A: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot posa la plantilla autoritat
a
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula grafema}}
{{Infotaula grafema}}
a
La '''A''' és la primera [[lletra]] de l'alfabet llatí bàsic, i dels [[Alfabet llatí|alfabets]] derivats del mateix. En l'alfabet fonètic internacional representa la [[vocal oberta anterior no arrodonida]] /a/. En l'ortografia de nombroses llengües d'escriptura llatina té aquest mateix valor.<ref>''[[Ortografia del castellà|Ortografia de la llengua espanyola]]''</ref> En català el seu nom és del gènere femení i el seu plural és '''as'''.


== Història ==
== a ==
<center class="">
<center class="">
{| style="text-align:center;"
{| style="text-align:center;"
!a
![[Jeroglífic|Jeroglífic egipci]] (Fonograma d'A)<br>
!a
<br>
!a
<ref>Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary[http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Brockhaus_and_Efron_Encyclopedic_Dictionary_b46_704-0.jpg]</ref>
!a
![[Hieràtic|Escriptura hieràtica]] Fonograma d'A<br>
!a
<br>
!a
<ref>Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary</ref>
!a
![[Protosemític]] (cap d'[[ur (bòvid)|ur]])<br>
<br>
![[Alfabet fenici|Fenici]] [[ʾalp|Alep]]<br>
<br>
![[Alfabet grec|Grec]] [[Alfa]]<br>
<br>
![[Etruscs|Etrusc]] A<br>
<br>
![[Alfabet llatí|Llatí]] A<br>
<br>
|-
|-
| a
| <hiero />
|a
|[[Fitxer:HER_ALIF.jpg|51x51px]]
|a
|[[Fitxer:Proto-semiticA-01.png|64x64px]]
|a
|[[Fitxer:PhoenicianA-01.svg|65x65px]]
|a
|[[Fitxer:Alpha_uc_lc.svg|64x64px]]
|a
|[[Fitxer:EtruscanA-01.png]]
|a
|[[Fitxer:RomanA-01.svg|44x44px]]
|}
|}
</center>a
</center>La lletra A prové de la lletra [[Alfabet grec|grega]] [[alfa]] (Α α), que al seu torn prové de "[[ʾalp|alep]]" (Ф), la primera lletra de l'alfabet fenici. Alep podria provenir del [[pictograma]] del cap d'un bou en l'escriptura protosinaítica. Els [[Fenícia|fenicis]], precisament, van nomenar a aquesta lletra 'Aleph', que significa "[[bou]]" en fenici, per la seva semblança al capdavant d'un bou.<ref name="Coll">«A». </ref> La forma d'aquest pictograma procedeix de l'antiga escriptura [[hieràtic]]a egípcia, que representava el cap del [[Apis (déu)|déu Apis]] (un bou amb banyes), i que es mostra en la figura.
* a
** a


== a ==
En l'idioma fenici i altres [[llengües semítiques]], alep representava una [[Oclusiva glotal sorda|oclusiva glotal.]] Quan els antics grecs van adoptar l'alfabet fenici, al no usar aquest so, van crear una adaptació d'aquest signe per representar la vocal /a/, i li van donar el nom similar de "alfa". En les inscripcions gregues primerenques després de l'edat fosca, que daten del segle VIII a. de C., la forma d'aquesta lletra s'assembla a la seva predecessora alep: Amb forma d'una "a" majúscula que descansa sobre el seu costat esquerre. Però en l'alfabet grec de temps posteriors generalment sembla una "a" moderna, encara que encara es distingeixen moltes varietats locals que es diferencien per l'escurçament d'una cama o el canvi d'angle de la barra que travessa el centre.
a

Els [[etruscs]] van portar l'alfabet grec a la seva civilització en la [[Península Itàlica|península itàlica]] i no van canviar aquesta lletra. Després els romans van adoptar l'alfabet etrusc per escriure el llatí, i la lletra resultant va ser preservada en l'alfabet [[llatí]].

=== Variants tipogràfiques ===
[[Fitxer:A_minusculetypes.svg|miniatura|Tipus d'escriptura de la "a de caixa baixa" o "a minúscula":1.<br>
<br>
La primera amb un cap unit a un asta vertical que es perllonga cap amunt en un braç que forma un contrapunxó obert.2.<br>
<br>
La segona formada simplement per un anell unit a un asta vertical per la part dreta.]]
Durant l'era romana eren variades les formes d'escriure la lletra "a"; l'estil que va prevaler va ser el monumental o lapidari, usat per a textos inscrits en pedra o altres mitjans "permanents". Per als mitjans peribles usats diàriament per utilitat, s'usava un estil que es va passar a cridar cursiva, el qual va sobreviure fins als nostres dies, existint avui la lletra majúscula cursiva, minúscula ''cursiva'' i minúscula semicursiva. També va haver-hi variants intermèdies entre l'estil cursiu i el monumental, en les quals s'inclou la primerenca cal·ligrafia semi-[[uncial]], la uncial i la posterior semi-uncial.<ref name="Americana">«A». </ref>

En finalitzar l'Imperi Romà (segle V), van aparèixer moltes variants de la cursiva minúscula en l'est d'Europa. Entre aquestes es trobava la semicursiva minúscula d'Itàlia, l'escriptura merovíngia a [[França]], l'escriptura visigòtica a Espanya i la insular o semicursiva hiberno-saxona de [[Gran Bretanya]]. Al segle IX, l'escriptura carolíngia, molt similar a la d'ara, va ser la predilecta en la producció de llibres, abans de l'arribada de la impremta.<ref name="Americana">«A». </ref>

En la Itàlia del segle XV van néixer dues variants tipogràfiques conegudes avui dia. Ambdues, la "[[Cursiva|itàlica]]" i la "romana" van ser derivades de l'escriptura carolíngia. La forma itàlica de la "a" minúscula, usada en l'escriptura manual, consisteix en un anell o cercle pegat a un asta vertical per la dreta: "ɑ", cridada "alfa llatina". Mentre que la majoria dels escrits "impresos" o no manuals usen l'estil romà, que consisteix en un petit bucle unit a un asta que es perllonga en un braç arquejat: "a" en tots dos estils l'A majúscula es manté inalterable: "A".<ref name="Americana">«A». </ref>

Aquestes dues '''formes''' van sorgir, ja que en l'escriptura manual grega, era comuna escriure la "a" majúscula unint la cama esquerra i la barra horitzontal amb un sol traç, formant un bucle; com queda demostrat en versió uncial mostrada més a baix. Moltes fonts de lletra van començar llavors a escriure verticalment la cama esquerra. En algunes d'aquestes, la cama dreta de la lletra es va convertir en un arc per la part de dalt i en unes altres només es va mantenir unit al bucle, que es va començar a escriure més arrodonit, resultant en les dues '''formes''' esmentades.

== Ús ==
=== Gràfic ===
[[Fitxer:Anarchy-symbol.svg|miniatura|100x100px|La lletra "A" majúscula en el símbol tradicional de l'anarquia.]]
[[Fitxer:At_sign.svg|miniatura|100x100px|La lletra "a" minúscula en símbol [[@|arrova]].]]
[[Fitxer:ScarletLetter.svg|miniatura|100x100px|La "A escarlata", símbol del moviment ateu [[Out Campaign]].]]
La "A" representa:
* En la notació anglosaxona, a la nota musical "la".
* En la notació fonètica:
** En [[X-SAMPA]], una [[vocal oberta posterior no arrodonida]].
** Molts [[Sinologia|sinòlegs]] usen el símbol no oficial "ᴀ", una "A" petita per representar una vocal oberta central no arrodonida.
* A diversos [[Escola|centres educatius]] del món, una nota qualificativa dins d'un sistema basat en lletres que van de la "A" a la "F", i en el qual "A" és la major nota possible.
* A un tipus de pila.
* En medicina, a una [[vitamina]], l'[[Vitamina A|A]].
* En geometria, s'usa per denotar línies, segments, vèrtexs, angles, etc.
* En [[física]]:
** La unitat d'intensitat de corrent elèctric, l'ampere.
** La constant de proporcionalitat, el [[Emissió espontània|coeficient d'Einstein]].
* En [[bioquímica]]:
** Un [[grup sanguini]] en el qual els [[Glòbul vermell|glòbuls vermells]] només porten aglutines A.
** Un [[aminoàcid]], l'alanina.
** Una de les cinc [[Base nitrogenada|bases nitrogenades]] que formen part dels [[Àcid nucleic|àcids nucleics]], l'adenina.
La "a" representa:
* En notació fonètica:
** En l'Alfabet Fonètic Internacional i en [[X-SAMPA]]: Una vocal oberta anterior no arrodonida /a/ i una [[vocal oberta posterior no arrodonida]] /ɑ/.
** En l'alfabet fonètic internacional, una vocal oberta central no arrodonida.
* En [[matemàtiques]]:
** En àlgebra, representa un valor constant.
** A la mesura d'extensió, l'àrea.
** Al prefix "atto", que representa la quantitat 10-18.
** En el [[sistema hexadecimal]], el valor de 10.

== Freqüència d'aparició ==
La 'A' és la lletra ''que'' es repeteix amb més freqüència en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, però en qualsevol text escrit o diàleg, l'ús freqüent de les partícules que, el, es, em, et, li, etc., a més, de les conjugacions dels verbs, fa que la lletra 'I' s'usi amb major freqüència en l'idioma espanyol.

En l'idioma anglès la lletra 'A' es computa com la tercera més usada, amb una freqüència de 8% i en francès es troba en segon lloc amb un ús de 7.6%. En els textos alemanys té una freqüència de 6,51%, figurant en el sisè lloc, i en portuguès és la tercera lletra més usada, amb freqüència relativa de 36,8%.

A continuació es presenta un quadre amb els usos de la lletra a en comparació d'altres idiomes.{{cal citació|data=novembre de 2016}}.


{| border="1" class="wikitable"
{| border="1" class="wikitable"
![[Alemany]]
![[Alemany|a]]
!a
![[Castellà]]
!a
![[Esperanto]]
!a
![[Francès]]
![[Anglès]]
![[Anglès|a]]
!a
![[Italià]]
|-
|-
|5.5
|a
|a
|11.9
|a
|11.5
|7.6
|a
|8.0
|a
|a
|10.4
|}
|}


Línia 107: Línia 47:
[[Fitxer:A-small_glyphs.svg|miniatura|120x120px|Diferents formes estilitzades d'escriure la "lletra llatina a minúscula".]]
[[Fitxer:A-small_glyphs.svg|miniatura|120x120px|Diferents formes estilitzades d'escriure la "lletra llatina a minúscula".]]
{| cellpadding="0" cellspacing="10" style="margin-bottom: 10px; background-color: white;"
{| cellpadding="0" cellspacing="10" style="margin-bottom: 10px; background-color: white;"
|<br>a
| [[Gòtica (tipografia)|Lletra gòtica]][[Fitxer:BlackletterA-01.png]]<br>
<br>
|<br>
<br>a
|[[Uncial]][[Fitxer:UncialA-01.svg]]<br>
<br>
|<br>a
|Un altre exemple de lletra gòtica;[[Fitxer:Acap.svg]]<br>
<br>
|- align="center"
|- align="center"
|<br>a
|Lletra romana moderna[[Fitxer:ModernRomanA-01.svg|64x64px]]<br>
<br>
|a<br>
|<br>a
|Lletra italiana moderna,[[Fitxer:Modern_Italic_A.svg|64x64px]]<br>
<br>
|Lletra A moderna[[Fitxer:Modern_Script_A.svg|64x64px]]<br>
<br>
<br>
|}
|}


== Codis en computació ==
== a ==
[[Fitxer:Quads_A.svg|miniatura|100x100px|La lletra "A" majúscula (per "As") en les cartes de la [[Baralla de cartes|baralla]], on té el valor d'1.]]
[[Fitxer:Quads_A.svg|miniatura|100x100px|La lletra "A" majúscula (per "As") en les cartes de la [[Baralla de cartes|baralla]], on té el valor d'1.]]
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
! a
! Caracter
! colspan="2" | A
! colspan="2" | a
! colspan="2" | a
! colspan="2" | a
|-
|-
| align="center" |'''Nom Unicode'''
| align="center" |'''a'''
| colspan="2" |Lletra llatina A majúscula
| colspan="2" |a
| colspan="2" |Lletra llatina a minúscula
| colspan="2" |a
|-
|-
! a
! Codificació
! a
! decimal
! a
! hexadecimal
! a
! decimal
! a
! hexadecimal
|-
|-
| a
| [[Unicode]]
| 65
| a
| O+0041
| a
| 97
| a
| O+0061
| a
|-
|-
| a
| [[UTF-8]]
| 65
| a
| 41
| a
| 97
| a
| 61
| a
|-
|-
| a
| Referència de caràcter numèric
| a
| &amp;#65;
| a
| &amp;#x41;
| a
| &amp;#97;
| a
| &amp;#x61;
|-
|-
| a
| família [[EBCDIC]]
| 193
| a
| C1
| a
| 129
| a
| 81
| a
|-
|-
| a
| [[ASCII]] <sup>nota</sup>
| 65
| a
| 41
| a
| 97
| a
| 61
| a
|}
|}
a
Nota: També per a codificacions basades en ASCII, incloent DOS, [[Windows]], ISO-8859 y les famílies de codificacions de Macintosh.

== Representacions alternatives ==
Segons alfabets especials la lletra ha pres diferents formes o valors, a continuació es representen algunes de les seves variades formes:
* En [[Alfabet fonètic de l'OTAN|alfabet fonètic aeronàutic]] se li assigna la paraula "Alfa".
* En [[codi Morse]] és: <code>• —</code>
La bandera de corneta blava i blanc, que representa a lletra 'A' i que és usada en el Codi Internacional de Senyals, significa "Tinc bus submergit; mantingui's ben allunyat de mi i a poca,velocitat".


== a ==
== Lletres i caràcters relacionats ==
a
* А, а : La lletra ciríl·lica.
== a ==
* Ä, a : Un caràcter usat en molts alfabets.
a
* [[Å (lletra)|Å]] : Una lletra usada com a vocal usada en diversos idiomes.
* [[Æ]] : La lletra llatina Ash.
* [[Breu|Ă]]: Una, A amb [[breu]], usada en l'idioma romanès.
* Ą : Una A amb [[Ogonek|colita]], lletra usada en diversos idiomes.
* Ã : Una A amb [[Titlla|virgulilla]], usada, en alguns llenguatges.


== Notes i referències ==
== a ==
<div class="listaref" style="-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2; list-style-type: decimal;">{{Referències}}</div>
<div class="listaref" style="-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2; list-style-type: decimal;">
a{{Referències}}a
</div>


{{Viccionari-lateral|A}}
{{Viccionari-lateral|A}}

Revisió del 13:13, 27 set 2020

Infotaula de grafemaA

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterＡ (majúscula)
ⓐ (minúscula)
Unicode: 24D0

🅰 (majúscula)
Unicode: 1F170

A (majúscula)
Unicode: 0041

a (minúscula)
Unicode: 0061

ａ (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF41

Ⓐ (majúscula)
Unicode: 24B6

🄐 (majúscula)
Unicode: 1F110

⒜ (minúscula)
Unicode: 249C

🅐 (majúscula)
Unicode: 1F150

🄰 (majúscula)
Unicode: 1F130

ᴀ
ᴬ
ᵃ
ₐ
𝔸
𝕒
𝔄
𝔞
𝕬
𝖆 Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí i lletra vocal Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet llatí bàsic ISO, alfabet alemany, alfabet danès i noruec, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet islandès, alfabet anglès, alfabet romà, alfabet francès, alfabet polonès, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet vietnamita, alfabet turc, alfabet italià, alfabet finès, Ă, Â, Alfabet africà de referència, Alfabet internacional africà, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, Alfabet General de les Llengües del Camerun, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet neerlandès i alfabet letó Modifica el valor a Wikidata
CodiA (Braille ASCII)
.- (codi Morse)
Alpha (Alfabet fonètic de l'OTAN) Modifica el valor a Wikidata
Basat enalfa Modifica el valor a Wikidata

a

a

a a a a a a a
a a a a a a a

a

  • a
    • a

a

a

a a a a a a
a a a a a a

Fonts

Diferents formes estilitzades d'escriure la "lletra llatina a minúscula".

a


a


a

a 		a
a


a

La lletra "A" majúscula (per "As") en les cartes de la baralla, on té el valor d'1.
a a a
a a a
a a a a a
a a a a a
a a a a a
a a a a a
a a a a a
a a a a a

a

a

a

a

a

a

a
a

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A&oldid=25071086»