaderies dipositades en palets estandarditzats. Segons el tipus de mercaderia emmagatzemada es pot trobar màquines més específiques com a un pont grua o una grua.
Hi ha magatzems completament automatitzats, amb poc personal al seu interior. L'empresa fa l'estudi de costos entre emmagatzematge manual amb personal i el emmagatzematge amb maquinari, decidint en quina proporció li és més convenient cada tipus d'operació i tenint en compte les condicions de seguretat, de climatologia, de les hores d'operació, de si el producte a tenir cura té límits de vida útil, etc. En els magatzems totalment o parcialment automatitzats la manipulació de mercaderia es realitza amb màquines controlades per ordinadors amb el programari apropiat.
Aquest tipus de magatzems automatitzats, es poden utilitzar per a mercaderies de temperatura controlada en els quals la disponibilitat d'espai és menor a causa de l'alt cost que la refrigeració suposa per a l'empresa. També s'empren per a aquelles matèries o mercaderies que per la seva perillositat en la manipulació, o la seva elevada rotació de l'inventari rendibilitzen l'elevat cost que suposa la posada en marxa d'aquest tipus d'instal·lacions.
Els processos comuns d'un magatzem són la recepció, la col·locació a prestatgeria de paletització, la preparació de l'entrega, la tria (en anglès, picking), l'expedició (en anglès dispatching) i la gestió de l'estoc (inventaris.) Per la gestió d'un magatzem és necessari un sistema de gestió de magatzem. A les Normes ISO 9000 de Qualitat hi ha normativa per aquestos sistemes.
Evolució
La reducció dels temps entre l'oferta i la demanda o la comanda i l'entrega de productes ha originat un canvi en l'operació dels magatzems tradicionals.[3] S'ha elaborat una tècnica amb introducció gradual coneguda com a sistema JIT (de l'anglès Just In Time), que és un conjunt de tècniques dissenyades a millorar l'eficiència en operacions d'un negoci que redueix el temps d'emmagatzematge de primeres, productes semielaborats i productes acabats. Un exemple és l'entrega física de productes acabats, degudament empaquetats i identificats al mitjà de transport (normalment camions) directament des de la darrera etapa de la cadena de producció.
Malgrat això i de l'assessorament de consultores especialitzades, la distància física entre el fabricant i el consumidor ha crescut considerablement i cal un emmagatzematge per país o per regió en una cadena de subministrament per a una gamma particular de productes. Aquestes operacions habitualment es subcontracten a empreses especialitzades en logística.
L'objectiu primordial de les empreses que introdueixen un sistema de magatzems automatitzats en la seva cadena de subministrament és la reducció de costos en espais i temps. Per a això s'utilitzen tècniques d'enginyeria i operacions enfocades sobre aspectes vitals com la gestió de la informació i la comunicació (comandes, albarans, estocs, rotacions d'inventari), localització del o dels magatzems, distribució tant interna com externa de l'espai en aquests, elecció del tipus d'estructura d'emmagatzematge adequada, gestió eficaç dels recorreguts i manipulacions dins del magatzem, optimització de l'espai de càrrega en els diferents mitjans de transport, creació de rutes de transport per reduir desplaçaments o maximitzar la càrrega transportada i disseny de sistemes de gestió i administració àgils.
Referències
- ↑ «almagatzem». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Magatzem». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ James, Harrington. Mejoramiento de los procesos de la empresa (en castellà). 1a. Bogotá, Colombia: Editorial McGraw-Hill Interamericana, 1993, p. 90, 148. ISBN 958-600-168-7.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magatzem |