Filtre antialiàsing: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
En cas de no fer-ho, és a dir, si hi ha un component de freqüència amb una mostra superior o igual a ''Fe/ 2'', el senyal de la presa de mostres no contindrà cap informació del senyal analògic original: es tracta per tant d'un mostreig irreversible. |
En cas de no fer-ho, és a dir, si hi ha un component de freqüència amb una mostra superior o igual a ''Fe/ 2'', el senyal de la presa de mostres no contindrà cap informació del senyal analògic original: es tracta per tant d'un mostreig irreversible. |
||
==Exemple en pantalles LCD== |
== Exemple en pantalles LCD == |
||
<div class="floatright" style="border: 1px solid #ccc;"> |
<div class="floatright" style="border: 1px solid #ccc;"> |
||
{| |
{| |
||
Revisió del 14:04, 27 set 2020
Un filtre antialiàsing o antialiàsing filter, de vegades anomenat filtre antiplegament és un filtre passa baixos analògic que es troba en dispositius de digitalització, que neteja el senyal abans de fer una Conversió analògica-digital.
El propòsit del filtre antialiàsing és eliminar tota presència, abans de fer el mostratge, de les freqüències superiors a Fe/2, sent Fe la freqüència mostratge. L'explicació teòrica de la necessitat de tal filtratge ve donada pel Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon.
Qualsevol mostratge realitzat complimentant aquesta norma no destruirà totes les dades, fet que significa que sempre serà possible recuperar el senyal analògic original a partir de les mostres finals: és doncs una mostra reversible (dins de l'amplada de banda limitat per la taxa de mostreig).
En cas de no fer-ho, és a dir, si hi ha un component de freqüència amb una mostra superior o igual a Fe/ 2, el senyal de la presa de mostres no contindrà cap informació del senyal analògic original: es tracta per tant d'un mostreig irreversible.
Exemple en pantalles LCD
 A dalt a l'esquerra: una versió amb Aliasing d'una forma simple. A dalt a la dreta: una versió amb Anti-aliasing de la mateixa forma. Dreta: Imatge Anti-aliasing ampliada x5. |
 |
A la imatge exemple, s'utilitza anti-aliàsing per barrejar els "píxels frontera" d'una mostra gràfica. Això redueix l'efecte estètic desagradable de línies esglaonades que apareixen en el gràfic amb aliàsing a dalt a l'esquerra. L'anti-aliàsing s'aplica sovint en la representació de text en una pantalla d'ordinador per a mostrar contorns suaus que emulen millor l'aparença del text produït per mètodes convencionals d'impressió de tinta sobre paper.
Especialment amb els tipus mostrats a les típiques pantalles de LCD, és comú l'ús de tècniques de subpixel rendering com ClearType. La representació de subpíxeles requereix un filtre antialiàsing especial amb equilibri de color per convertir el que seria greu distorsió dels colors en franges de color perceptibles amb prou feines-. Resultats equivalents es poden obtenir fent cada sub-píxel direccionable com si fos un píxel complet, i el subministrament d'un filtre antialiàsing hardware com es fa en el controlador de pantalla de portàtil OLPC XO-1. La Geometria dels píxels té importància en tot el que s'ha dit, no importa si l'antialiàsing i l'adreçament de subpixel es realitza per programari o per maquinari.
Vegeu també
Enllaços externs
- El paper d'anti-aliasing filtre (APN)]