Francès antic: diferència entre les revisions
m Plantilles i correccions de format |
m Plantilles |
||
Línia 294: | Línia 294: | ||
La descomposició del sistema és probablement deguda a la forma fonètica de les desinències que es presten a la confusió (la -s indicava el cas subjecte singular i el cas de règim plural), al seu caràcter incomplet (des del francès antic, els femenins en -i provinents de la primera declinació llatina, oposen simplement singular i plural) ainsi qu'à l'amuïssement progressif donis consonnes finals en français (li -s final ne es prononce aujourd'hui plus). |
La descomposició del sistema és probablement deguda a la forma fonètica de les desinències que es presten a la confusió (la -s indicava el cas subjecte singular i el cas de règim plural), al seu caràcter incomplet (des del francès antic, els femenins en -i provinents de la primera declinació llatina, oposen simplement singular i plural) ainsi qu'à l'amuïssement progressif donis consonnes finals en français (li -s final ne es prononce aujourd'hui plus). |
||
No obstant això, aquesta descomposició no va ser uniforme: en un llarg moviment d'oest a est, aquest sistema va ser abolit primer en els dialectes de l'oest, després al centre amb la regió parisenca per mantenir-se viu en els dialectes de l'est fins al segle |
No obstant això, aquesta descomposició no va ser uniforme: en un llarg moviment d'oest a est, aquest sistema va ser abolit primer en els dialectes de l'oest, després al centre amb la regió parisenca per mantenir-se viu en els dialectes de l'est fins al {{segle|XV}}. El lèxic francès actual heretat del francès antic prové generalment del cas de règim, el més freqüent en el discurs. No obstant això, en alguns casos, és el cas subjecte el que s'ha conservat (es tracta sobretot de noms de persones, a causa del seu ús freqüent en cas subjecte com a apel·latius): tal és el cas de fils, sœur, prêtre, ancêtre, i de nombrosos pronoms. Les dues formes han sobreviscut alhora donant lloc a doblets, de vegades diferenciats semànticament com en gars / garçon, copain / compagnon, sire / seigneur, pâtre / pasteur, nonne / nonnain, pute / putain. |
||
==== Article ==== |
==== Article ==== |
Revisió del 13:50, 19 set 2020
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Tipus | llengua, llengua històrica i llengua extinta |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques llengües d'oïl | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-2 | fro |
ISO 639-3 | fro |
Glottolog | oldf1239 |
IETF | fro |
El concepte de francès antic o francès medieval inclou el conjunt de tota la família de llengües romàniques del grup d'oïl parlades aproximadament en la meitat nord del territori francès actual des del segle viii fins al segle xiv aproximadament.[1]
Orígens i descendència
Prové del romanç o galoromanç, un dialecte del llatí vulgar present en la majoria dels països que formaven part de l'Imperi Romà. És seguit històricament pel francès mitjà. Aquestes distincions temporals de l'edat de la llengua han estat definides de forma relativament arbitrària i recent pels lingüistes. Des del punt de vista dels locutors, l'evolució va ser escassa a causa que el llatí ha evolucionat cap al francès de forma contínua i progressiva sense que es percebi un tall entre diferents estats de l'evolució encara que l'alteració en la pronunciació pogués ser el fet de l'aportació dels no romans, en aquest cas cèltics i germànics.[2]
El francès antic és l'avantpassat del francès parlat avui dia. no obstant això, l'aparició d'una llengua única al territori francès és molt tardana i és el resultat de la unió de diverses llengües d'oïl antigues que han format la llengua actual.
Per exemple, s'estima que a la vigília de la Revolució Francesa, les tres quartes parts de la població francesa parlaven una llengua diferent del francès.[3]
Importància del francès en la història lingüística
Llengua de cultura i de literatura, està ben testimoniat i es pot constituir la seva història amb una gran precisió (tant lèxica, morfològica, fonètica i sintàctica). La sèrie d'evolucions fonètiques que han conduït d'aquesta llengua a la seva varietat moderna són conegudes amb suficient detall per una cadena fonètica del llatí al francès prevista segle per segle. L'estudi del francès i de la seva història no pot obviar el francès antic. De la resta, aquesta assignatura, així com el seu aspecte fonètic històric, és obligatòria per als estudiants de lletres actuals, agregada a les lletres clàssiques i a la gramàtica, examen que cal passar a França per a poder ensenyar la llengua i la literatura franceses.[3]
Variacions dialectals i llengua literària
El francès antic millor dit, el romanç que es parla a França durant tota l'Edat Mitjana, és "una branca" del llatí, i és una llengua de la qual en neixen moltes altres, per exemple l'italià modern o el català modern. Per això, existeixen nombroses paraules semblants: per exemple, el verb estimar és amare, tant en llatí com en italià, canvia a amar en català i a aimer en francès actual.[2]
La variació de l'ortografia segons les regions fa que si es comparen dos texts de diferents regions, per exemple de l'extrem oest i de l'extrem est de França, existiria una gran diferència d'ortografia així com de pronunciació. Al llarg del temps, el francès antic ha evolucionat fins a convertir-se en el francès modern. Al no haver-hi una llengua literària definida, s'escrivia tal com sonava.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Francès antic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Gramatica de la lengua vulgar de Espana. -Lovaina, Barthol. Gravio 1559. Barthol. Gravio, 1559.
- ↑ 3,0 3,1 «Open Yale Courses». Oyc.yale.edu, 17-09-2007. [Consulta: 30 març 2015].
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francès antic |
Prova Wikipedia en francès antic a Wikimedia Incubator. |
- Anglade, Joseph. Grammaire elementaire de l'ancien français (en francès). 5ª. Librairie Armand Colin [Consulta: 9 octubre 2011].
- Eugene Buckley: "Phonetics and phonology in gallo-romance palatalisation", in Transactions of the Philological Society, Volume 107:1 (2009) pp. 31–65.
- Guiraud, Pierre. L'ancien français (en francès). 5ª [Consulta: 9 octubre 2011].
- Holzbacher, Ana María. Manual de iniciación al francés antiguo (en francès). Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, 1989. ISBN 84-7477-310-5 [Consulta: 9 octubre 2011].
- Raynaud de Lage, Guy. Introduction à l'ancien français (en francès). 9ª [Consulta: 9 octubre 2011].
- Revol, Thierry. Introduction à l'ancien français (en (francés)). Paris: Armand Colin, 2005. ISBN 2-200-34101-6.