Partit Republicà Radical Socialista: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Tanmateix, patí un gran nombre d'escissions, com la del Partit Socialrevolucionari de Balbontín el 1931, o l'[[Esquerra Radical Socialista]] de [[Joan Miquel Botella i Asensi]] el 1932, i finalment es produí la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933, de manera que a les eleccions d'aquell any es quedaren amb 5 diputats. Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la coalició de republicans i socialistes, Gordón de Ordás procurà l'entesa amb el [[Partit Republicà Radical]] d'[[Alejandro Lerroux]] per trencar amb el [[PSOE]]. Finalment, el 1934 es fusionaria amb l'[[ORGA]] i [[Acción Republicana]] per a fundar [[Izquierda Republicana]]. |
Tanmateix, patí un gran nombre d'escissions, com la del Partit Socialrevolucionari de Balbontín el 1931, o l'[[Esquerra Radical Socialista]] de [[Joan Miquel Botella i Asensi]] el 1932, i finalment es produí la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933, de manera que a les eleccions d'aquell any es quedaren amb 5 diputats. Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la coalició de republicans i socialistes, Gordón de Ordás procurà l'entesa amb el [[Partit Republicà Radical]] d'[[Alejandro Lerroux]] per trencar amb el [[PSOE]]. Finalment, el 1934 es fusionaria amb l'[[ORGA]] i [[Acción Republicana]] per a fundar [[Izquierda Republicana]]. |
||
El grup del partit català, molt fidel a Marcel·lí Domingo, tingué una força especial a [[Tortosa]] i pel gener del 1934 tenia uns 16 000 afiliats. Els seus principals dirigents eren [[Ramon Nogués i |
El grup del partit català, molt fidel a Marcel·lí Domingo, tingué una força especial a [[Tortosa]] i pel gener del 1934 tenia uns 16 000 afiliats. Els seus principals dirigents eren [[Ramon Nogués i Biset]], [[Manuel Abós]] i [[Carles Ponsa]]. Quan l'abril del 1934 es va crear [[Izquierda Republicana]], formà el [[Partit Republicà d'Esquerra]]. D'altra banda, a les [[Illes Balears]], els radicals socialistes s'integraren dins l'[[Esquerra Republicana Balear]]. |
||
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya]] |
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya]] |
||
Revisió del 00:56, 18 ago 2008
Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) fou un partit polític creat a Madrid el 1929 per Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Álvaro de Albornoz i Félix Gordón Ordás, com a escisió del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux. Va créixer molt ràpidament gràcies al seu radicalisme verbal en materia econòmica i social, ja que defensaven un estat laic, eren força anticlericals i volien reformes a l'agricultura i a l'exèrcit. En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats, Marcel·lí Domingo fou nomenat ministre d'educació i Álvaro de Albornoz de justícia.
Tanmateix, patí un gran nombre d'escissions, com la del Partit Socialrevolucionari de Balbontín el 1931, o l'Esquerra Radical Socialista de Joan Miquel Botella i Asensi el 1932, i finalment es produí la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933, de manera que a les eleccions d'aquell any es quedaren amb 5 diputats. Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la coalició de republicans i socialistes, Gordón de Ordás procurà l'entesa amb el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux per trencar amb el PSOE. Finalment, el 1934 es fusionaria amb l'ORGA i Acción Republicana per a fundar Izquierda Republicana.
El grup del partit català, molt fidel a Marcel·lí Domingo, tingué una força especial a Tortosa i pel gener del 1934 tenia uns 16 000 afiliats. Els seus principals dirigents eren Ramon Nogués i Biset, Manuel Abós i Carles Ponsa. Quan l'abril del 1934 es va crear Izquierda Republicana, formà el Partit Republicà d'Esquerra. D'altra banda, a les Illes Balears, els radicals socialistes s'integraren dins l'Esquerra Republicana Balear.