Crédito Gerundense: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
enllaç |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula d'organització}} |
{{infotaula d'organització}} |
||
'''Crédito Gerundense''' va ser una entitat financera activa entre [[1881]] i [[1896]]. Els seus principals impulsors van ser [[Pelagi de Camps i de Matas]], conegut com a [[Marquès de Camps]], [[Joan Monsalvatje]] (president de la [[Diputació de Girona]] entre 1888 i 1890), [[Antoni Mataró]] (president de la Diputació entre 1878 i 1880 i [[governador civil]] de 1890 a 1892) i el banquer [[Carles Martínez Dalmau]]. La seu central de l'entitat era a la [[plaça del Vi]] de [[Girona]] i fins i tot va arribar a obrir una delegació sucursal a Barcelona. El seu màxim capital va arribar als 20 milions de pessetes.<ref>{{ref-notícia|cognom=F.G.|nom=L.|títol=Els antecedents de Caja de Ahorros, Banco de Gerona i Crédito Gerundense|publicació=Diari de Girona |url=http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2010/06/06/antecedents-caja-ahorros-banco-gerona-credito-gerundense/410957.html|consulta=16 maig 2015 |data=6 de juny de 2010}}</ref> |
'''Crédito Gerundense''' va ser una entitat financera activa entre [[1881]] i [[1896]]. Els seus principals impulsors van ser [[Pelagi de Camps i de Matas]], conegut com a [[Marquès de Camps]], [[Joan Monsalvatje]] (president de la [[Diputació de Girona]] entre 1888 i 1890), [[Antoni Mataró]] (president de la Diputació entre 1878 i 1880 i [[governador civil]] de 1890 a 1892) i el banquer [[Carles Martínez Dalmau]]. La seu central de l'entitat era a la [[Plaça del Vi (Girona)|plaça del Vi]] de [[Girona]] i fins i tot va arribar a obrir una delegació sucursal a Barcelona. El seu màxim capital va arribar als 20 milions de pessetes.<ref>{{ref-notícia|cognom=F.G.|nom=L.|títol=Els antecedents de Caja de Ahorros, Banco de Gerona i Crédito Gerundense|publicació=Diari de Girona |url=http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2010/06/06/antecedents-caja-ahorros-banco-gerona-credito-gerundense/410957.html|consulta=16 maig 2015 |data=6 de juny de 2010}}</ref> |
||
Va participar en la col·locació d'accions de diverses iniciatives empresarials com la [[Compañía de Ferrocarriles del Norte]], [[Compañía de Tabacos de Filipinas]], entre d'altres. També va fer negoci amb obligacions estatals, com els bons del tresor de l'illa de Cuba.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Castells|nom=Narcís|article=canvistes i banquers|publicació=Quaderns del Diari de Girona|url=http://www.bibgirona.cat/pandora/viewer.vm?id=0000365399&page=1&lang=ca|data=|pàgines=}}</ref> |
Va participar en la col·locació d'accions de diverses iniciatives empresarials com la [[Compañía de Ferrocarriles del Norte]], [[Compañía de Tabacos de Filipinas]], entre d'altres. També va fer negoci amb obligacions estatals, com els bons del tresor de l'illa de Cuba.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Castells|nom=Narcís|article=canvistes i banquers|publicació=Quaderns del Diari de Girona|url=http://www.bibgirona.cat/pandora/viewer.vm?id=0000365399&page=1&lang=ca|data=|pàgines=}}</ref> |
||
Revisió del 09:01, 17 set 2020
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | entitat financera  |
| Història | |
| Creació | 1881 |
| Data de dissolució o abolició | 1896 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Crédito Gerundense va ser una entitat financera activa entre 1881 i 1896. Els seus principals impulsors van ser Pelagi de Camps i de Matas, conegut com a Marquès de Camps, Joan Monsalvatje (president de la Diputació de Girona entre 1888 i 1890), Antoni Mataró (president de la Diputació entre 1878 i 1880 i governador civil de 1890 a 1892) i el banquer Carles Martínez Dalmau. La seu central de l'entitat era a la plaça del Vi de Girona i fins i tot va arribar a obrir una delegació sucursal a Barcelona. El seu màxim capital va arribar als 20 milions de pessetes.[1] Va participar en la col·locació d'accions de diverses iniciatives empresarials com la Compañía de Ferrocarriles del Norte, Compañía de Tabacos de Filipinas, entre d'altres. També va fer negoci amb obligacions estatals, com els bons del tresor de l'illa de Cuba.[2]
Referències
- ↑ F.G., L. «Els antecedents de Caja de Ahorros, Banco de Gerona i Crédito Gerundense». Diari de Girona, 06-06-2010 [Consulta: 16 maig 2015].
- ↑ Castells, Narcís «canvistes i banquers». Quaderns del Diari de Girona.