Vés al contingut

El Trencanous: diferència entre les revisions

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Volant entre el món de les fades arriben al Regne dels Caramels, on els rep la reina fada de Sucre, el seu rei o cavaller i moltes llaminadures, que ballen successivament per a presentar-se i festejar-los. Una nova escena mostra la Clara adormida sota l'arbre amb la seva joguina a la mà, tot havia estat un somni. Almenys la seva joguina està arreglada. A l'escena final la Clara visita el padrí a la seva botiga de joguines, per agrair-li que l'hagi reparada, i coneix el fill del seu misteriós padrí... que és idèntic a la forma humana del soldadet del somni. Hi ha coreografies diferents que acaben la història quan la Clara desperta o amb la parella marxant en trineu, sense que ella desperti. La història completa, com passa amb el conte, té moltes versions, a les quals hi apareixen o no diversos personatges, danses i músiques. [[George Balanchine]] en va fer el [[1954]] una coreografia simplificada perquè pugui ser ballada per nens i nenes.
 
== Instrumentació ==
<div align="center">
{{Columnes|100%}}
== Història ==
[[Fitxer:Dance Of The Sugar Plum Fairy.oga|miniatura|Dansa de la fada de sucre]]
=== Història de la composició ===
Txaikovski estava menys satisfet amb el ''Trencanous'' que amb ''La Bella Dorment del Bosc'', el seu ballet anterior. Encara que va acceptar l'encàrrec d'[[Ivan Vsevolojskoi]], no tenia un interès particular en compondre-ho tot i que li va escriure a un amic durant la composició del ballet: «Diàriament em torno cada vegada més afinat a la meva tasca».
 
Es diu que durant la composició de la música del ballet Txaikovski va discutir amb un amic, qui va apostar que el compositor no podria escriure una melodia basada en les notes de l'octava en seqüència. Txaikovski li va preguntar si importava que les notes fossin ascendents o descendents, al que li va respondre que no. Això va donar lloc al ''Grand adagio'' del ''[[Grand pas de deux]]'', en el segon acte, el qual se sol ballar després del ''Vals de les flors''.
 
=== Història de la representació ===
==== Estrena a Sant Petersburg ====
El ballet es va estrenar juntament amb l'òpera final de Txaikovski, [[Iolanta (Txaikovski)|Iolanta]], el 18 de desembre de 1892 al Teatre Mariïnski a Sant Petersburg, Rússia. S'ha debatut qui va dirigir la coreografia específicament per a la primera representació. Encara que amb freqüència se li ha atribuït a [[Lev Ivànov]], actualment es creu que va ser [[Màrius Petipà]]. El ballet va ser dirigit per Riccardo Drigo, amb Antonietta dell'Era com la Fada de Sucre, Pável Gerdt com el Príncep Koklyush, Stanislava Belínskaya com a Clara, Serguei Legat com el Príncep Trencanous i Timofey Stukolkin com a Drosselmeyer.
 
==== En altres països ====
Una versió abreujada del ballet es va estrenar fora de Rússia el 1927, al Teatre Reial de l'Òpera de Budapest, aquesta vegada amb Ede Brada com coreògraf. La primera representació completa del ballet fora de Rússia es va realitzar a Anglaterra a 1934,2 posada en escena per Nicholas Sergeyev segons la coreografia original de Petipà. Una versió abreujada del ballet, posada en escena pel Ballet Rus de Montecarlo i amb Alexandra Fiódorova (que no s'ha de confondre amb la professora universitària amb el mateix nom) com a coreògrafa, es va presentar a Nova York el 1940, de nou segons la versió de Petipà. la primera representació completa als Estats Units va ser el 1944, representada pel Ballet de Sant Francesc, posada en escena pel seu director artístic William Christensen. El Ballet de la Ciutat de Nova York va estrenar el muntatge teatral d'El trencanous a càrrec de George Balanchine en 1954. Com a conseqüència, la tradició de ballar El trencanous en la seva totalitat durant el Nadal es va difondre en tots els Estats Units.
 
== Els Personatges ==
'''PRIMER ACTE'''
* President
* Príncep Orgeat [Koklyush]
 
== Argument ==
El conte s'ha publicat en moltes versions, algunes plenes de color per als nens. L'argument se centra en una nena alemanya anomenada Clara Stahlbaum o Clara Silverhaus. En algunes representacions de El trencanous Clara es diu Marie o Maria. (En el conte original de Hoffmann la nena es diu justament Marie-o María-, mentre que Clara-o Klärchen-és el nom d'una de les seves nines).
[[Fitxer:Nutcracker design.jpg|miniatura|El dibuix original de Konstantin Ivanov per a l'escenari de ''El Trencanous'', primer acte (1892)]]
 
=== Primer acte ===
L'obra comença amb una obertura «en miniatura», la qual també comença la Suite. La música crea l'ambient conte de fades mitjançant els registres alts de l'orquestra. El teló s'obre i mostra la casa dels Stahlbaum, en la qual es prepara la festa de la vigília de Nadal. Clara, el seu germanet Fritz i els seus pares estan celebrant la nit amb amics i família, quan entra el padrí misteriós, Herr Drosselmeyer. Es treu de pressa un sac de regals per a tots els nens. Tots estan feliços, excepte Clara, qui no ha rebut un regal encara. Herr Drosselmeyer presenta llavors tres nines de grandària natural, cadascuna ballant entorn de si. Quan estan completes les danses, Clara s'apropa a Herr Drosselmeyer demanant un regal. Sembla que a ell li falten més regals, i Clara corre a la seva mare tenint una arrencada de llàgrimes. Drosselmeyer presenta després una joguina de trencanous, en la forma tradicional d'un soldat amb uniforme de formació. Clara està encantada, però el seu germà sent enveja i fallida el trencanous. La festa acaba i la família Stahlbaum se'n va a dormir. Mentre tots estan dormint Herr Drosselmeyer arregla el Trencanous. Després Clara es desperta i veu que la seva finestra és oberta. Quan el rellotge toca la mitjanit, Clara sent el so de ratolins. Es desperta i tracta d'escapolir-se, però els ratolins la detenen. Potser Clara estigui somiant encara: L'arbre de Nadal de sobte es torna enorme, omplint la sala. El trencanous pren vida, ell i els seus soldats s'aixequen per defensar a Clara, i el Rei dels ratolins encapçala als seus ratolins en batalla. Aquí Txaikovski segueix el clima «de miniatura» de l'obertura, posant la majoria de la música de batalla en els registres alts de l'orquestra. Succeeix un conflicte, i quan Clara ajuda al Trencanous sostenint la cua del rei dels ratolins i tirant-li una sabata, aquest aprofita l'oportunitat i apunyala al rei, que mor. Els ratolins es retiren portant-se al seu líder. Després, el Trencanous es transforma en un príncep. (En el conte original de Hoffmann i en les versions del Ballet Reial de 1985 i 2001, el príncep és el nebot de Drosselmeyer, a qui el rei dels ratolins havia convertit en un Trencanous, i tots els esdeveniments després de la festa de Nadal s'han arreglat per Drosselmeyer per eliminar l'encanteri). Clara i el príncep viatgen a un món on flocs de neu ballarins els saluden i on fades i reines ballen per donar-los la benvinguda a Clara i al príncep al seu món. La música expressa les imatges meravelloses presentant un cor de nens sense paraules. El teló cau i acaba el primer acte.
 
=== Segon acte ===
[[Fitxer:Nutcracker set designs.jpg|miniatura|El dibuix original de Konstantin Ivanov per a l'escenari de ''El Trencanous'', segon acte (1892).]]
Clara, el Trencanous i Drosselmeyer arriben al Regne dels Dolços on els rep la fada de Sucre, el seu Cavaller i la resta dels dolços. Se succeeixen una dansa espanyola, identificada de vegades amb la xocolata, una xinesa, de vegades amb el te, una àrab, cafè, i una russa, de vegades cridada Bastons de Caramel (la dansa russa és el Trepak), Mamà Gingebre i els seus putxinel·lis (de vegades Bombons, o Pallassos de la cort en la representació de Mijaíl Baryshnikov), les Flautes de llengüeta (de vegades Pastores de Marzipan o Mirlitons), la Fada de Sucre, i el Vals de les Flors. Però les danses al Regne dels Dolços no sempre segueixen el mateix ordre.
Després de les celebracions, Clara es desperta sota l'arbre nadalenc amb el seu trencanous de fusta, alegre per la seva meravellosa aventura, i cau el teló. No obstant això, en la versió de Balanchine, mai es veu a Clara despertant, sinó que després de totes les danses en el Regne dels Dolços, ella i el Príncep Trencanous llisquen en un trineu tirat per rens i finalitza l'obra. El somni ha estat real, com en el conte original de Hoffmann. La versió del Ballet Real també el representa d'aquesta manera. Finalment, el nebot de Drosselmeyer, que havia estat transformat en trencanous, reapareix sota forma humana a la botiga de joguines del seu oncle.
 
== Nova coreografia ==
=== Willam Christensen ===
La primera representació completa als EUA no es va fer fins a 1944, pel Ballet de Sant Francisco i posat en escena per Willam Christensen. La companyia va ser la primera als EUA que va fer el ballet una tradició anual, i durant deu anys, va ser l'única als EUA que representava el ballet complet. La companyia el representa en l'actualitat. L'èxit de la versió de Christensen va assenyalar el primer pas per a convertir ''El trencanous'' en una tradició nadalenca a tot el món a finals dels anys 60.
 
=== George Balanchine ===
El 1954, George Balanchine va seguir els passos de Christensen per estrenar la seva versió del Ballet de la Ciutat de Nova York famosa actualment. Des de llavors que es representa El trencanous de Balanchine a Nova York cada any. S'ha representat dues vegades en viu per televisió, encara que es va rebre molt malament la seva primera edició televisada, al programa Seven Lively Arts ('Set Arts Alegres') i protagonitzada per Macaulay Culkin en el seu únic personatge de ballet en pantalla. En la versió de Balanchine, els personatges de Clara (aquí cridada Marie) i el Trencanous es ballen per nens, per tant la seva coreografia és menys difícil que la que es balla per adults.
 
=== Mijaíl Barýshnikov ===
No obstant això, la popularitat de la versió de Balanchine es va veure seriosament desafiada per la molt aclamada de l'American Ballet Theatre, coreografiada i protagonitzada per Mijaíl Baryshnikov, que es va estrenar el 1976 al Centre Kennedy. El 1977 la CBS la va televisar per primera vegada (amb interrupcions comercials limitades). aquesta versió té una nova coreografia i és un clàssic nadalenc de televisió actual.
 
Diversos anys després, Alessandra Ferri va ballar el personatge de Clara en un renaixement de la representació de Barýshnikov.
 
== La música ==
La música del ballet de Txaikovski és una de les seves partitures més populars. La música pertany al període romàntic i conté algunes de les seves melodies més memorables, diverses de les quals s'escolten amb freqüència a la televisió i el cinema, especialment durant el Nadal. La Trepak o dansa russa és una de les peces més reconegudes del ballet juntament amb els famosos Vals de les Flors i Marxa, a més de la Dansa de la Fada de Sucre.
 
2.436.776

modificacions